El papel de los paratextos en la traducción de la narrativa china al castellano y la creación de la imagen del “Otro chino”

Abstract

Aquest treball se centra a revelar la imatge de l'altre xinès que es pot trobar implícitament a les portades de la narrativa xinesa contemporània traduïdes al castellà i/o al català que es van publicar a Espanya entre 1949 i 2019. La traducció, des de l'antiguitat, ha tingut un paper clau en la comunicació entre països i cultures. En aquest procés, a part del text, els paratextos també s'encarreguen de transmetre la informació i els coneixements socials d'altres cultures. A més, ofereixen un espai encara més lliure perquè els agents mediadors despleguin la seva ideologia per produir una imatge que pugui acostar-se més a les expectatives dels lectors receptors, encara que estigui distorsionada. De les 197 portades recopilades en el nostre corpus, s'ha posat de manifest que els paratextos han servit de plataforma valuosa per establir la imatge de l'altre xinès a Espanya, ja que, basant-nos en l'anàlisi quantitativa i qualitativa, s'aprecia una discordança temporal entre els models xinesos que es presenten a les portades i els que corresponen al contingut de l'obra. De la mateixa manera, en aquest estudi també hem descobert un ús incoherent dels sinogrames que apareixen a les portades, que es converteixen en una marca cultural amb la finalitat de subratllar el caràcter exòtic de la cultura xinesa.

Este trabajo se centra en revelar la imagen del Otro chino que se puede encontrar implícitamente en las portadas de la narrativa china contemporánea traducidas al castellano y/o al catalán que se publicaron en España desde 1949 hasta 2019. La traducción, desde la antigüedad, ha desempeñado un papel clave en la comunicación entre países y culturas. En este proceso, aparte del texto, los paratextos también se encargan de transmitir la información y los conocimientos sociales de otras culturas. Además, ofrecen un espacio aún más libre para que los agentes mediadores desplieguen su ideología para producir una imagen que pueda acercarse más a las expectativas de los lectores receptores, aunque esté distorsionada. De las 197 portadas recopiladas en nuestro corpus, se ha puesto de manifiesto que los paratextos han servido de plataforma valiosa para establecer la imagen del Otro chino en España, ya que, basándonos en el análisis cuantitativo y cualitativo, se aprecia una discordancia temporal entre los modelos chinos que se presentan en las portadas y los que corresponden al contenido de la obra. Del mismo modo, en este estudio también hemos descubierto un uso incoherente de los sinogramas que aparecen en las portadas, que se convierten en una marca cultural con el fin de subrayar el carácter exótico de la cultura china.

The objective of this research is to analyse the image of the Chinese Other shown in book covers of contemporary Chinese narrative translated into Spanish and/or Catalan published in Spain from 1949 to 2029. Translation has always played a key role in intercultural communication. In this process, apart from the text itself, paratexts also play an important role in the transmission of cultural and social information from one culture to another. Moreover, paratexts offer mediating agents a freer space to display their ideology to construct the image of the Other according to readers' expectations, which are often made up of stereotypes. Based on an analysis of 197 book covers, we found out that paratexts have been a powerful tool to build the image of the Chinese Other in Spain through translated literature. After a qualitative and quantitative analysis, we also realised that the Chinese Other shown in book covers does not correspond to that depicted in the corresponding stories from a chronological point of view. Moreover, we also notice an inconsistent use of sinograms appearing in book covers, since they are used a cultural mark in order to underline the exotic character of Chinese culture.