Les Arts Escèniques com a potenciadores de canvi en la dimensió socioemocional, artística i sociocultural a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria

Author

Vela Carmona, Francesca

Director

Sanahuja Gavaldà, José María

Morón, Mar

Date of defense

2022-07-15

Pages

459 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació

Abstract

Al llarg de la història de la humanitat les Arts han estat presents com a transmissores d’emocions, accions i provocacions, la qual cosa genera a la persona un despertar artístic en comunitat i en soledat, potenciant la curiositat per les diferents manifestacions artístiques. L’objectiu general d’aquesta tesi és investigar com les Arts Escèniques són generadores de canvi en la dimensió socioemocional, artística i sociocultural d’una comunitat educativa d’estudis secundaris obligatoris. S’ha fet un seguiment, al llarg del curs acadèmic 2020-2021, a un grup d’adolescents de l’institut Vallbona d’Anoia, que cursen l’optativa d’Arts Escèniques i Dansa (4t de l’ESO) i a la comunitat educativa que els envolta: els docents, les famílies i els membres del personal administratiu i servei (PAS). Durant el curs acadèmic, es van proposar diverses activitats teatrals generadores de canvi en les tres dimensions citades abans i s’investigar quin és el paper de les Arts Escèniques a l’educació. En els resultats s’han obtingut diverses categories per cada dimensió investigada, a mode d’exemple es destacar que el teatre genera motivació i interès als joves, perquè se senten satisfets emocionalment, també es potencia l’expressió i l’habilitat artística. Respecte a la participació de la comunitat educativa en les activitats teatrals, s’observa un increment al llarg del curs. Amb el teatre s’obtenen beneficis socioemocionals, artístics i socioculturals, com la millora de la comunicació en diferents llenguatges, la qual cosa augmenta el domini del coneixement artístic i el pensament crític; s’enforteix la cohesió del grup i es perd la por a parlar en públic tot fomentant l’autoconfiança de la persona. Per aquest motiu, com a conclusió es reivindica la necessitat de contemplar el teatre com a matèria a nivell curricular dins l’educació obligatòria no només com a eina transversal per mostrar un producte final sinó com a generador de coneixement creatiu i emocional.


A lo largo de la historia de la humanidad las Artes han estado presentes como transmisoras de emociones, acciones y provocaciones, lo que genera en la persona un despertar artístico en comunidad y en soledad, manifestando curiosidad por los diferentes lenguajes artísticos.ElobjetivogeneraldeestatesisesinvestigarcómolasArtesEscénicas son generadoras de cambio en la dimensión socioemocional, artística y sociocultural de una comunidad educativa en estudios secundarios obligatorios (ESO). Se ha realizado un seguimiento a lo largo de un curso académico con un grupo de adolescentes del instituto Vallbona de Anoia, que cursan la optativa de Artes Escénicas y Danza (4o de la ESO) y con la comunidad educativa que les rodea: los docentes, las familias y los miembros del personal administrativo y de servicio (PAS). Durante el curso académico 2020-2021, se propusieron diversas actividades teatrales generadoras de cambio en las tres dimensiones citada y se investiga cuál es el papel de las Artes Escénicas en la educación. En los resultados se han obtenido distintas categorías dentro de las tres dimensiones. Cabe destacar que el teatro genera motivación e interés en los jóvenes, porque se sienten satisfechos emocionalmente, también se potencia la expresión artística y la habilidad artística. Respecto a la participación de la comunidad educativa en las actividades teatrales, se ha observado un incremento a lo largo del curso. Con el teatro se obtienen beneficios socioemocionales, artísticos y socioculturales, como la mejora de la comunicación en distintos lenguajes aumentando el dominio del conocimiento artístico y el pensamiento crítico; se fortalece la cohesión del grupo y se pierde el miedo a hablar en público fomentando la autoconfianza de la persona. Por este motivo, como conclusión se reivindica la necesidad de contemplar el teatro como materia a nivel curricular en la educación obligatoria no sólo como herramienta transversal para mostrar un producto final sino como generador de conocimiento creativo y emocional.


Throughout the history of humanity, the Arts have been present as transmitters of emotions, actions and provocations, which generates in the individual an awakening in community and in solitude, becoming fascinated by the different artistic manifestations. The general objective of this thesis is to investigate how the Performing Arts generate change in the socio-emotional, artistic and socio-cultural dimensions of an educational community in compulsory secondary education (ESO). A group of adolescents from the Vallbona d’Anoia secondary school, who are taking the optional course in Performing Arts and Dance (4th year of ESO) and the educational community that surrounds them: teachers, families and administrative and service staff (PAS), were monitored over the course of an academic year. During the academic year 2020-2021, various theatrical activities were proposed to generate change in the three dimensions mentioned above, and the role of the Performing Arts in education was investigated. As a result, different categories have been obtained within the three dimensions. Thus, it is possible to highlight that theater generates motivation and interest in young people, because they feel emotionally satisfied, and it also boosts artistic expression and artistic ability. Regarding the participation of the educational community in the theatrical activities, it keeps increasing along the school year. Through theatre, socio-emotional, artistic and socio-cultural benefits are obtained, such as the improvement of communication in different languages, increasing the mastery of artistic knowledge and critical thinking, strengthening the cohesion of the group and losing the fear of speaking in public while fostering the self-confidence of the person. For this reason, as a conclusion, we claim the need to consider theatre as a curricular subject in compulsory education, not only as a transversal tool to show a final product, but also as a generator of creative and emotional knowledge.

Keywords

Educació; Educación; Education; Teatre; Teatro; Theatre; Adolescents; Adolescentes

Subjects

373 - Kinds of school providing general education

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

fvc1de1.pdf

39.79Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)