Practicas Socioeducativas y Cambio Ambiental Global Análisis desde profesionales que se desempeñan en territorios afectados por desastres y conflictos socioambientales en la interfaz socioecológica Atacama-Coquimbo, Chile

Abstract

En aquesta investigació s'aborda la qüestió socioambiental, entesa com el conjunt de problemàtiques, fenòmens, relacions i poders que travessen la dependència de les persones i societats amb la natura. Aquesta vinculació, s'enfronta a nivell global complexos desafiaments a partir de les formes d'organització econòmica capitalista, les transformacions demogràfiques i la distribució desigual del territori i els seus béns. La conformació geogràfica social i ecosistèmica de l'planeta en el antropocè, posseeix divergències i problemàtiques que impacten de manera profunda la vida social i individual dels que habiten la biosfera.

L'estudi té per objectiu general, conèixer les representacions socials que, respecte a la relació societat-naturalesa, configuren les pràctiques socioeducatives de professionals que es desenvolupen en territoris afectats pel canvi ambiental global (CAG) a la interfície socioecològica Atacama - Coquimbo. Així mateix, busca també conèixer les característiques de les intervencions socioeducatives que aquests professionals realitzen en aquest context, per així, proposar recomanacions metodològiques que orientin el desenvolupament d'intervencions socioeducatives que abordin aquestes problemàtiques.

La fonamentació teòrica s'organitza a partir de tres categories principals: naturalesa, CAG i pràctiques socioeducatives. En primer lloc, es teoritza que fa a el concepte de naturalesa des fonaments teòrics interdisciplinaris que provenen de les ciències naturals, ambientals i socials. En segon lloc, s'aprofundeix en el concepte teòric de canvi ambiental global com a categoria central per fer referència a les expressions concretes de les problemàtiques i fenòmens ambientals de l'època actual. S'emfatitza en els desastres naturals i conflictes socioambientals com a principals expressions socials de l'CAG.

La intervenció socioeducativa s'entén com una acció social i professional que incideix en les formes de construir les representacions socials, creences i decisions territorials pel que fa a l'abordatge de les problemàtiques ambientals, sent el professional un actor important en les relacions d'apoderament o control que s'estableixen a nivell comunitari. En l'anàlisi sistemàtica de la teoria, es descriuen les característiques d'aquestes pràctiques a nivell global.

És una investigació d'enfocament mixt amb predominança qualitativa, el disseny és un estudi de cas. La unitat d'anàlisi són les persones professionals que s'exerceixen en la interfície socioecològica Atacama-Coquimbo, Xile.

Per aprofundir en els diferents moments de la tasca professional, s'han definit tres subunitats d'anàlisi: professionals en formació (estudiants de Treball social i Psicologia), professionals en exercici professional i formadors de professionals. Aquests tres moments permeten conèixer les representacions socials segons l'experiència, camps i esferes que constitueixen l'acció professional. La recol·lecció de la informació es va obtenir des de l'aplicació de qüestionaris a estudiants i entrevistes a docents universitaris i professionals.

Les conclusions sintetitzen les principals troballes i reflexions, que es refereixen a assumptes com: 1) la rellevància d'l'aigua com a bé natural en disputa, el que permea les característiques de les pràctiques i continguts socioducativos; 2) la rellevància de l'factor econòmic global / local dins de la discussió i acció; 3) el valor de les accions en clau comunitària i territorial com a espai principal de les accions; 4) la infància / joventut i els referents pedagògics, com a moments i recursos principals a l'hora de copsar consciència ecològica i 5) la urgència d'activar el interdisciplinari com a estratègia necessària per aconseguir intervencions socials i educatives integrals en sintonia amb la complexitat del tema.

En esta investigación se aborda la cuestión socioambiental, entendida como el conjunto de problemáticas, fenómenos, relaciones y poderes que atraviesan la dependencia de las personas y sociedades con la naturaleza. Dicha vinculación, enfrenta a nivel global complejos desafíos a partir de las formas de organización económica capitalista, las transformaciones demográficas y la distribución desigual del territorio y sus bienes. La conformación geográfica social y ecosistémica del planeta en el antropoceno, posee divergencias y problemáticas que impactan de manera profunda la vida social e individual de quienes habitan la biosfera.

El estudio tiene por objetivo general, conocer las representaciones sociales que, respecto a la relación sociedad-naturaleza, configuran las prácticas socioeducativas de profesionales que se desempeñan en territorios afectados por el cambio ambiental global (CAG) en la interfaz socioecológica Atacama – Coquimbo. Así mismo, busca también conocer las características de las intervenciones socioeducativas que dichos profesionales realizan en este contexto, para así, proponer recomendaciones metodológicas que orienten el desarrollo de intervenciones socioeducativas que aborden estas problemáticas.

