Què farem amb aquesta terra? Una etnografia de la (des)agrarització

Abstract

La desagrarització fa referència a l’erosió de l’agricultura en l’esfera econòmica, social i biofísica de les àrees rurals. L’abandonament de terres, la desaparició d’explotacions sense relleu, l’envelliment del sector i la davallada en el nombre d’agricultors han estat una constant en les transformacions agràries contemporànies, tot arribant a màxims històrics en el moment present. Partint de la crisi sistèmica i omnicomprensiva del sector agrari i de la urgent necessitat d’abordar-la a nivell polític i acadèmic, l’objectiu d’aquesta tesi és analitzar els processos de desagrarització i les dinàmiques de les seves respostes des de diverses escales. Primer, des dels bancs de terres públics a Catalunya que, entesos com a respostes institucionals a la desagrarització, s’orienten a facilitar l’accés a la terra. Després des de les explotacions i famílies agràries, per tal de conèixer els factors que incideixen en la manera com els agricultors i les seves famílies prenen decisions per afrontar la desagrarització.

La recerca segueix el mètode etnogràfic, i les tècniques de recollida d’informació han estat l’observació i les entrevistes. L'anàlisi empírica s’estructura entorn quatre articles/capítols. El Capítol III analitza els discursos, valors i imaginaris entorn la desagrarització i l’accés a la terra per part tècnics, propietaris i demandants de terres vinculats al banc de terres del Baix Camp. El Capítol IV aborda els discursos institucionals de vuit bancs de terres públics per analitzar el desplegament dels programes, el seu potencial, i incerteses, així com les narratives sobre la terra que se’n desprenen i l’atzucac material i simbòlic dels propietaris de terres en desús. El Capítol V adopta una perspectiva processual-intergeneracional per estudiar les trajectòries, estratègies, i orientacions futures de l’agricultura a temps parcial i les seves relacions heterogènies amb els processos de desagrarització. El capítol VI se centra en les dimensions socioculturals que orienten les decisions de les famílies agràries. Aquí, es visibilitzen aspectes simbòlic-culturals de la terra i la presència de diverses dimensions i ritmes dins la desagrarització. També, s’explora l’economia moral de la terra i l’existència de possibles resistències culturals als processos d’acumulació i desagrarització.

La desagrarización se refiere a la erosión de la agricultura en la esfera económica, social y biofísica de las áreas rurales. El abandono de tierras, la desaparición de explotaciones sin relevo, el envejecimiento del sector y el descenso en el número de agricultores han sido una constante en las transformaciones agrarias contemporáneas, alcanzando máximos históricos en el presente. Partiendo de la crisis sistémica y omnicomprensiva del sector agrario, el objetivo de esta tesis es analizar los procesos de desagrarización y las dinámicas de sus respuestas desde diversas escalas. Primero, desde los bancos de tierras públicos en Catalunya que, entendidos como respuestas institucionales a la desagrarización, se orientan a facilitar el acceso a la tierra. Despúes, desde las explotaciones y las familias agrarias, para poder conocer los factores que inciden en la toma de decisiones de los agricultores y sus familias al afrontar la desagrarización.

La investigación sigue el método etnográfico y las técnicas de recogida de información han sido la observación y las entrevistas. El análisis se estructura en cuatro artículos/capítulos. El Capítulo III analiza los discursos, valores e imaginarios en torno a la desagrarización y el acceso a la tierra por parte de agentes técnicos, propietarios y demandantes de tierra vinculados al banco de tierras del Baix Camp. El Capítulo IV aborda los discursos institucionales de ocho bancos de tierras públicos y busca analizar su despliegue, su potencial, e incertidumbres, así como las narrativas sobre la tierra que de ellos se desprenden y la encrucijada material y simbólica en la que se encuentran los propietarios de tierras en desuso. El Capítulo V adopta una perspectiva procesual-intergeneracional para estudiar las trayectorias, estrategias y orientaciones futuras de la agricultura a tiempo parcial y sus relaciones heterogéneas con los procesos de desagrarización. El capítulo VI se centra en las dimensiones socioculturales que orientan las decisiones de las familias agrarias. Aquí, se visibilizan aspectos simbólico-culturales de la tierra y la presencia de diversas dimensiones y ritmos dentro de la desagrarización. También se explora la economía moral de la tierra y la existencia de posibles resistencias culturales a los procesos de acumulación y desagrarización.

De-agrarianisation processes refer to the erosion of agriculture in the economic, social, and biophysical aspects of rural areas. Land abandonment, family farms’ disappearance, the lack of farm successors, as well as farmers’ decreasing and aging have become a constant in contemporary agrarian transformations so far. Taking into consideration the urgent need from public policies and academia to face the systemic and all-encompassing crisis of the agrarian sector, the aim of this thesis is to analyse de-agrarianisation processes and the dynamics of their responses from different scales. First, from public land banks in Catalonia which, are understood as institutional responses to de-agrarianisation aimed at facilitating access to land. Then, from farms and agrarian families, in order to know the factors influencing their decisions to face the de-agrarianisation.

Following the ethnographic method, observation and interviews have been used data collection techniques. The analysis is structured in four articles/chapters. Chapter III revolves around the discourses, values and imaginaries regarding de-agrarianisation and access to land of people involved in Baix Camp land bank (technical agents, landowners and land seekers). In Chapter IV the institutional discourses of eight land banks are analysed in order to examine their deployment, their potential and their uncertainties. Land significations and narratives emerging from land banks, as well as the material and symbolic crossroads of farms without successor are also explored. In Chapter V a processual-intergenerational perspective is used to study the trajectories, the strategies and the future orientations of contemporary part-time farming and its heterogeneous nexus with de-agrarianisation processes. In Chapter VI, the sociocultural dimensions guiding agrarian families’ decisions are analysed. Symbolic and cultural aspects of land as well as different dimensions and rhythms contained in de-agrarianisation processes are also made visible. Land’s moral economy and the existence of cultural resistances to accumulation and de-agrarianisation processes are also explored.