Cambios en la capacidad funcional producidos por la hemodiafiltración "on-line"

Author

Soto Montañez, Carlos Antonio

Director

Javierre Garcés, Casimiro F.

Tutor

Javierre Garcés, Casimiro F.

Date of defense

2021-03-18

Pages

205 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia

Abstract

Las personas con insuficiencia renal crónica (ERC) suelen manifestar sentirse más fatigados al terminar la sesión de diálisis (HD). Cabe destacar que se trata de una población compuesta por pacientes que pueden presentar múltiples patologías asociadas y con una morbimortalidad aumentada. En los pacientes en estadios avanzados de ERC es imprescindible la aplicación de HD para su función vital, aunque pueda generar algunos efectos no deseables de diferente tipo. Recoger, elaborar y comparar algunos parámetros funcionales, como la valoración de la fuerza de prensión palmar, podría permitir contrastar este grupo con el resto de la población y hacer un seguimiento de la HD, basado en esos parámetros. Al mismo tiempo, es posible intentar cuantificar la influencia sobre la supervivencia de algunos de esos valores que están relacionados con la capacidad funcional. Para todo ello, realizamos un estudio en pacientes en tratamiento mediante HD, comparándolos con la población general y evaluando el impacto de la HD a corto plazo (fatiga o fuerza) y a largo plazo (curvas de mortalidad). Incluimos 347 pacientes prevalentes en HD, durante un periodo de 5 años, mayores de edad, que no utilizasen soportes externos para la vida diaria, sin proceso neoplásico activo, ausencia de demencia ni tratamiento quimioterápico. Para determinar la fuerza de prensión palmar, se utilizó un dinamómetro digital, con el que se obtuvo la fuerza máxima (FMAX) y la fuerza isométrica sostenida durante 10 segundos (FS10s), con ambas manos. La sensación de fatiga se cuantificó mediante una escala analógica de Borg modificada. Se determinó la composición corporal utilizando un análisis de la bioimpedancia eléctrica y determinamos los cambios en el centro de gravedad, como variable de la estabilidad, utilizando una plataforma de presión. Las mediciones se realizaron en la misma HD, antes del inicio y después de finalizarla. En el análisis de los resultados, se tuvo en cuenta el acceso vascular activo durante la HD, la presencia de diabetes o el índice de Charlsson. Así como, determinaciones bioquímicas relacionadas con la anemia, el estado nutricional, el estado inflamatorio y el metabolismo óseo. Sin olvidar la dosis de diálisis (Kt/v), la depuración (Kt), los litros refundidos, las variaciones de la tensión arterial y las variaciones en el peso. Los objetivos fueron determinar los cambios producidos en la fuerza de prensión palmar, la sensación de fatiga y el equilibrio estático tras una sesión de HD. Además de identificar relaciones entre la mortalidad y la fuerza de presión palmar, la composición corporal y las variables bioquímicas. Se encontró una situación de fragilidad manifiesta en esta población, con disminución de la capacidad muscular, mayor inestabilidad postural que puede acarrear una mayor tasa de caídas respecto a la población general y una alta prevalencia de fatiga. En este grupo de población, se evidenció que la sesión de HD genera un empeoramiento en los elementos estudiados (fuerza, equilibrio y percepción de fatiga), influenciando los valores negativamente conforme se prolonga su permanencia en este tratamiento. Además, la FMAX y la FS10s, tienen una influencia determinante en la esperanza de vida de estos pacientes, pudiendo ser un marcador de seguimiento del impacto de la HD en cada uno de los pacientes. La utilización de catéter como acceso vascular, el diagnostico de diabetes, la presencia de anemia y un mayor estado inflamatorio influyen negativamente en la supervivencia de estos pacientes. Tras la realización del presente trabajo, los objetivos para el futuro deberían estar dirigidos a estandarizar la metodología para realizar las determinaciones de fuerza y las evaluaciones complementarias, permitiendo clasificar la capacidad funcional. Además, deberíamos profundizar en el conocimiento de los principales desencadenantes de este estado de fragilidad, introduciendo el diseño de estrategias que produzcan un impacto positivo sobre en la fuerza, el equilibrio y la fatiga en la población de pacientes sometidos a HD.


