La imagen bisagra. Representación de los intersticios narrativos, visuales y sonoros en los diarios documentales de David Perlov: Diary (1973-1983), Updated Diary (1990-1999) y My Stills (1952-2002)

Autor/a

Lagos Labbé, Paola

Director/a

Puig González, Joaquín

Fecha de defensa

2021-07-05

Páginas

699 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació Audiovisual i Publicitat

Resumen

Aquesta tesi es basa en l’anàlisi i interpretació qualitativa i reflexiva dels recursos narratius, visuals i sonors que articulen els assajos cinematogràfics “Diary” (1973-1983), “Updated Diary” (1990-1999) i “My Stills” (1952-2002), per descriure les poètiques de l’interval que el seu autor, el cineasta, fotògraf i artista visual brasiler-israelià David Perlov (Rio de Janeiro, 1930 - Tel Aviv, 2003) desplega per representar el desarrelament. El conjunt d’aquests diaris conforma un corpus cinematogràfic únic; un film-fleuve de prop de deu hores que canalitza l’experiència quotidiana de Perlov al llarg de cinquanta anys de la seva vida i esdevé un monumental passatge que connecta els diversos plans en els què oscil·la la realitat representada pel cineasta, entre ells, la seva intimitat afectiva i personal, la seva identitat com a nòmada i les crisis i conflictes bèl·lics en els que Israel es va veure involucrat durant la segona meitat de segle XX. Per modelar una subjectivitat fracturada i en trànsit, Perlov convoca una diversitat d’estratègies assagístiques d’autorepresentació que operen tant a nivell discursiu, com estètic i polític, i que travessen les diverses manifestacions artístiques que va conrear al llarg de la seva vida. Així, les recerques expressives que emprenen els seus diaris recullen elements propis no tan sols de les arts cinematogràfiques, sinó també de la fotografia, la pintura, la literatura i la música. Per aquest motiu la mirada documental de Perlov comporta una gran complexitat audiovisual, rica en girs intertextuals, gests, rostres, cossos, trajectòries, espais, coses, cases, sons, veus i reflexions que s’imbriquen formant un teixit fílmic obert, fluid i intersticial. La investigació aspira a interrogar aquesta multiplicitat de recursos des d’una aproximació interrelacional que examini aquelles pràctiques intersticials que formulen una estètica de l’interval característica en els diaris de Perlov. A partir d’aquest enfocament i fruit de la correspondència entre teoria i anàlisi, la tesi proposa delimitar el concepte de “imatge frontissa” per simbolitzar els passatges, relacions i tensions entre vida i art; entre el privat i el públic; interior i exterior; dins i fora —metaforitzats a la llar i al carrer-; entre el domèstic i el polític; la microhistòria i la macrohistòria; el temps passat i el temps present; entre l’univers dels vius i l’univers dels morts; entre el jo i els altres; entre desterraments i retorns; entre nomadismes, fronteres, pàtries i ciutats (Tel Aviv, Sâo Paulo, Rio de Janeiro, Belo Horizonte, París); pertinença i desarrelament, entre la imatge fixa i la imatge en moviment; entre tecnologies analògiques —el cel·luloide— i dispositius electromagnètics -el vídeo-; entre so i sentit; veu i paraula, per esmentar alguns dels múltiples trànsits a través dels llindars que ens ofereix l’obra de Perlov. Entre d’altres elements, la poètica intersticial de la imatge frontissa es tradueix visualment en la persistent presència de finestres, portes i llindes, com xarneres que regulen els fluxos entre els diferents universos de representació entrellaçats en els diaris de Perlov i les relacions que operen a la problematització del seu desarrelament i estrangeria substancials.


