Negotiating interactions and addressing communication breakdowns in foreign language telecollaborative projects through videoconferencing

Autor/a

Chimeva, Yordanka

Director/a

Trenchs i Parera, MIreia

Data de defensa

2021-07-14

Pàgines

423 p.



Departament/Institut

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge

Programa de doctorat

Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge

Resum

Telecollaboration through videoconferencing is one way of responding to the present situation in education resulting from the current COVID-19 pandemic as well as from globalization and innovation in information and communication technology. The main purpose of this dissertation is to investigate the interactional strategies, patterns of negotiated interactions and communication strategies that secondary school learners of English as a foreign language use during task-based telecollaborative interactions with secondary school learners of English from a different cultural and linguistic background. The study focuses on two telecollaborative projects in which the same participants from Bulgaria and students from two different schools in Spain took part in synchronous videoconferencing sessions discussing culture related topics. Various data collection instruments were used in order to provide triangulation of the findings, namely, video recordings of the telecollaborative interactions, interviews, questionnaires and field observations. Both quantitative analysis with descriptive statistics and qualitative data analysis are provided. By presenting and analyzing three case studies the investigation provides invaluable information about learners’ communicative behavior in telecollaborative educational settings. The study found that adolescent non-native participants demonstrate different behaviors and utilize resources with varying frequency depending on who their interlocutor is. We further point out potential factors for these variations and provide recommendations for setting up telecollaborative projects.


La videoconferència és una manera de donar resposta a l'estat actual de l'educació derivada de l'actual pandèmia de COVID-19, així com a la globalització i innovació en tecnologies de la informació i la comunicació. L'objectiu principal d'aquesta tesi és investigar les estratègies d'interacció, els patrons d'interaccions negociades i les estratègies de comunicació utilitzades pels estudiants de secundària que aprenen anglès com a llengua estrangera durant les interaccions telecolaboratives amb altres estudiants de secundària en un entorn cultural i lingüístic diferent. L'estudi se centra en dos projectes telecolaboratius en els quals els mateixos participants de Bulgària i alumnes de dues escoles diferents d'Espanya van participar en sessions de videoconferència síncrona parlant de temes relacionats amb la cultura. Es van utilitzar diverses eines de recopilació de dades per proporcionar triangulació de conclusions: enregistraments de vídeo d'interaccions telecolíborants, entrevistes, qüestionaris i observacions de camp. Es proporcionen tant anàlisis quantitatives amb estadístiques descriptives com anàlisis qualitatives de dades. Mitjançant la presentació i l'anàlisi de tres casos pràctics, la recerca proporciona valuosa informació sobre el comportament comunicatiu dels estudiants en entorns educatius telecolaboratius. L'estudi va trobar que els participants adolescents no nadius demostren diferents comportaments i utilitzen recursos amb diferents freqüències en funció de qui sigui el seu interlocutor. A més, apuntem a possibles factors per a aquestes variacions i donem recomanacions per a la creació de projectes telecolaboratius.


La telecolaboración a través de videoconferencia es una forma de responder a la situación actual de la educación resultante de la actual pandemia COVID-19, así como de la globalización y la innovación en tecnologías de la información y la comunicación. El objetivo principal de esta tesis es investigar las estrategias de interacción, patrones de interacciones negociadas y estrategias de comunicación que utilizan los estudiantes de secundaria que aprenden inglés como lengua extranjera durante las interacciones telecolaborativas con otros estudiantes de secundaria de un entorno cultural y lingüístico diferente. El estudio se centra en dos proyectos telecolaborativos en los que los mismos participantes de Bulgaria y estudiantes de dos escuelas diferentes de España participaron en sesiones sincrónicas de videoconferencia hablando sobre temas relacionados con la cultura. Se utilizaron diversos instrumentos de recopilación de datos con el fin de proporcionar la triangulación de las conclusiones: grabaciones en vídeo de interacciones telecolaborativas, entrevistas, cuestionarios y observaciones sobre el terreno. Se proporcionan tanto análisis cuantitativos con estadísticas descriptivas como análisis cualitativos de datos. Al presentar y analizar tres estudios de caso, la investigación proporciona valiosa información sobre el comportamiento comunicativo de los estudiantes en entornos educativos telecolaborativos. El estudio encontró que los participantes adolescentes no nativos demuestran diferentes comportamientos y utilizan recursos con frecuencia variable dependiendo de quién sea su interlocutor. Además, señalamos posibles factores para estas variaciones y proporcionamos recomendaciones para la creación de proyectos telecolaborativos.

Paraules clau

Videoconferencing; Telecollaboration; Intercultural communication; Interaction; Secondary education; Communication strategies; Non-native speakers; English as a foreign language.; Videoconferència; Telecolaboració; Comunicació intercultural; Interacció; Estratègies de comunicació; Educació secundària; Parlants no nadius; Anglès com a llengua estrangera; Videoconferencia; Telecolaboración; Comunicación intercultural; Interacción; Estrategias de comunicación; Educación secundaria; Hablantes no nativos; Inglés como lengua extranjera

Matèries

81 - Lingüística i llengües

Documents

tyach.pdf

3.634Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)