dc.description.abstract
Aquesta tesi tracta de la proposta del Subsidi Universal Garantit. Tot i que alguns aspectes relacionats amb la definició seran tractats en el primer capítol, cal avançar que s’entendrà en aquesta tesi per Subsidi Universal Garantit un ingrés pagat pel govern a cada membre de ple dret de la societat: a) fins i tot si no vol treballar remuneradament, b) sense tenir en compte si és ric o pobre, e) sense importar amb qui viu, i d) amb independència de la part del país on visqui.
Aquesta te si pretén una valoració global del Subsidi Universal Garantit (SUG, a partir d'ara) des de diverses vessants. Més concretament, la tesi tractarà d'estudiar la proposta del SUG segons el següent detall: 1) El tractament d' algunes de les teories de la justícia que poden aportar-ne una justificació. 2) L'estudi sobre si el SUG suporta bé algunes crítiques basades en la idea segons la qual el SUG seria d' alguna manera "explotador". El que esta explotat o explota depèn del criteri d' explotació del qual partim. Es tracta de veure com la proposta del SUG acara algunes concepcions d' explotació. 3) El SUG en relació amb cinc grans estratègies de reducció de l' atur: la flexibilització, seria millor dir, en plural, flexibilitzacions del mercat de treball, el creixement econòmic, la reducció de jornada, el progrés tècnic i el segon xec o segona nòmina. 4) Les repercussions del SUG sobre el treball (a tres menes de treball: remunerat, domèstic i voluntari). 5) Les diferencies del SUG amb els subsidis condicionats i els beneficis al seu favor que se'n deriven. 6) El SUG com a mesura social directament lligada a l'erradicació de la pobresa. 7) Algunes propostes, provinents de diferents àrees geogràfiques, de finançament.
Pel que fa a l’estructura, la primera part de la te si compren els tres primers capítols, que tracten el SUG a partir de quatre teories de la justícia que el poden justificar (capítol 2), una discussió del SUG tenint en compte alguns coneguts criteris d' explotació (capítol 3). El primer capítol es dedica a definir el SUG i afer algun aclariment conceptual. La segona part esta composta pels cinc darrers capítols. El capítol quart està dedicat a presentar cinc grans estratègies contra l'atur, i a fer veure les seves insuficiències o inferioritats respecte al SUG. El capítol cinquè estableix una tipologia del treball (remunerat, domèstic i voluntari) amb un tractament específic de l'impacte del SUG en el mercat laboral. El sisè capítol compara els subsidis condicionats amb el SUG, amb una especial referencia a les trampes de la pobresa i de l'atur. El setè presenta el SUG en relació directa amb la pobresa. Finalment, el vuitè capítol explica les diferents propostes de finançament del SUG que hi ha hagut a diverses àrees geogràfiques. Concretament, tres propostes: per Argentina, per Espanya i per Irlanda. El capítol darrer és de conclusions.
