Temps i mesura. Investigacions fenomenològiques sobre temporalitat i cronometria

Abstract

En la present investigació hem pretès, fonamentalment, dos objectius. D'una banda, completar algunes de les tasques que la fenomenologia de Heidegger havia deixat obertes en el seu programa de treball; concretament, les tasques que es deixen obertes en el paràgraf [11] de Ser i Temps respecte a la possibilitat d'una "immersió més originària" (ursprunglichen Aufgehen) del Dasein primitiu en els fenòmens, i la tasca, oberta en el paràgraf [80], de dur a terme una "investigació més a fons" (weitergehend Untersuchung) sobre la relació entre el nombre en el succeir històric, el temps del món astronòmicament calculat, i la temporalitat i historicitat del Dasein. El segon objectiu ha consistit a mostrar que els fruits de dur a terme aquestes tasques de ia fenomenologia, almenys en la direcció que nosaltres hem seguit aquí, condueixen a qüestionar algunes premisses fonamentals de la pròpia fenomenologia de Heidegger a Ser i Temps. D'aquesta manera, la nostra investigació es converteix en un diàleg obert amb la filosofia heideggeriana sobre el temps, a partir d'allò que s'ha guanyat en la realització d'aquelles tasques que Heidegger havia només anunciat. L'element que no podrà ser sostingut de la filosofia heideggeriana com a resultat de dur a terme una fenomenologia seriosa i rigorosa de la mesura del temps (tenint en compte el món circumdant del Dasein primitiu i el seu desenvolupament històric) serà la interpretació de la "comprensió vulgar del temps" que es porta a terme en tot el capítol sisè de Ser i Temps. La situació final de la descripció de I 'evolució històrica de la mesura del temps ens conduirà a la dissolució, mitjançant aquesta discussió amb Heidegger, dels falsos problemes sobre la mesura del temps. La mesura del temps no és enemiga del Dasein propi, sinó que és fruit de quelcom que el nosaltres propi ha volgut (la mundanització de l'ésser) per tal de sortir de la nit neutral de l'ésser, i que ha tingut conseqüències no esperades que s'han d'afrontar. Per això, les nostres investigacions s'enquadren, en aquest sentit, en el marc d'una filosofia de la Krisis de sentit de la humanitat racional, no ja europea, sinó mundial.