Managing Epidemics in Post-Imjin Korea: War, Environment, Infectious Diseases, and Medicine, 1576-1720

Abstract

Entre els efectes posteriors de la Guerra d’Imjin (1592-1598), la fam i les malalties infeccioses van causar grans problemes a la població coreana del període Chosŏn i van comportar reptes pel govern central i els administradors locals. En aquesta tesi doctoral s’examinen les calamitats nacionals i locals causades per les epidèmies, la gestió que en va fer el govern i com les forces locals compartiren les responsabilitats de salut i auxili. La tesi parteix d’un estudi quantitatiu de les epidèmies a finals de la dinastia Chosŏn, des de mitjans del segle XVI fins a la dècada de 1730, per tal de proporcionar una visió general de la freqüència i la gravetat dels brots epidèmics al llarg d’aquest període. Amb aquest propòsit, els registres relatius a les epidèmies en documents oficials i diaris privats han estat transformats en un conjunt de dades i han estat sotmesos a una anàlisi espai-temporal. A continuació, la tesi s’endinsa en l’anàlisi qualitativa, considerant cinc estudis de cas detallats (Capítols 2-6) que descriuen la història de les epidèmies des de la perspectiva de la història ambiental, la història de la medicina, la història social i les relacions exteriors. Els dos primers estudis de cas (Capítols 2 i 3) expliquen les causes ambientals de les epidèmies i mostren les mesures rutinàries adoptades pel govern de Chosŏn contra els brots epidèmics, com ara la distribució de medicaments, la construcció d’instituts mèdics centrals i la compilació de textos mèdics. El capítol 2 argumenta que el desenvolupament mèdic diferent dels tres estats combatents (Corea, Japó i Xina) va determinar les mesures que es van prendre contra els brots epidèmics que van afectar els exèrcits els primers mesos de 1593. S’argumenta que aquests brots, i les respostes a ells, van afectar el curs de la Guerra d’Imjin, contribuint al seu estancament i a les negociacions de 1593. El capítol 3 mostra que la degradació ambiental posterior a la Guerra d’Imjin i el clima extrem van induir la gent de les províncies del nord a fugir, cosa que va implicar la transmissió de malalties infeccioses per tot el país durant la dècada de 1610. La resposta del govern a aquesta crisi (la reconstrucció d’instituts mèdics, la reunió de metges i la compilació de quaderns mèdics) van formar el gruix principal de les mesures administratives mèdiques contra les epidèmies durant segles. Com que el tractament mèdic bàsic no era especialment eficaç contra les epidèmies, el govern de Chosŏn va provar nous enfocaments, com ara l’alliberament temporal dels presoners infectats i l’aïllament de les persones infectades i desplaçades. Per tant, el capítol 4 examina els impactes de les epidèmies a les presons, argumentant que les experiències de l’administració mèdica, les sentències ràpides i l’alliberament temporal de presoners durant els brots a les presons continuaren vigents en els segles següents, ajudant així a millorar l’ajuda als presos i a complementar les lleis pertinents. Al capítol 5, s’examina una primera forma de quarantena en la qual els administradors locals també van participar i compartir les responsabilitats de l’atenció mèdica i auxili a partir de la segona meitat del segle XVII. Finalment, el capítol 6 considera l’impacte de les epidèmies més enllà de les fronteres de Corea, concretament la verola i la pesta bovina que van afectar l’Àsia oriental al segle XVII. S’argumenta que els brots de verola van afectar no només la societat nacional sinó també les relacions exteriors amb l’imperi Qing.