Esta tesis se basa en el análisis e interpretación cualitativa y reflexiva de los recursos narrativos, visuales y sonoros que articulan los ensayos cinematográficos “Diary” (1973-1983), “Updated Diary” (1990-1999) y “My Stills” (1952-2002), para describir las poéticas del intervalo que su autor, el cineasta, fotógrafo y artista visual brasileño-isarelí David Perlov (Río de Janeiro, 1930 - Tel Aviv, 2003) despliega para representar el desarraigo. El conjunto de estos diarios conforma un corpus cinematográfico único; un filme-fleuve de cerca de diez horas que canaliza la experiencia cotidiana de Perlov a lo largo de cincuenta años de su vida y deviene en un monumental pasaje que conecta los diversos planos en los que oscila la realidad representada por el cineasta, entre ellos, su intimidad afectiva y personal, su identidad como nómade y las crisis y conflictos bélicos en los que Israel se vio involucrado durante la segunda mitad del siglo XX. Para modelar una subjetividad fracturada y en tránsito, Perlov convoca una diversidad de estrategias ensayísticas de autorrepresentación que operan tanto a nivel discursivo, como estético y político, y que atraviesan las diversas manifestaciones artísticas que cultivó a lo largo de su vida. Así, las búsquedas expresivas que emprenden sus diarios congregan elementos propios no solo de las artes cinematográficas, sino también de la fotografía, la pintura, la literatura y la música. De ahí que la mirada documental de Perlov detente una gran complejidad audiovisual, rica en guiños intertextuales, gestos, rostros, cuerpos, trayectorias, espacios, cosas, casas, sonidos, voces y reflexiones que se imbrican formando un tejido fílmico abierto, fluido e intersticial. La investigación aspira a interrogar esta multiplicidad de recursos desde una aproximación interrelacional que examine aquellas prácticas intersticiales que formulan una estética del intervalo característica en los diarios de Perlov. A partir de dicho enfoque y fruto de la correspondencia entre teoría y análisis, la tesis propone delimitar el concepto de “imagen bisagra” para simbolizar los pasajes, relaciones y tensiones entre vida y arte; entre lo privado y lo público; interior y exterior; adentro y afuera —metaforizados en el hogar y la calle—; entre lo doméstico y lo político; la microhistoria y la macrohistoria; el tiempo pasado y el tiempo presente; entre el universo de los vivos y el universo de los muertos; entre el yo y los otros; entre destierros y retornos; entre nomadías, fronteras, patrias y ciudades (Tel Aviv, Sâo Paulo, Río de Janeiro, Belo Horizonte, París); pertenencia y desarraigo, entre la imagen fija y la imagen en movimiento; entre tecnologías analógicas —el celuloide— y dispositivos electromagnéticos —el vídeo—; entre sonido y sentido; voz y palabra, por mencionar algunos de los múltiples tránsitos a través de los umbrales que nos ofrece la obra de Perlov. Entre otros elementos, la poética intersticial de la imagen bisagra se traduce visualmente en la persistente presencia de ventanas, puertas y dinteles, como goznes que regulan los flujos entre los distintos universos de representación entrelazados en los diarios de Perlov y las relaciones que operan en la problematización de su desarraigo y extranjería sustanciales.


This thesis is based on a qualitative and reflexive analysis in order to interpret the narrative, visual and sound resources that articulate the cinematographic essays “Diary” (1973-1983), “Updated Diary” (1990-1999) and “My Stills” (1952-2002). These operations seek to describe the poetics of the interval that its author, Brazilian-Israeli filmmaker, photographer and visual artist, David Perlov (Rio de Janeiro, 1930 - Tel Aviv, 2003), displays to represent his uprooting. The set of these diaries forms a unique cinematographic corpus; a filme-fleuve of around ten hours that shapes the daily experience of Perlov throughout fifty years of his life, and becomes a monumental passage that connects the different spheres in which his reality oscillates: his affective and personal intimacy, his identity as a nomad and the crises and wars in which Israel was involved during the second half of the 20th century. In order to depict a fractured and “in transit” subjectivity, Perlov convenes diverse essayistic self-representation strategies that operate on a discursive, aesthetic and political level, and which travers the various artistic manifestations he developed throughout his life. The expressive searches set out by his diaries gather together elements not only from the cinematographic arts, but also from photography, painting, literature and music. Hence, Perlov’s documentary gaze holds a great audiovisual complexity, rich in intertextual winks, gestures, faces, bodies, trajectories, spaces, objects, houses, sounds, voices and reflections that imbricate to shape an open, fluid and interstitial filmic weave. This research aims to interrogate this multiplicity of resources from an inter-relational approach, able to examine those interstitial practices that formulate an aesthetic of the interval, characteristic in Perlov’s diaries. Based on this scheme and as a result of the correspondence between theory and analysis, the thesis proposes to delimit the concept of “hinge image” to symbolize the passages, relations and tensions between life and art; the private and the public; interior and exterior; inside and outside —metaphorized in the home and the street—; between domestic and political; microhistory and macrohistory; past and present; between the universe of the living and the realm of the dead; between the self and the others; between exile and returns; between nomadism, borders, homelands and cities (Tel Aviv, Sâo Paulo, Rio de Janeiro, Belo Horizonte, Paris); belonging and uprooting, between the still and the moving image; between analogue technologies —celluloid— and electromagnetic devices —video—; between sound and sense; voice and word, just to mention some of the multiple transits through the thresholds offered by Perlov’s ouvre. Among other elements, the interstitial poetic of the hinge image visually decodes into a persistent presence of windows, doors and archways, as mechanisms of fluctuation that regulate both the flows between the different universes of representation intertwined in Perlov’s diaries, and the relations that operate in the problematization of his substantial uprooting and foreignness.

Palabras clave

David Perlov; Documental d'assaig; Documental de ensayo; Essay documentary; Diaris cinematogràfics; Diarios cinematográficos; Film diaries

Materias

77 - Fotografía. Cinematografía

Área de conocimiento

Ciències Humanes

Documentos

pll1de1.pdf

6.452Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)