La conservació del revers. Criteris de restauració del suport de tela de la pintura catalana moderna com a testimoni històric i artístic

Abstract

Cada quadre conté diferents tipus d'informació. El missatge estètic és el que acostuma a centrar l'atenció dels analistes, però no és l'únic. Existeix tot un altre cúmul de dades que poden donar-nos coneixement. El suport de l'obra pictòrica n'és un, i el revers és la superfície d'aquesta matèria. Les diverses capes de preparació que fan de coixí a la pintura, les diferents tipologies de bastidor i de tela de suport, les inscripcions de l'artista al dors, el marc o els segells distintius que ha anat reunint l'obra d'art, constitueixen una font de coneixement essencial, una autèntica cara oculta de la pintura. Però de la mateixa manera que no hi ha cap revers idèntic, hi ha un fenomen d'envelliment col·lectiu que els iguala. També existeix una xarxa interna que relaciona les obres entre si quan es troben agrupades en una mateixa col·lecció i el temps hi va deixant la seva empremta.

L'objectiu d'aquesta tesi és justament indagar sobre els indicis històrics, teòrics i físics d'aquestes traces en els reversos dels quadres, defensant la necessitat de preservar-les i també mostrar les tècniques que poden fer possible la seva conservació. La investigació d'aquesta tesi se centra en pintura catalana sobre tela cronològicament situada entre els inicis del segle XIX i la dècada dels anys trenta del segle XX a través de la col·lecció permanentment exposada del Museu Nacional d'Art de Catalunya. És especialment important resseguir la repercussió que té, des del punt de vista dels materials, l'evolució industrial catalana amb els consegüents efectes comercials. De la utilització del lli o el cànem es passa a la incorporació del cotó com a element innovador per l'abaratiment que comportava. Apareixerà una estandardització dels formats que trencara amb la tradició artesana dels pintors que havien emprat uns suports més rígids, tendint cap a materials més lleugers. Aquests i altres elements característics de la morfologia dels suports de les pintures mereixeran l'atenció de la primera part de la tesi.

En el segon capítol procedirem a l'anàlisi detallada dels reversos d'obres concretes i de pintors representatius de l'època estudiada, a partir de la selecció establerta pel projecte museogràfic del MNAC. La informació bibliogràfica específica sobre reversos de pintures sobre tela i els materials artístics a Catalunya, així com sobre els procediments pictòrics, és relativament escassa, cosa que obliga a recollir la majoria de dades de primera ma directament del material analitzat. El treball de camp esdevé així una fase necessària, que sorprèn i satisfà pel que té d'inexplorat i per la voluntat que aquesta recerca documental esdevingui un marc de coneixement per a futures investigacions.

La progressiva consciència dels conservadors-restauradors per trobar solucions idònies a la degradació de les obres, està creant un interessant camp d'investigació practica en el qual professionals de passos diversos experimenten noves tècniques que puguin harmonitzar una continuïtat física dels materials de suport tèxtils. És per això que aquesta part dedicada als criteris d'intervenció desenvolupara mètodes actuals com la sutura de fils amb adhesius termofusibles i la documentació sistemàtica dels reversos que enceten una via imprescindible per a resguardar íntegrament el patrimoni artístic sobre tela.

L'última part d'aquesta tesi consisteix en el Catàleg de reversos de la col·lecció permanent d'art modern del MNAC. És un inventari visual i indexat dels objectius i l'abast d'aquesta tesi i resulta, en si mateix, una obra inèdita. Juntament amb la Galeria de reversos - que selecciona i mostra en detall els reversos més significatius, i més bells, de la col·lecció - fa visualitzar tot allò que, en ser documentat, proposa la necessitat ineludible de conservar-ho.