Aplicabilitat de les Tecnologies de la Informació i Comunicació en una consulta de sòl pelvià d’un hospital secundari

Abstract

INTRODUCCIÓ Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s’estan implementant a la majoria de les àrees, inclosa la salut. Milloren la salut dels pacients i augmenten l’educació sanitària. Des de l’inici de la pandèmia per la Covid-19, l’ús de les TIC ha guanyat importància. El primer objectiu és conèixer l’ús i el nivell de confiança en les TIC entre les pacients de ginecologia de l’hospital, segons variables socials. El segon objectiu és avaluar els efectes d’una eina TIC en una consulta de sòl pelvià, en termes de satisfacció, eficiència i nivell de coneixement sobre patologia del sòl pelvià. METODOLOGIA Estudi A: estudi descriptiu transversal sobre l’ús de les TIC. Es va dissenyar una enquesta en paper dirigida a les pacients d’Urgències, Consultes ginecològiques i Gabinet d’Urodinàmia, fixant una mida mostral de 400 enquestes. Es va realitzar un anàlisi descriptiu de tots els ítems. Estudi B: estudi d’intervenció prospectiu que analitza l’ús d’un qüestionari online abans de la primera visita. Les pacients del grup d’intervenció van omplir un qüestionari online i van rebre links informatius bàsics sobre patologia de sòl pelvià abans de la primera visita. Les pacients del grup de no-intervenció van assistir a la primera visita sense el procés previ online. El qüestionari online es va dissenyar a la web del nostre hospital amb el suport del Departament de Sistemes. Es va dissenyar una enquesta en paper sobre la satisfacció i el coneixement del sòl pelvià que va ser completada per cada pacient després de la primera visita. Es va fer una anàlisi univariant, bivariant i multivariant centrant-se en les diferències entre temps de visita, satisfacció i coneixement. RESULTATS En referència a l’ús de les TIC, l’edat mitjana va ser de 54 (SD 12,64) anys. El 39,2% tenia estudis primaris, mentre que el 22,2% secundaris. Aproximadament el 52,6% utilitzava Internet diàriament, mentre que el 25,3% mai. El 43,6% l’utilitzaven per millorar la seva salut, bàsicament per buscar informació sanitària o per reservar cites electròniques. En general, el nivell de confiança que tenien en la informació sanitària d’Internet era baix. El 66,3% consideraria positiu que el seu metge els proporcionés informació útil sobre salut via Internet, però el 83,8% dels seus metges no ho feia. Al segon estudi, es van reclutar 52 pacients a cada grup. L’edat mitjana al grup d’intervenció va ser de 60 (desviació estàndard -DE- 12,5) i 64,5 (DE 9,0) anys al grup de no-intervenció. El temps mitjà total mesurat a la consulta no va tenir diferència estadísticament significativa [(19,36 (DE 4,96) i 21,19 (DE 4,62) minuts, respectivament]). La satisfacció i el temps mitjà percebut a consulta van ser similars. En termes de coneixement, el grup d’intervenció va obtenir millors resultats en relació a la definició de prolapse d’òrgans i d’incontinència urinària i en la classificació de la mateixa (valors p de 0,04; 0,012; 0,008 respectivament). Aquestes diferències es van mantenir en l’anàlisi multivariant ajustat per edat, nivell d’estudis i temps mesurat dins la consulta. Hi va haver més pacients iniciant una teràpia conservadora primària al grup d’intervenció, amb una diferència estadísticament significativa. CONCLUSIONS L’ús d’un qüestionari online va reduir el temps d’anamnesi, mentre que el temps per a l’exploració física, l’assessorament i la discussió sobre el tractament augmentava. La satisfacció no va canviar després del procés online. No obstant, després de la primera visita, les pacients tenien idees més clares sobre el prolapse d’òrgans pelvians i la definició d’incontinència urinària, així com la classificació de la mateixa. És important tenir en compte l’ús de les TIC i introduir-les a la consulta mèdica.

INTRODUCCIÓN

Las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) se están implementando en la mayoría de las áreas, incluida la salud. Mejoran la salud de los pacientes y aumentan la educación sanitaria. Desde el inicio de la pandemia por Covid-19, el uso de las TIC ha ganado importancia.

El primer objetivo es conocer el uso y el nivel de confianza en las TIC entre las pacientes de ginecología del hospital, según variables sociales. El segundo objetivo es evaluar los efectos de una herramienta TIC en una consulta de suelo pélvico, en términos de satisfacción, eficiencia y nivel de conocimiento sobre patología de suelo pélvico.

METODOLOGÍA

Estudio A: estudio descriptivo transversal sobre el uso de las TIC. Se diseñó una encuesta en papel dirigida a las pacientes de Urgencias, Consultas ginecológicas y Gabinete de Urodinamia, fijando un tamaño muestral de 400 encuestas. Se realizó un análisis descriptivo de todos los ítems.

Estudio B: estudio de intervención prospectivo que analiza el uso de un cuestionario online antes de la primera visita. Las pacientes del grupo de intervención rellenaron un cuestionario online y recibieron links informativos básicos sobre patología de suelo pélvico antes de la primera visita. Las pacientes del grupo de no-intervención asistieron a la primera visita sin el procedimiento previo online.

