El legado pedagógico de Juan Macho Moreno y la evolución histórico-legislativa y socio-educativa de la educación española a finales del siglo XIX y principios del XX

Author

Salinas Serrano, Rafael

Director

Álvarez Cánovas, Isabel, 1971-

Date of defense

2021-07-27

Pages

480 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació

Abstract

La present tesi doctoral disposa com objecte d’estudi central el llegat pedagògic de Macho Moreno. Entre els seus referents pedagògics i socials es troben cinc influències: Informe Quintana (1814); formació de l’Escola Normal Central (1839); l’ILE (1876); el Museu Pedagògic (1882); i el regeneracionisme, on tot això li serveix per construir la seva docència en pro de la lluita per aconseguir una educació obligatòria, universal i gratuïta. Hi ha dues etapes principals per apropar la seva obra: 1) com a mestre d’ensenyament primari al llarg de diverses províncies (Soria, Guadalajara, Burgos i Madrid), on la seva inquietud li impulsarà la creació de l’Associació General del Professorat Espanyol de Primer Ensenyament (1881); i 2) com a formador de formadors en dos contexts molt diversos: a) en Puerto Rico, com a professor de l’Escola Normal dels Mestres i les Mestres i inspector d’ensenyament (1891-1898), on aprofitarà la seva estada com a vicepresident de la Institució Lliure d’Ensenyament Popular per a lluitar contra l’analfabetisme regnant, facilitant la formació d’adults en el món obrer; i b) Alacant, com a professor i director de l’Escola Normal (1899-1912), promovent les Conferències (1900) i les Conversacions (1908) pedagògiques. Entre els seus treballs acadèmics, destacar que fou ponent en diversos Congressos Nacionals Pedagògics (Madrid, 1882; Albacete, 1903; Zaragoza, 1908; i Barcelona, 1909), així com autor de diversos llibres escolars, administratius i legislatius; també destacar col·laboracions amb altres autors. Entre les seves publicacions en revistes pedagògiques es destaquen en El Campeón del Magisterio, El Faro del Magisterio, El Graduador, El Liberal, El Magisterio Aragonés, La Correspondencia de Alicante, La Educación, entre altres, al llarg dels anys (1882-1912). La seva polièdrica figura arriba a reivindicacions diverses, destacant la lluita per la igualtat de drets de les dones, d’aquí la seva relació i col·laboració amb Ana Roqué, María Amparo Hidalgo i Rosa Sensat, entre altres.


La presente tesis doctoral tiene como objeto de estudio central el legado pedagógico de Macho Moreno. Entre sus referentes pedagógicos y sociales se encuentran a cinco influencias: Informe Quintana (1814), formación en la Escuela Normal Central (1839), la ILE (1876), el Museo Pedagógico (1882) y el Regeneracionismo, donde todo ello le sirve para construir su docencia en pro de la lucha por conseguir una educación obligatoria, universal y gratuita. Hay dos etapas principales para acercar su obra: 1) como maestro de enseñanza primaria a lo largo de diversas provincias (Soria, Guadalajara, Burgos y Madrid), donde entre otras cosas, su inquietud le impulsará a la creación de la Asociación General del Profesorado Español de Primera Enseñanza (1881); y 2) como Formador de Formadores en dos contextos muy distintos: a) en Puerto Rico, como profesor de la Escuela Normal de Maestros y Maestras de la Escuela Normal e Inspector en la isla (1891-1898) donde aprovechará su estancia como vicepresidente de la Institución Libre de Enseñanza Popular para luchar contra el analfabetismo reinante, facilitando la formación de Adultos en el mundo obrero; y b) en Alicante, como profesor y director de la Escuela Normal (1899-1912), promoviendo las Conferencias (1900) y las Conversaciones (1908) pedagógicas. Entre sus trabajos académicos, destacar que fue ponente en diferentes Congresos Nacionales Pedagógicos (Madrid, 1882; Albacete, 1903; Zaragoza, 1908; i Barcelona, 1909), así como autor de diversos textos escolares, administrativos y legislativos; también destacar colaboraciones con otros autores. Destacan sus publicaciones en revistas pedagógicas, como son: El Campeón del Magisterio, El Faro del Magisterio, El Graduador, El Liberal, El Magisterio Aragonés La Correspondencia de Alicante, La Educación, entre otras, a lo largo de los años (1882-1912). Su poliédrica figura llega a reivindicaciones de temas dispares, destacando la lucha por la igualdad de las mujeres, de ahí su relación y colaboración con las pedagogas Ana Roqué, Maria Amparo Hidalgo y Rosa Sensat, entre otras.


The present doctoral thesis has as its main object of study the pedagogical legacy of Macho Moreno. Among his pedagogical and social references are five influences: Informe Quintana (1814), training at the Central Normal School (1839), the ILE (1876), the Pedagogical Museum (1882) and Regenerationism, all of this serving to devote his teaching career to the struggle to achieve compulsory, universal and free education. His career in this regard consists of two main stages: 1) As a primary school teacher throughout several Spanish provinces (Soria, Guadalajara, Burgos y Madrid), where among other things, his concerns will lead him to create the General Association of Spanish Primary Education Teachers (1881). 2) As a Trainer of Trainers in two very different contexts: a) In Puerto Rico, as a professor at the Normal School for Teacher Training, and Teacher Trainers at the Normal School, and School Inspector (1891-1898), where he will take advantage of his period as vice president of the Free Institution of Popular Education to fight against the prevailing illiteracy, facilitating the training of Adults in the working world; b) In Alicante, as teacher and director of the Normal School, promoting pedagogical conferences (1900) and conversations (1908). Among his academic works, it should be noted that he was a speaker at several National Pedagogical Congresses (Madrid, 1882; Albacete, 1903; Zaragoza, 1908; i Barcelona, 1909), as well as the author of numerous school, administrative and legislative texts (1900). Also worth mentioning are his collaborations with other authors. His publications in published pedagogical journals between the years 1882 and 1912 are particularly worth highlighting, such as in El Campeón del Magisterio, El Faro del Magisterio, El Graduador, El Liberal, El Magisterio Aragonés La Correspondencia de Alicante, La Educación, among others. The multifaceted nature of his activity encompasses a variety of causes, in particular the struggle for gender equality in the teaching profession; hence his relationship and collaboration with the pedagogues Ana Roqué, Maria Amparo Hidalgo and Rosa Sensat, among other

Keywords

Compromis; Compromiso; Commitment; Formador de formadors; Formador de formadores; Trainer of trainers; Magisteri; Magisterio; Magister

Subjects

3 - Social Sciences

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

rss1de1.pdf

10.33Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

This item appears in the following Collection(s)