Avaluació i maneig de la lesió diafragmàtica associada a la ventitació mecànica en el pacient crític

Abstract

La lesió diafragmàtica associada a la ventilació́ mecànica (VIDD) és prevalent, infraestimada i amb implicacions pronòstiques. El seu estudi és complex i el seu diagnòstic, difícil. Aquesta Tesi inclou dos articles amb troballes innovadores en aquest camp incloent un nou model humà, els donants d’òrgans en asistòlia controlada (Maastricht III o MSIII), que permeten la ventilació mecànica invasiva (VMI) en modalitats assistides o espontànies i dos models ja descrits prèviament (donant mort encefàlica (ME)) i controls ((CTL) que requereixen cirurgia toràcica). El primer article, mostrà com ambdós grups de pacients (ME i MSIII) presentaren una disminució́ significativa de la mida de les fibres diafragmàtiques (CSA) respecte a un grup de subjectes CTL. El nou model d’estudi, per contra, mostrà com el subgrup de pacients MSIII que havien mantingut més hores l’estímul diafragmàtic presentaven menys atròfia que els MSIII que havien tingut més hores d’inactivitat diafragmàtica. El segon article va demostrar la utilitat de l’ecografia diafragmàtica en el diagnòstic d’atròfia, establint un límit de 1.7mm de Tdi, que presentava un 73% de sensibilitat, un 67% d’especificitat, i un 96% i 17% de valor predictiu positiu i negatiu respectivament per al diagnòstic d’atròfia.