Genesis, desarrollo y características de la sociedad civil japonesa

Abstract

Els deu anys transcorreguts des del Triple Desastre de març de 2011 al Japó ens han proporcionat una perspectiva temporal àmplia per a la interpretació de les dinàmiques d’articulació de la societat civil i l’administració pública nipona davant d’aquests esdeveniments, però no prou extensa com per a comprendre en el seu conjunt una sèrie de processos socials, llurs característiques es remunten a l’inici de la modernitat occidental en aquell país. La difusió inicial d’imatges culturals sobre la resiliència psicològica i social de la ciutadania japonesa pels mitjans de comunicació ha donat pas progressivament a una caracterització més complexa, en la qual els desenvolupaments de la societat civil han cobrat una importància fonamental. La variable de la “societat civil” s’ha revelat així com una noció clau en l’anàlisi d’aquesta tesi doctoral, llur objectiu investigador és contribuir a l’estudi de les formes de l’associacionisme, la solidaritat i el civisme que engranen l’articulació de la societat civil en el Japó modern i contemporani, així com les seves dinàmiques de cohesió i el seu encaix amb l’Estat, especialment davant de situacions de catàstrofe natural. Amb aquest propòsit, la hipòtesi que guia aquesta recerca doctoral planteja una aproximació crítica a les institucions i les pràctiques socials responsables de la producció i el desenvolupament de la dimensió cívica de la solidaritat com discurs ideològic que s’institueix d’una manera transversal en el Japó contemporani, però la gènesi del qual es projecta des de l’inici de la modernitat euro-atlàntica quan les cosmovisions sociopolítiques i culturals subjacents al concepte occidental de “societat civil” es van començar a adaptar a la realitat japonesa. En aquest sentit, la investigació assumeix una perspectiva interdisciplinària que combina les aportacions teòriques de l’àmbit de la sociologia històrica, la història cultural i de les mentalitats, així com de l’antropologia social i cultural, quelcom que a la vegada es tradueix metodològicament en l’aplicació d’un conjunt de tècniques d’investigació qualitatives que abasta des de la investigació bibliogràfica i social fins a l’anàlisi etnogràfic.

Estos diez años trascurridos desde el Triple Desastre de marzo de 2011 en Japón nos han proporcionado una perspectiva temporal amplia para interpretar las dinámicas de articulación de la sociedad civil y la administración pública nipona ante dichos acontecimientos, pero no lo suficientemente extensa como para comprender en su conjunto una serie de procesos sociales cuyas características se remontan al inicio de la modernidad occidental en aquel país. La difusión inicial de imágenes culturales sobre la resiliencia psicológica y social de la ciudadanía japonesa por los medios de comunicación ha dado paso progresivamente a una caracterización más compleja, en la que los desarrollos de la sociedad civil han cobrado una importancia fundamental. La variable de la “sociedad civil” se ha revelado, así, como una noción clave en el análisis de esta tesis doctoral cuyo objetivo investigador es el de contribuir al estudio de las formas del asociacionismo, la solidaridad y el civismo que engranan la articulación de la sociedad civil en el Japón moderno y contemporáneo, así como sus dinámicas de cohesión y su encaje con el Estado, especialmente ante situaciones de catástrofe natural. Con este propósito, la hipótesis que guía esta investigación doctoral plantea una aproximación crítica a las instituciones y las prácticas sociales responsables de la producción y el desarrollo de la dimensión cívica de la solidaridad como discurso ideológico que se instituye de un modo transversal en el Japón contemporáneo, pero cuya génesis se proyecta desde el inicio de la modernidad euroatlántica cuando las cosmovisiones sociopolíticas y culturales subyacentes al concepto occidental de “sociedad civil” se empezaron a adaptar a la realidad japonesa. En este sentido, la investigación asume una perspectiva interdisciplinaria que combina las aportaciones teóricas del ámbito de la sociología histórica, la historia cultural y de las mentalidades, así como la antropología social y cultural, lo que a su vez se traduce metodológicamente en empleo de un espectro de técnicas de investigación cualitativas que abarca desde la investigación bibliográfica y social hasta el análisis etnográfico.

The ten years since the Triple Disaster of March 2011 in Japan have provided us with a broad temporal perspective to interpret the articulation dynamics of Japanese civil society and public administration in the face of these events, but not long enough to understand in their set a series of social dynamics whose characteristics go back to modernity. The initial dissemination of cultural images about the psychological and social resilience of Japanese citizens by the media has gradually given way to a more complex characterization. The importance of the variable, civil society, constitutes one of the starting points of this research, which aims to contribute to the study of the forms of associationism, solidarity and civility that mesh the articulation of civil society in modern and contemporary Japan, especially in natural disaster situations. With this objective, this doctoral research proposes a critical approach to the institutions and social practices responsible for the production and development of the civic dimension of solidarity as an ideological discourse that is instituted in a transversal way in contemporary Japan, but whose genesis it is projected from the beginning of Western modernity when the same perceptions that underlie the concept of Euro-Atlantic civil society begin to adapt to the Japanese reality. This project thus assumes an interdisciplinary perspective that combines theoretical contributions from the field of historical sociology, cultural history and mentalities, as well as social and cultural anthropology, which in turn is methodologically translated into the use of a spectrum of techniques qualitative research ranging from bibliographic research to ethnographic analysis.