Desenvolupament de les competències socials en l’alumnat amb TEA dins l’escola inclusiva

Abstract

Actualment, l’educació inclusiva segueix sent una prioritat tant a nivell internacional com nacional, doncs malgrat que les directrius polítiques aposten per les bones pràctiques educatives inclusives, encara existeixen pràctiques d’exclusió i discriminació. Concretament a Catalunya, els infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) s’escolaritzen en escoles inclusives, però sovint assisteixen a aules específiques de Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva, per rebre un suport més individualitzat degut a les dificultats característiques d’aquest trastorn. Una de les principals dificultats de l’alumnat amb TEA són les habilitats socials, d’aquí que es consideri l’escola com un entorn efectiu i ecològicament vàlid per millorar els resultats socials d’aquests infants i es vegi al docent com una figura clau per facilitar el procés d’inclusió. A més, els infants amb TEA també tenen altres dificultats associades, com l’afectació lingüística o cognitiva, d’aquí que des de la neuropsicologia es plantegi que les funcions executives poden afectar tant al desenvolupament cognitiu com a les habilitats socials. Tanmateix, els docents ressalten que els hi manquen recursos i coneixements específics per tal que aquests infants puguin desenvolupar-se de manera integral. Així doncs, l’objectiu general de la recerca és proposar estratègies d’intervenció psicopedagògica que permetin millorar les habilitats socials de l’alumnat amb TEA, i així afavorir el procés d’inclusió dels centres educatius que tenen aquest estudiantat a Educació Primària. La recerca segueix el paradigma fenomenològic, sent una investigació mixta quantitativa – qualitativa. La mostra resultant va ser de 40 alumnes de tres centres d’Educació Primària de Cataluña, dels quals 20 tenien el diagnòstic de TEA. Així mateix, van participar un total de 118 docents de les tres escoles, i es va entrevistar a 12 professionals de l’educació. A partir dels resultats obtinguts, algunes de les conclusions a les que s’arriba són: 1) Hi ha una relació entre l’adquisició del llenguatge, les funcions executives i les capacitats intel·lectuals, esdevenint les funcions executives com un marcador clínic ajustat en aquesta població; 2) A l’aula es fomenta la participació, l’aprenentatge, l’èxit escolar, la comunicació verbal i la practica de les habilitats socials; 3) L’alumnat amb TEA d’alt funcionament té més oportunitats d’interacció amb els seus parells normotípics; 4) Cal enfortir la cultura inclusiva, millorant l’actitud i les falses creences que els docents poden tenir; 5) Cal proporcionar formació als docents enfocades en la inclusió, el TEA i en establir canvis en les polítiques inclusives; 6) Cal millorar les diferents formes de suport, implicant a la comunitat educativa; 7) El grau d’implementació de les estratègies es vincula amb el nivell d’estructuració dels espais i de les activitats on participa l’alumnat amb TEA, el rol del professorat i la tipologia d’activitats curriculars; i 8) El rol del professorat depèn de la intensitat del suport i de la seva ubicació dins l’aula. Finalment, la recerca conclou oferint una relació d’activitats que permetin afavorir tant les habilitats socials, com les capacitats intel·lectuals, les funcions executives i el llenguatge de cada infant, a més de proposar estratègies específiques per incrementar el nivell d’inclusió dins les aules ordinàries de cada centre.

