The body sign: contemporary iraqi fiction and the war on terror

Autor/a

Jasim Khammas, Hanan

Director/a

Monnickendam, Andrew

Rius Piniés, Mònica

Fecha de defensa

2022-07-27

Páginas

347 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada

Resumen

Els anys següents de la invasió de l'Iraq de l'any 2003 són testimoni d'un fenomen sense precedents a l'escena literària iraquiana: la ficció supera la poesia en producció i recepció crítica. Els gèneres narratius emergents implementen mecanismes de representació que expressen una necessitat de contar històries sobre les guerres i els seus traumes. Un d'aquests mecanismes és l'excessiva recurrència a allò corporal i sexual en el sentit més material i visual de la paraula. Tenint en compte una història de la representació del cos a la narrativa iraquiana anterior a la invasió del 2003, el nou interès per allò físic pot indicar un canvi en la percepció de la corporeïtat on les noves maneres d'exhibir el cos despleguen reformulacions polítiques i epistemològiques reflectides en la creació estètica. Aquesta investigació traça una genealogia que desvetlla com de complexos son els discursos històrics i sociopolítics que s'entrellacen amb la nova forma de percebre la relació entre la subjectivitat de l'ésser i el cos. Sobre la base de la teoria de la semiòtica cultural de Yuri Lotman i l'estadi del mirall de Jacques Lacan, s'examina el cos com a signe semiòtic dins de dues semiosferes particulars que es referencien entre sí dins d'un conflicte polític i militar. Considerant les influències polítiques, religioses, socials, internes i externes, aquesta tesi desenvolupa un examen de la corporeïtat en tres blocs principals: primer, la societat, la cultura, i la literatura iraquiana abans del 2003. Segon, l'ús i l'imaginari dels cossos en el discurs de la guerra contra el terrorisme com una interferència en el procés semiòtic, i, finalment, les noves formes de representar el cos a la ficció iraquiana contemporània com un resultat del trobament entre dues semiosferes que estan en conflicte. Aquest examen estructura les formes en què la corporeïtat en l'statu quo anterior a la invasió va ser interrompuda i instrumentalitzada en la propaganda de guerra, i com les noves representacions en la ficció contemporània responen al conflicte d'aquestes semiosferes.


Los años que siguieron a la invasión de Irak en 2003 son testimonio de un fenómeno sin precedentes en la escena literaria iraquí: la ficción supera a la poesía en producción y recepción crítica. Los géneros narrativos emergentes implementan mecanismos de representación que expresan una necesidad de contar historias sobre las guerras y sus traumas. Uno de estos mecanismos es la excesiva recurrencia a lo corporal y lo sexual en el sentido más material y visual de la palabra. Teniendo en cuenta una historia de la representación del cuerpo en la narrativa iraquí anterior a la invasión del 2003, el nuevo interés por lo físico puede indicar un cambio en la percepción de la corporeidad. Esta se presenta particularmente en los textos de Posinvasión, donde las nuevas formas de exhibir el cuerpo despliegan reformulaciones políticas y epistemológicas reflejadas en la creación estética. Esta investigación traza una genealogía que devela cómo complejos discursos históricos y sociopolíticos se entrelazan con la nueva forma de percibir la relación entre la subjetividad del ser y lo físico. Sobre la base de la teoría de la semiótica cultural de Yuri Lotman y el estadio del espejo de Jacques Lacan, se examina el cuerpo como signo semiótico dentro de dos semiosferas particulares que se referencian entre sí en el conflicto político y militar. Considerando las influencias políticas, religiosas, sociales, internas y externas, esta tesis desarrolla un examen de la corporeidad en tres bloques principales: primero, la sociedad, la cultura, y la literatura iraquí antes de 2003. Segundo, el uso e imaginamiento de los cuerpos en el discurso de la guerra contra el terrorismo como una interferencia en el proceso semiótico, y, por último, las nuevas formas de representar el cuerpo en la ficción iraquí contemporánea como un resultado del encuentro entre dos semiosferas que están en conflicto. Tal examen estructura las formas en que la corporeidad en el statu quo anterior a la invasión fue interrumpida e instrumentalizada en la propaganda de guerra, y cómo las nuevas representaciones en la ficción contemporánea responden a estas dos semiosferas en conflicto.


The years that follow the 2003 Iraq invasion witnessed an unprecedented phenomenon in the Iraqi literary scene: fiction exceeds poetry in production and critical reception. The emerging narrative genres implement representational mechanisms that express the need to tell stories of wars and trauma. One of these mechanisms is the excessive concern for depicting corporality and sexuality in their most material sense. Considering a history of the representation of the body in Iraqi narratives before 2003, such interest in the realm of the material and physical may indicate a shift in the perception of corporeality particularly present in fiction, where new depictions of the body unfold political and epistemological reformulations which are reflected in aesthetic creation. This research, then, traces a genealogy that uncovers the complexity of the historical and the socio-political discourses entangled with the construction and the perception of bodies. Building on Yuri Lotman's theory of cultural semiotics and Jacques Lacan's mirror stage, this thesis examines the body as semiotic sign within two semiospheres which reference each other in the act of political and military conflict. Taking into consideration religious, social, inside, and outside political influences, this research considers the examination of corporeality in three major blocks: the body in Iraqi society and culture prior to 2003, the body in the discourse of the war on terror as a major semiotic interference, and the body in contemporary Iraqi fiction as the result of the encounter between the two conflicting discourses. Such examination structures the ways in which corporeality in the status quo was interrupted by and instrumentalised in war propaganda, and how new representations in fiction respond to the two semiospheres in conflict.

Palabras clave

Cos; Cuerpo; Body; Narrativa iraquiana; Narrativa iraquí; Iraqi fiction; La guerra contra el terrorisme; La guerra contra el terrorismo; The war on terror

Materias

82 - Literatura

Área de conocimiento

Ciències Humanes

Documentos

hjk1de1.pdf

2.229Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)