Les persones amb insuficiència renal crònica refereixen sentir-se més fatigats a l'acabar la sessió de diàlisi (HD). Cal destacar que es tracta d´una població composta per pacients que poden presentar múltiples patologies associades i amb una morbimortalitat augmentada. En els pacients en estadis avançats d´ERC és imprescindible l´aplicació d´HD per a la funció vital, encara que pugui generar alguns efectes no desitjables de diferent tipus. Recollir, elaborar i comparar alguns paràmetres funcionals, com la valoració de la força de prensió palmar, podria permetre contrastar aquest grup amb la resta de la població i fer un seguiment de la HD, basat en aquests paràmetres. A el mateix temps, és possible intentar quantificar la influència sobre la supervivència d'alguns d'aquests valors que estan relacionats amb la capacitat funcional. Per tot això, vam realitzar un estudi en pacients en tractament mitjançant HD, comparant-los amb la població general i avaluant l'impacte de la HD a curt termini (fatiga o força) i a llarg termini (corbes de mortalitat). Es va incloir 347 pacients prevalents en HD, durant un període de 5 anys, majors d'edat, que no utilitzessin suports externs per a la vida diària, sense procés neoplàsic actiu, absència de demència ni tractament quimioteràpic. Per determinar la força de prensió palmar, es va utilitzar un dinamòmetre digital, amb el qual es va obtenir la força màxima (FMAX) i la força isomètrica sostinguda durant 10 segons (FS10s), amb les dues mans. La sensació de fatiga es va quantificar mitjançant una escala analògica de Borg modificada. Es van determinar la composició corporal amb un anàlisi de la bioimpedància elèctrica i avaluar els canvis en el centre de gravetat, com a variable de l'estabilitat, utilitzant una plataforma de pressió. Els mesuraments es van realitzar en la mateixa HD, abans de l'inici i després de finalitzar-la. En l'anàlisi dels resultats, es va tenir en compte l'accés vascular actiu durant la HD, la presència de diabetis o l'índex de Charlsson. Així com, determinacions bioquímiques relacionades amb l'anèmia, l'estat nutricional, l'estat inflamatori i el metabolisme ossi. Sense oblidar la dosi de diàlisi (Kt/v), la depuració (Kt), els litres refosos, les variacions de la tensió arterial i les variacions en el pes. Els objectius van ser determinar els canvis produïts en la força de prensió palmar, la sensació de fatiga i l'equilibri estàtic després d'una sessió d'HD. A més d'identificar relacions entre la mortalitat i la força de pressió palmar, la composició corporal i les variables bioquímiques. Es va trobar una situació de fragilitat manifesta en aquesta població, amb disminució de la capacitat muscular, major inestabilitat postural que pot comportar una major taxa de caigudes respecte a la població general i, a més, una alta prevalença de fatiga. En aquest grup de població, es va evidenciar que la sessió d'HD genera un empitjorament en els elements estudiats (força, equilibri i percepció de fatiga), influenciant els valors negativament conforme es perllonga la seva permanència en aquest tractament. A més, la FMAX i la FS10s, tenen una influència determinant en l'esperança de vida d'aquests pacients, podent ser un marcador de seguiment de l'impacte de la HD en cada un dels pacients. La utilització de catèter com accés vascular, el diagnòstic de diabetis, la presència d'anèmia i un major estat inflamatori influeixen negativament en la supervivència d'aquests pacients. Després de la realització del present treball, els objectius pel futur haurien d'estar dirigits a estandarditzar la metodologia per a realitzar les determinacions de força i les avaluacions complementàries, permetent classificar la capacitat funcional. A més hauríem d'aprofundir en el coneixement dels principals desencadenants d'aquest estat de fragilitat, introduint el disseny d'estratègies que produeixin un impacte positiu sobre la força, l'equilibri i la fatiga en la població de pacients sotmesos a HD.


Patients with chronic kidney disease (CKD) usually report to be more exhausted at the end of the hemodialysis (HD) sessions. Of note, this is a high-risk population due to multiple associated pathologies that increase their morbidity and mortality. Patients in advanced states of CKD need HD to keep their vital functions, although it may generate some undesirable effects of different types. Collecting, elaborating and comparing the measure some functional parameters, such as the assessment of palmar grip strength, could help to contrast this group with the rest of the population and to follow up HD based on these parameters. At the same time, this method adds the possibility to quantify the influence on survival related to functional capacity. For all this reasons, we conducted a study in patients on HD treatment, to compare them with the general population, assessing their short-term (fatigue or strength) and long-term impact (mortality curves). We included 347 older prevalent HD patients during a follow-up period of 5 years, who do not use external supports for daily life, without active neoplastic process or chemotherapy treatment and absence of dementia. A digital dynamometer (Power Lab 4/20 T) was used to determine hand grip strength. The maximum force (FMAX) and isometric force sustained for 10 seconds (FS10s) were obtained in both hands. The sensation of fatigue was quantified, according to the modified Borg analogue scale. The compositional variables of human body were determined using electrical bioimpedance, and a pressure platform to determined changes in central gravity as a stability variable. Measurements were performed on the same HD session, before and after the end of the session. In the analysis of the results, active vascular access during HD, the presence of diabetes or the Charlsson index were considered. Biochemical determinations related to anemia, nutritional, inflammatory status and bone mineral metabolism as well as dialysis dose (Kt/v), clearance (Kt), refluxed liters, blood pressure and weight variations were also included. The objectives was to determine the changes in the hand grip strength, the fatigue sensation and the static balance after an HD session. In addition, we evaluated the relationships between mortality and hand grip strength, body composition and biochemical variables. A situation of manifest frailty was found in this population, with decreased muscle capacity, greater postural instability that may lead to a higher rate of falls (compared with general population) and high prevalence of fatigue. In the studied population group, it was shown that an HD session generates a worsening of the studied variables (strength, balance and perception of fatigue) and it affects the values negatively as the permanence in this treatment is prolonged. In addition, FMAX and FS10s have a determining influence on the life expectancy and could be a marker for monitoring the impact of HD on each patient. The use of HD catheter as a vascular access, presence of diabetes, anemia and a higher inflammatory state have a negative influence on the survival rate of these patients. Finally, further investigations should be aimed to standardizing these methods for strength measurements and complement assessments, allowing the classification of functional capacity. In addition to deepening the knowledge of the main triggers of this state of fragility, introducing the design of strategies that produce a positive impact on strength, balance and fatigue, in the patients undergoing HD

Keywords

Insuficiència renal crònica; Insuficiencia renal crónica; Chronic renal failure; Diàlisi; Diálisis; Dialysis; Mortalitat; Mortalidad; Mortality; Ciències de la salut; Ciencias biomédicas; Medical sciences

Subjects

616 - Pathology. Clinical medicine

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Note

Programa de Doctorat en Biomedicina

Documents

CASM_TESIS.pdf

2.321Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)