Una nueva propuesta teórica para el estudio de la autoficción y la autodiégesis cinematográficas

Autor/a

Sabater Cuevas, Pablo

Director/a

Fratini, Roberto

Data de defensa

2021-12-13

Pàgines

665 p.



Programa de doctorat

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals

Resum

Aquesta tesi doctoral desenvolupa el concepte d’autodiègesi i estableix una nova perspectiva per a la investigació de l’autoficció cinematogràfica. També perfecciona teòricament els diferents tipus d’autodiègesi, explicant les diferències existents entre l’autodiégesis documental, l’autodiégesis no-documental i l’autodiégesis rellevada. En aquesta investigació el concepte s’ha aplicat de manera parcial a les obres de destacats autors i diferents actrius i actors cinematogràfics dels segles XX i XXI. Les dades resultants mostren les diferències i similituds narratives i intencionals de les diverses formes d’expressió a través dels fenòmens d’autoficció i autodiégesis, així com la manera en què aquest recurs mostra reiteradament la semblança entre l’autor i el personatge. L’estudi presenta aquests dos conceptes com fenòmens íntimament relacionats amb els paradigmes de creació i filiació que vertebra la civilització d’occident, i que determinen en bona mesura el discurs tradicional sobre art i autoria.


Esta tesis doctoral desarrolla el concepto de autodiégesis y establece una nueva perspectiva para la investigación de la autoficción cinematográfica. También perfecciona teóricamente los diferentes tipos de autodiégesis, explicando las diferencias existentes entre la autodiégesis documental, la autodiégesis no-documental y la autodiégesis relevada. En esta investigación el concepto se ha aplicado de manera parcial a las obras de destacados autores y diferentes actrices y actores cinematográficos de los siglos XX y XXI. Los datos resultantes muestran las diferencias y similitudes narrativas e intencionales de las diversas formas de expresión a través de los fenómenos de autoficción y autodiégesis, así como el modo en que este recurso muestra reiteradamente la semejanza entre el autor y el personaje. El estudio presenta estos dos conceptos como fenómenos íntimamente relacionados con los paradigmas de creación y filiación que vertebra la civilización de occidente, y que determinan en buena medida el discurso tradicional sobre arte y autoría.


This thesis develops the concept of auto-diegesis and establishes a new perspective for the investigation of cinematographic auto-fiction. It also improves, from a theoretical perspective, the different types of auto-diegesis by explaining the differences between documentary auto-diegesis, non-documentary auto-diegesis and replaced auto-diegesis. The research applies partially the concept to the work of prominent authors, as well as different actresses and actors of the 20th and 21st centuries. The resulting data show narrative and intentional differences and similarities in the forms of expression through the phenomena of auto-diegesis. It also explores how this resource repeatedly shows the similarity between author and character. The study presents these two concepts as phenomena closely related to the paradigms of creation and affiliation that backbone Western civilization, and that largely determine the traditional discourse on art and authorship.

Paraules clau

Autodiègesi; Autodiégesis; Auto-diegesis; Autoficció; Autoficción; Auto-fiction

Matèries

77 - Fotografia. Cinematografia

Àrea de coneixement

Ciències Humanes

Documents

psc1de1.pdf

4.275Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)