Entre las secuelas de la Guerra de Imjin (1592-1598), las hambrunas y las enfermedades infecciosas causaron enormes problemas en la población de la Corea del período Chosŏn, y supusieron un reto para el gobierno central y los administradores locales. En esta tesis doctoral se examinan las calamidades nacionales y locales causadas por las epidemias, su gestión por parte del gobierno y cómo las fuerzas locales compartieron las responsabilidades sanitarias y de auxilio. La tesis empieza con un estudio cuantitativo de las epidemias en la última dinastía Chosŏn, desde mediados del siglo XVI hasta la década de 1730, con el fin de proporcionar una visión general de la frecuencia y la gravedad de los brotes epidémicos a lo largo de este período. Con este propósito, los registros relativos a las epidemias en documentos oficiales y diarios privados han sido transformados en un conjunto de datos y han sido sometidos a un análisis espaciotemporal. A continuación, la tesis se adentra en el análisis cualitativo, considerando cinco estudios de caso detallados (capítulos 2-6) que describen la historia de las epidemias desde la perspectiva de la historia ambiental, la historia de la medicina, la historia social y las relaciones exteriores. Los dos primeros estudios de caso (capítulos 2 y 3) explican las causas ambientales de las epidemias y muestran las medidas rutinarias adoptadas por el gobierno de Chosŏn contra los brotes epidémicos, tales como la distribución de medicamentos, la construcción de institutos médicos centrales y la recopilación de textos médicos. El capítulo 2 sostiene que el diferente desarrollo médico de los tres estados combatientes (Corea, Japón y China) determinó las medidas que se adoptaron contra los brotes epidémicos que afectaron a los ejércitos en los primeros meses de 1593. Se argumenta que estos brotes, y las respuestas a los mismos, afectaron al curso de la Guerra de Imjin, contribuyendo a su estancamiento y a las negociaciones de 1593. El capítulo 3 muestra que la degradación medioambiental posterior a la Guerra de Imjin y el clima extremo indujeron a la población de las provincias del norte a huir, lo que transmitió enfermedades infecciosas por todo el país durante la década de 1610. La respuesta del gobierno a esta crisis (la reconstrucción de institutos médicos, la reunión de médicos y la compilación de cuadernos médicos) constituyó el grueso principal de las medidas administrativas médicas contra las epidemias durante siglos. Dado que el tratamiento médico básico no era especialmente eficaz contra las epidemias, el gobierno de Chosŏn probó nuevos enfoques, tales como la liberación temporal de prisioneros infectados y el aislamiento de personas infectadas y desplazadas. Por lo tanto, el capítulo 4 examina los impactos de las epidemias en las prisiones, argumentando que las experiencias de la administración médica, las sentencias rápidas y la liberación temporal de prisioneros durante los brotes en las prisiones continuaron vigentes en los siglos posteriores, ayudando así a mejorar el alivio de los prisioneros y a complementar las leyes pertinentes. En el capítulo 5, se examina una forma temprana de cuarentena en la que los administradores locales también participaban y compartían las responsabilidades de la atención médica y auxilio a partir de la segunda mitad del siglo XVII. Por último, el capítulo 6 considera el impacto de las epidemias más allá de las fronteras de Corea, concretamente la viruela y la peste bovina que azotaron Asia oriental en el siglo XVII. Se argumenta así que los brotes de viruela repercutieron no sólo en la sociedad nacional sino también en las relaciones exteriores con el imperio Qing.

Among the after effects of the Imjin War (1592-1598), famines and infectious diseases caused huge problems for the Chosŏn Korean population, and presented challenges for the central government and local administrators. In this dissertation, I examine the national and local calamities caused by epidemics, how the government managed epidemics, and how local forces shared health and relief responsibilities. The dissertation opens with a quantitative study of epidemics in the late Chosŏn dynasty, from the mid-sixteenth century until the 1730s, in order to provide an overview of the frequency and severity of outbreaks over the course of this period. Records relating to epidemics in official documents and private diaries were made into a dataset, and subjected to a spatial-temporal analysis. Then the dissertation moves into qualitative analysis, considering five detailed case studies (Chapters 2-6) and depicting the history of epidemics from the perspective of environmental history, the history of medicine, social history, and foreign relations. The first two case studies (Chapters 2 and 3) explain the environmental causes of epidemics and show the routine measures adopted by the Chosŏn government against outbreaks such as medicine distribution, the construction of central medical institutes, and the compilation of medical texts. Chapter 2 argues that the differing medical development of the three combatant states Korea, Japan, and China, determined the measures that they took against the epidemic outbreaks that struck armies in the first few months of 1593. These outbreaks, and the responses to them, I argue, affected the course of the Imjin War, contributing to the stalemate and negotiations of 1593. Chapter 3 shows that post-Imjin environmental degradation and extreme climate induced people in the northern provinces to take flight and they transmitted infectious diseases nationwide in the 1610s. The government’s response to this crisis – the reconstruction of medical institutes, the assembling of physicians, and the compiling of medical booklets formed the primary content of medical administrative measures against epidemics for centuries. Since basic medical treatment was not particularly effective against epidemics, the Chosŏn government tried new approaches, such as the temporary release of infected prisoners and isolating infected and displaced people. Chapter 4 therefore examines the impacts of epidemics on prisons, arguing that the experiences of medical administration, quick sentencing, and temporary release during outbreaks at prions continued to function in the subsequent centuries, thus helping to improve prisoner relief and supplement the relevant laws. In Chapter 5, I examine an early form of quarantine in which local administrators also participated and shared the medical care and relief responsibilities from the second half of the seventeenth century onwards. Lastly, Chapter 6 considers the impact of epidemics beyond Korea’s borders, specifically smallpox and rinderpest that struck seventeenth-century East Asia. I argue that smallpox outbreaks impacted not only domestic society but also foreign relations with the Qing empire. The Chosŏn government carefully treated the infected Qing envoy and asked for permission to change the rituals that were used to greet the Qing envoys, in order to minimize the impacts of smallpox on Sino-Chosŏn relations.