Study of social behavior through mixed methodology in the context of a social-skills program for children and adolescents with autism spectrum disorder in a community setting

Abstract

Al llarg de l'última dècada s'han realitzat s'han realitzat nombrosos estudis per avaluar l'eficàcia dels grups d'intervenció en habilitats socials per a persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA). Segueix existint molta controvèrsia sobre quins factors beneficien a determinats pacients i quina metodologia es fa servir per a detectar-los, específicament en els contextos comunitaris. Els objectius d'aquesta tesi van ser: valorar l'efecte de l'adaptació d'un programa d'habilitats socials per a infants i adolescents amb TEA en un context hospitalari, analitzant l'efectivitat de el programa per disminuir símptomes de comorbiditat i augmentar les conductes socials i, utilitzar metodologia observacional per identificar els canvis socials. Es va adaptar l'escala observacional de Bauminger i es van codificar 10 sessions de grup. Les dades es van analitzar amb la tècnica de coordenades polars. Els resultats obtinguts en els tres estudis indiquen que la simptomatologia afectiva disminuir després de la intervenció. També s'observen resultats marginalment significatius en alguns comportaments socials, específicament el contacte ocular i la comunicació funcional. Observem que aquells pacients amb major coeficient intel·lectual verbal (CIV) van obtenir millor resposta a al tractament en els anteriors paràmetres. Malgrat aquests resultats obtinguts, cada participant segueix un curs únic. Cal seguir investigant els factors que influeixen en l'eficàcia d'aquests programes, com l'edat o el IQ, de manera que s'implementin intervencions que generin canvis significatius en aquests contextos comunitaris, on resulta més complex arribar a un major nombre de persones.

A lo largo de la última década se han realizado se han realizado numerosos estudios para evaluar la eficacia de los grupos de intervención en habilidades sociales para personas con trastorno del espectro autista (TEA). Sigue existiendo mucha controversia sobre qué factores benefician a determinados pacientes y qué metodología se emplea para detectarlos, específicamente en los contextos comunitarios. Los objetivos de esta tesis fueron: valorar el efecto de la adaptación de un programa de habilidades sociales para niños y adolescentes con TEA en un contexto hospitalario, analizando la efectividad del programa para disminuir síntomas de comorbilidad y aumentar las conductas sociales y, utilizar metodología observacional para identificar los cambios sociales. Se adaptó la escala observacional de Bauminger y se codificaron 10 sesiones de grupo. Los datos se analizaron con la técnica de coordenadas polares. Los resultados obtenidos en los tres estudios indican que la sintomatología afectiva disminuyó después de la intervención. También se observan resultados marginalmente significativos en algunos comportamientos sociales, específicamente el contacto ocular y la comunicación funcional. Observamos que aquellos pacientes con mayor coeficiente intelectual verbal (CIV) obtuvieron mejor respuesta al tratamiento en los anteriores parámetros. A pesar de estos resultados obtenidos, cada participante sigue un curso único. Es necesario seguir investigando los factores que influyen en la eficacia de estos programas, como la edad o el IQ, de modo que se implementen intervenciones que generen cambios significativos en estos contextos comunitarios, donde resulta más complejo llegar a un mayor número de personas.

Over the past decade, numerous studies have been conducted in order to evaluate the effectiveness of social skills intervention groups for people with autism spectrum disorder (ASD). Much controversy remains about which factors benefit certain patients and what methodology is used to detect them, specifically in community settings. The objectives of this thesis were: to assess the effect of the adaptation of a social skills program for children and adolescents with ASD in a hospital context, analyzing the effectiveness of the program to decrease comorbidity symptoms and increases social behaviors and, to use observational methodology to identify social changes. The Bauminger observational scale was adapted and 10 group sessions were coded. Data were analyzed with the polar coordinate technique. The results obtained in the three studies indicate that the affective symptomatology decreased after the intervention. Marginally significant results were also seen in some social behaviors, specifically eye contact and functional communication. We observed that those patients with a higher verbal intelligence quotient (IQ) obtained a better response to treatment in the above parameters. Despite these results, each participant followed a unique course. It is necessary to continue investigating the factors that influence the effectiveness of these programs, such as age or IQ, so that the implemented interventions generate significant changes in these community contexts, where it is more complex to reach a greater number of people.