El cuestionario online se diseñó en la web de nuestro hospital con el soporte del Departamento de Sistemas. Se diseñó una encuesta en papel sobre la satisfacción y el conocimiento de suelo pélvico que fue completada por cada paciente después de la primera visita. Se realizó un análisis univariante, bivariante i multivariante centrándose en las diferencias entre tiempo de visita, satisfacción y conocimiento.

RESULTADOS

Acerca del uso de las TIC, la edad media fue de 54 (SD 12,64) años. El 39,2% tenía estudios primarios, mientras que el 22,2% secundarios. Aproximadamente el 52,6% utilizaba Internet a diario, mientras que el 25,3% nunca. El 43,6% lo utilizaban para mejorar su salud, básicamente para buscar información sanitaria o para reservar citas electrónicas. En general, el nivel de confianza que tenían en la información sanitaria de Internet era bajo. El 66,3% considerarían positivo que su médico les proporcionara información útil sobre salud vía Internet, pero el 83,8% de los respectivos médicos no lo hacía.

En el segundo estudio, se reclutaron 52 pacientes en cada grupo. La edad media en el grupo de intervención fue de 60 (desviación estándar -DE- 12,5) y 64,5 (DE 9,0) años en el grupo de no-intervención. El tiempo medio total medido dentro la consulta no tuvo diferencia estadísticamente significativa [(19,36 (DE 4,96) y 21,19 (DE 4,62) minutos, respectivamente]). La satisfacción y el tiempo medio percibido en la consulta fueron similares. En términos de conocimiento, el grupo de intervención obtuvo mejores resultados en relación con la definición de prolapso de órganos pélvicos, de incontinencia urinària y en la clasificación de esta (valores p de 0,04; 0,012; 0,008 respectivamente). Estas diferencias se mantuvieron en el análisis multivariante ajustado por edad, nivel de estudios y tiempo medido dentro la consulta. Hubo más pacientes iniciando una terapia conservadora primaria en el grupo de intervención, con una diferencia estadísticamente significativa.

CONCLUSIONES

El uso de un cuestionario online redujo el tiempo de anamnesis, mientras que el tiempo para la exploración, el asesoramiento y la discusión sobre el tratamiento aumentaba. La satisfacción no cambió después del proceso online. Sin embargo, después de la primera visita, las pacientes tenían ideas más claras sobre el prolapso de órganos pélvicos y la definición de incontinencia urinaria, así como la clasificación de esta. Es importante tener en cuenta el uso de las TIC e introducirlas en la consulta médica.

INTRODUCTION

Information and Communication Technologies (ICT) are being implemented in most areas, including the health field. They improve patients’ health and increase sanitary education. Since the Covid-19 pandemic outbreak, ICT use has gained importance.

Firstly, we aim to evaluate data about the use and level of confidence in ICT among Gynaecology patients of the hospital, according to social variables. Secondly, we aim to assess the effects of an ICT tool in a pelvic floor consultation, in terms of the satisfaction, the efficiency and the level of knowledge on basic pelvic floor diseases.

METHODOLOGY

Study A: cross-sectional descriptive study about the ICT use.

We designed a paper survey offered to patients attending Emergency Room, Gynaecological Consultation and Urodynamics Office. We set a sample size of 400 surveys and a descriptive analysis of all items was done.

Study B: prospective intervention study analyzing the use of an online questionnaire before the first appointment. Patients in the intervention group filled in a web-based questionnaire (WBQ) and received basic pelvic floor information links before the first appointment. Patients in the non-intervention group attended the regular first appointment without the online process.

The WBQ was designed with the help of Hospital’s IT Department and later implemented on the hospital website. A paper survey about satisfaction and pelvic floor knowledge was designed and completed by each patient after the first appointment. A univariate, bivariate and multivariate analysis was done focusing on differences between visit times, satisfaction and knowledge.

RESULTS

Related to ICT use, the average age was 54 (SD 12.64) years. 39.2% had Primary studies while 22.2 % had Secondary education. About 52.6% used Internet daily while 25.3% never used it. 43.6 % of them used it for improving their health, basically to search health information or to book electronic appointments. In general, the level of confidence the patients had on Internet health information was low. 66.3% would consider it positive that their medical practitioner would give them useful Internet health information but 83.8% of their doctors did not do it.

In the second study, 52 patients were recruited in each group. The mean age in the intervention group was 60 (standard deviation -SD- 12.5) and 64.5 (SD 9.0) years in the non-intervention group. The measured total mean time inside the consultation room did not have statistically significant difference [(19.36 (SD 4.96) and 21.19 (SD 4.62) minutes, respectively]. Satisfaction and perceived mean time in the consultation room was similar. When comparing the results in terms of knowledge, the intervention group got better results relating to organ prolapse, urinary incontinence definition and its classification (p values of 0 0.04; 0.012; 0.008 respectively). These differences between knowledge items remained statistically significant in the multivariate analysis adjusted for age, level of studies and measured time inside the consultation. There were more patients starting a primary conservative therapy in the intervention group, with a statistically significant difference.

CONCLUSIONS

Using a WBQ reduced time of history taking while time for physical examination, counselling and treatment discussion increased. Satisfaction did not change after the online process. However, patients had clearer ideas of pelvic organ prolapse and urinary incontinence definition, as well as its classification, after the first consultation. It is important to consider the use of ICT and introduce them to the medical consultation.