El rol de las estrategias socioafectivas en la enseñanza y el aprendizaje colaborativo y situado de la traducción en una clase virtual

Abstract

L'ensenyament virtual ha crescut substancialment en els últims anys, i les projeccions indiquen que continuarà en augment. Els programes de formació de traductors professionals també reflecteixen aquesta tendència.

L'objectiu principal d'aquest treball se centra en identificar i proposar maneres d'incorporar les estratègies socioafectives que resulten més eficaces per a enriquir l'adquisició de la competència traductora en un programa d'ensenyament virtual de traducció.

L'estudi utilitza un enfocament col·laboratiu i situat, amb bases humanistes i socioconstructivistas vigotskianas en l'ensenyament i aprenentatge de la traducció (Vigotsky, 1962, 1978; Renti i Wenger, 1990; Kiraly, 2000; González Davies, 2004, 2006a, 2009, 2006b; Johnson & Johnson, 2009; Oxford, 2011; Lantolf & Poehner, 2014), subratllant la incidència positiva de la interacció en els resultats d'aprenentatge, a més de l'estudi d'Oxford (2011) sobre l'efecte de les estratègies socioafectives sobre l'aprenentatge d'una llengua estrangera.

Es va dur a terme una recerca qualitativa i quantitativa, amb un disseny cuasiexperimental (un estudi de cas), durant el segon semestre del Programa de Traducció anglès-espanyol per a adults universitaris bilingües de la University of Massachusetts Boston, als EUA El programa és intensiu, de dotze crèdits, és a dir, aproximadament 180 hores de treball per semestre. Es va treballar amb un grup de 20 estudiants. Al principi del primer semestre del programa es van aplicar les estratègies socioafectives identificades durant un estudi pilot. En el segon semestre es va verificar la seva efectivitat per mitjà de les dades recollides mitjançant tres instruments: el grup focal, l'enquesta i el diari reflexiu dels estudiants. Els resultats es van analitzar en quatre àrees (l'àrea de la influència del professor, l'àrea de les creences i actituds de l'estudiant, l'àrea de les interaccions entre els estudiants, l'àrea del marc pedagògic) amb un enfocament en els aspectes socioafectius de l'ensenyament i aprenentatge: l'entusiasme del professor (EP), un benefici futur (BF), l'ús de l'humor (UH), la consciència emocional (CE), un parell més competent (PMC), la integració al grup (IAG), les activitats sincròniques (AS) i les activitats col·laboratives (AC).

Al final de l'estudi, es proposen les estratègies socioafectives més eficaces per a compensar la falta d'interacció humana directa del professor o professora amb l'objectiu d'enriquir l'adquisició de la competència traductora. Se suggereixen, també, algunes tàctiques per a una efectiva implementació de tals estratègies en un curs virtual de traducció.

La enseñanza virtual ha crecido sustancialmente en los últimos años, y las proyecciones indican que continuará en aumento. Los programas de formación de traductores profesionales también reflejan esta tendencia.

El objetivo principal de este trabajo se centra en identificar y proponer modos de incorporar las estrategias socioafectivas que resultan más eficaces para enriquecer la adquisición de la competencia traductora en un programa de enseñanza virtual de traducción.

El estudio utiliza un enfoque colaborativo y situado, con bases humanistas y socioconstructivistas vigotskianas en la enseñanza y aprendizaje de la traducción (Vigotsky, 1962, 1978; Lave y Wenger, 1990; Kiraly, 2000; González Davies, 2004, 2006ª, 2009, 2006b; Johnson & Johnson, 2009;; Oxford, 2011; Lantolf & Poehner, 2014), subrayando la incidencia positiva de la interacción en los resultados de aprendizaje, además del estudio de Oxford (2011) sobre el efecto de las estrategias socioafectivas sobre el aprendizaje de una lengua extranjera.

Se llevó a cabo una investigación cualitativa y cuantitativa, con un diseño cuasiexperimental (un estudio de caso), durante el segundo semestre del Programa de Traducción inglés-español para adultos universitarios bilingües de la University of Massachusetts Boston, en EE. UU. El programa es intensivo, de doce créditos, es decir, aproximadamente 180 horas de trabajo por semestre. Se trabajó con un grupo de 20 estudiantes. Al principio del primer semestre del programa se aplicaron las estrategias socioafectivas identificadas durante un estudio piloto. En el segundo semestre se verificó su efectividad por medio de los datos recogidos mediante tres instrumentos: el grupo focal, la encuesta y el diario reflexivo de los estudiantes. Los resultados se analizaron en cuatro áreas (el área de la influencia del profesor, el área de las creencias y actitudes del estudiante, el área de las interacciones entre los estudiantes, el área del marco pedagógico) con un enfoque en los aspectos socioafectivos de la enseñanza y aprendizaje: el entusiasmo del profesor (EP), un beneficio futuro (BF), el uso del humor (UH), la conciencia emocional (CE), un par más competente (PMC), la integración al grupo (IAG), las actividades sincrónicas (AS) y las actividades colaborativas (AC).

Al final del estudio, se proponen las estrategias socioafectivas más eficaces para compensar la falta de interacción humana directa del profesor o profesora con el objetivo de enriquecer la adquisición de la competencia traductora. Se sugieren, también, algunas tácticas para una efectiva implementación de tales estrategias en un curso virtual de traducción.

Virtual education has grown substantially in recent years, and projections indicate that it will continue to grow. Training programs for professional translators reflect this trend.

The primary purpose of this research centers on the identification and proposal of ways to incorporate socio-affective strategies that prove more effective in enriching the acquisition of translation skills in the context of a distance learning translation program.

This research uses a collaborative and situated approach that is based on Vigotsky's humanistic and socio-constructive model for the teaching and learning of translation (Vigotsky 1962, 1978; Lave y Wenger 1990; Kiraly 2000; González Davies 2004, 2006a, 2006b; D. Johnson y R. Johnson 2009; González Davies 2009; Oxford 2011; Lantolf y Poehner 2014), with an emphasis on positive interaction incidence in learning results, in addition to Oxford's research (2011) on the effect of socio-affective strategies on foreign language learning.

Qualitative and quantitative research was performed using a quasi-experimental design (case study), during the second semester of an online program on English-Spanish translation for bilingual adult university students at the University of Massachusetts Boston, in the United States. The twelve-credit program is intensive and requires approximately 180 hours of work during each of two semesters. A group of 20 students participated. At the beginning of the first semester of the program, the identified socio-affective strategies were applied in a pilot study, and during the second semester, the efficacy of the strategies was verified using data collected using three tools: focus groups, surveys, and the students' reflective journals. The results were analyzed using four categories (the area of influence of the instructor, the area of the students' beliefs and attitudes, the area of interactions among students, and the area of the pedagogical framework), with a focus on the socio-affective aspects of teaching and learning: instructor enthusiasm (EP), future benefit (BF), use of humor (UH), emotional awareness (CE), a more knowledgeable other (PMC), integration in the group (IAG), synchronic activities (AS) and collaborative activities (AC).

At the end of the presentation of the research results, the more effective socio-affective strategies are presented, so as to better compensate for the lack of direct human interaction with the instructor, for the ultimate purpose of enriching translation skill acquisition in a virtual translation course. In addition, techniques are suggested for effective implementation of these strategies in a virtual course on translation.