La fundamentación teórica se organiza a partir de tres categorías principales: naturaleza, CAG y prácticas socioeducativas. En primer lugar, se teoriza respecto al concepto de naturaleza desde fundamentos teóricos interdisciplinarios que provienen de las ciencias naturales, ambientales y sociales. En segundo lugar, se profundiza en el concepto teórico de cambio ambiental global como categoría central para hacer referencia a las expresiones concretas de las problemáticas y fenómenos ambientales de la época actual. Se enfatiza en los desastres naturales y conflictos socioambientales como principales expresiones sociales del CAG.

La intervención socioeducativa se entiende como una acción social y profesional que incide en las formas de construir las representaciones sociales, creencias y decisiones territoriales respecto al abordaje de las problemáticas ambientales, siendo el profesional un actor importante en las relaciones de empoderamiento o control que se establecen a nivel comunitario. En el análisis sistemático de la teoría, se describen las características de dichas prácticas a nivel global.

Es una investigación de enfoque mixto con predominancia cualitativa, cuyo diseño es un estudio de caso. La unidad de análisis son las personas profesionales que se desempeñan en la interfaz socioecológica Atacama-Coquimbo, Chile.

Para profundizar en los distintos momentos del quehacer profesional, se han definido tres subunidades de análisis: profesionales en formación (estudiantes de Trabajo social y Sicología), profesionales en ejercicio profesional y formadores de profesionales. Estos tres momentos permiten conocer las representaciones sociales según la experiencia, campos y esferas que constituyen la acción profesional. La recolección de la información se obtuvo desde la aplicación de cuestionarios a estudiantes y entrevistas a docentes universitarios y profesionales.

Las conclusiones sintetizan los principales hallazgos y reflexiones, que se refieren a asuntos como: 1)La relevancia del agua como bien natural en disputa, lo que permea las características de las prácticas y contenidos socioducativos;2) la relevancia del factor económico global/local dentro de la discusión y acción; 3) el valor de las acciones en clave comunitaria y territorial como espacio principal de las acciones;4) la infancia/juventud y los referentes pedagógicos, como momentos y recursos principales a la hora de aprehender conciencia ecológica y 5) la urgencia de activar lo interdisciplinario como estrategia necesaria para lograr intervenciones sociales y educativas integrales en sintonía con la complejidad del tema.

In this research the socio-environmental question is addressed, understood as the set of problems, phenomena, relationships and powers that cross the dependence of people and societies on nature. This linkage faces complex challenges at the global level based on the forms of capitalist economic organization, demographic transformations and the unequal distribution of the territory and its assets. The geographical social and ecosystem conformation of the planet in the anthropocene, has divergences and problems that profoundly impact the social and individual life of those who inhabit the biosphere.

The study has as general objective, to know the social representations that, regarding the society-nature relationship, configure the socio-educational practices of professionals who work in territories affected by global environmental change (CAG) at the socio-ecological interface Atacama - Coquimbo. Likewise, it also seeks to know the characteristics of the socio-educational interventions that these professionals carry out in this context, in order to propose methodological recommendations that guide the development of socio-educational interventions that address these problems.

The theoretical foundation is organized from three main categories: nature, CAG and socio-educational practices. First, the concept of nature is theorized from interdisciplinary theoretical foundations, arising from the natural sciences, environmental and social sciences. Secondly, the theoretical concept of global environmental change is deepened as a central category to refer to the specific expressions of the environmental problems and phenomena of the current era. Natural disasters and socio-environmental conflicts are emphasized as the main social expressions of the CAG.

Socio-educational intervention is understood as a social and professional action that affects the ways of building social representations, beliefs and territorial decisions regarding the approach to environmental problems, the professional being an important actor in the empowerment or control relationships that are established at the community level. In the systematic analysis of the theory, the characteristics of these practices at a global level are described.

It is a mixed focus research with qualitative predominance, whose design is a case study. The unit of analysis is the professional people who work at the Atacama-Coquimbo, Chile socio-ecological interface.

To delve into the different moments of professional work, three subunits of analysis have been defined: professionals in training (students of Social Work and Psychology), professionals in professional practice and professional trainers. These three moments allow to know the social representations according to the experience, fields and spheres that constitute the professional action. The collection of information was obtained from the application of questionnaires to students and interviews with university professors and professionals.

The conclusions synthesize the main findings and reflections, which refer to issues such as: 1) The relevance of water as a disputed natural asset, which permeates the characteristics of socio-educational practices and content; 2) the relevance of the global / local economic factor within discussion and action; 3) the value of actions in a community and territorial key as the main space for actions; 4) children / youth and pedagogical references, as main moments and resources when it comes to learning about ecological awareness and 5) the urgency of activating what interdisciplinary as a necessary strategy to achieve comprehensive social and educational interventions in tune with the complexity of the subject.