Actualmente, la educación inclusiva sigue siendo una prioridad tanto a nivel internacional como nacional, pues aunque las directrices políticas apuestan por las buenas prácticas educativas inclusivas, todavía existen prácticas de exclusión y discriminación. Concretamente en Cataluña, los niños con Trastorno del Espectro Autista (TEA) se escolarizan en escuelas inclusivas, pero a menudo asisten a aulas específicas de Apoyo Intensivo para la Escolarización Inclusiva, para recibir un apoyo más individualizado debido a las dificultades características de este trastorno. Una de las principales dificultades del alumnado con TEA son las habilidades sociales, de ahí que se considere la escuela como un entorno efectivo y ecológicamente válido para mejorar los resultados sociales de estos niños y se vea al docente como una figura clave para facilitar el proceso de inclusión. Además, los niños con TEA también tienen otras dificultades asociadas, como la afectación lingüística o cognitiva, de ahí que desde la neuropsicología se plantee que las funciones ejecutivas pueden afectar tanto al desarrollo cognitivo como a las habilidades sociales. Sin embargo, los docentes resaltan que carecen de recursos y conocimientos específicos para que estos niños puedan desarrollarse de manera integral. Así pues, el objetivo general de la investigación es proponer estrategias de intervención psicopedagógica que permitan mejorar las habilidades sociales del alumnado con TEA, favoreciendo así el proceso de inclusión de los centros educativos que tienen este estudiantado en Educación Primaria. La investigación sigue el paradigma fenomenológico, siendo una investigación mixta cuantitativa – cualitativa. La muestra resultante fue de 40 alumnos de tres centros de Educación Primaria de Cataluña, de los que 20 tenían el diagnóstico de TEA. Asimismo, participaron un total de 118 docentes de las tres escuelas, entrevistando a 12 profesionales de la educación. A partir de los resultados obtenidos, algunas de las conclusiones a las que se llega son: 1) Existe una relación entre la adquisición del lenguaje, las funciones ejecutivas y las capacidades intelectuales, siendo las funciones ejecutivas como un marcador clínico ajustado en esa población; 2) En el aula se fomenta la participación, el aprendizaje, el éxito escolar, la comunicación verbal y la práctica de las habilidades sociales; 3) El alumnado con TEA de alto funcionamiento tiene mayores oportunidades de interacción con sus pares normotípicos; 4) Es necesario fortalecer la cultura inclusiva, mejorando la actitud y las falsas creencias que los docentes pueden tener; 5) Es necesario proporcionar formación a los docentes enfocadas en la inclusión, el TEA y en establecer cambios en las políticas inclusivas; 6) Es necesario mejorar las diferentes formas de apoyo, implicando a la comunidad educativa; 7) El grado de implementación de las estrategias se vincula con el nivel de estructuración de los espacios y de las actividades en las que participa el alumnado con TEA, el rol del profesorado y la tipología de actividades curriculares; y 8) El rol del profesorado depende de la intensidad del apoyo y de su ubicación en el aula. Por último, la investigación concluye ofreciendo una relación de actividades que permitan favorecer tanto las habilidades sociales, como las capacidades intelectuales, las funciones ejecutivas y el lenguaje de cada niño, además de proponer estrategias específicas para incrementar el nivel de inclusión dentro las aulas ordinarias de cada centro.

Nowadays, inclusive education remains a priority at both international and national level, because although policy guidelines are committed to good inclusive educational practices, exclusion and discrimination practices still exist. Specifically in Catalonia, children with Autism Spectrum Disorder (ASD) are enrolled in inclusive schools, but often attend specific Intensive Support for Inclusive Education classrooms, in order to receive more individualised support due to the difficulties characteristic of this disorder. One of the main difficulties of students with ASD is social skills, hence the school is seen as an effective and ecologically valid environment for improving social outcomes for these children and the teacher is seen as a key figure in facilitating the inclusion process. Besides, children with ASD also have got other associated difficulties, such as linguistic or cognitive impairment, then from neuropsychology is suggested that executive functions may affect both cognitive development and social skills. However, teachers highlight that they lack the resources and specific knowledge to enable these children to develop in a holistic way. Thus, the general objective of the research is to propose psycho-pedagogical intervention strategies that allow improve the social skills of students with ASD, and facilitating the inclusion process in schools with these students. The research follows the phenomenological paradigm, being a mixed quantitative-qualitative research. The resulting sample consisted of 40 students from three primary schools in Catalonia, 20 of whom were diagnosed with ASD. A total of 118 teachers from the three schools also participated and 12 educational professionals were interviewed. Based on the results obtained, some of the conclusions are: 1) There is a relationship between language acquisition, executive functions and intellectual abilities, being executive functions as an adjusted clinical marker in this population; 2) Participation, learning, school success, verbal communication and the practice of social skills are fostered in the classroom; 3) Students with high-functioning ASD have greater opportunities for interaction with their normotypical peers; 4) There is a need to strengthen the inclusive culture by improving attitudes and misconceptions that teachers may have; 5) There is a need to provide teacher training focused on inclusion, ASD and to establish changes in inclusive policies; 6) There is a need to improve the different forms of support, involving the educational community; 7) The degree of implementation of methodological strategies is linked to the level of structuring of spaces and activities in which students with ASD participate, the role of teachers and the typology of curricular activities; and 8) The role of teachers depends on the intensity of support and its location in the classroom. Finally, the research concludes by offering a list of activities that favour the social skills, intellectual abilities, executive functions and language of each child, as well as proposing specific strategies to increase the level of inclusion within the regular classrooms of each school.