La regulació dels grups d’interès i el delicte de tràfic d’influències

Abstract

En els darrers anys diverses regulacions entorn la transparència i l’activitat dels grups d’interès es presenten com un dels millors instruments per combatre la corrupció. La present recerca analitza l’impacte de les diferents normes administratives i penals en la comissió del delicte de tràfic d’influències tant en l’àmbit internacional, europeu, espanyol, i específicament el català. Des d’un punt de vista preventiu, el Public Compliance permet aplicar els paràmetres dels programes de compliment normatiu d’exempció de responsabilitat penal de les persones jurídiques, a l’àmbit de les Administracions Públiques amb la construcció dels anomenats sistemes d’integritat pública. A partir de l’elaboració d’un mapa conceptual d’interrelacions dels diferents elements que integren un marc d’integritat públic i una avaluació del clima ètic dels alts càrrecs i directius públics de la Generalitat de Catalunya, a través d’un experiment social basat en problemàtiques ètiques, la recerca aporta un element innovador en una tesis jurídica amb l’ús de metodologies de recerca de les ciències socials. D’altra banda, les disfuncions de la regulació actual del tràfic d’influències tant des del punt de vista preventiu però també retributiu, abonen la necessitat d’una reforma de la seva configuració especialment pel que fa a la conducta delictiva. Així es proposa posar el focus en les cadenes de favors de les grans xarxes clientelars de corrupció, deixant de banda altres tipus menors d’influències il·legals susceptibles de responsabilitat administrativa o que es podien subsumir en altres figures delictives, així com la possibilitat d’implementar processos de justícia restaurativa en aquest tipus de delictes vinculats a la corrupció.

En los últimos años diversas regulaciones en torno a la transparencia y la actividad de los grupos de interés se presentan como uno de los mejores instrumentos para combatir la corrupción. La presente investigación analiza el impacto de las distintas normas administrativas y penales en la comisión del delito de tráfico de influencias. Desde un punto de vista preventivo, el Public Compliance permite aplicar los parámetros de los programas de cumplimiento normativo de exención de responsabilidad penal de las personas jurídicas, en el ámbito de las Administraciones Públicas con la construcción de los llamados sistemas de integridad pública. A partir de la elaboración de un mapa conceptual de interrelaciones de los distintos elementos que integran un marco de integridad público y una evaluación del clima ético de los altos cargos y directivos públicos de la Generalidad de Cataluña, a través de un experimento social basado en problemáticas éticas, la investigación aporta un elemento innovador en una tesis jurídica con el uso de metodologías de investigación de las ciencias sociales. Por otra parte, las disfunciones de la regulación actual del tráfico de influencias tanto desde el punto de vista preventivo, pero también retributivo, respaldan la necesidad de una reforma de su configuración, especialmente en lo que respecta a la conducta delictiva. Así se propone poner el foco en las cadenas de favores de las grandes redes clientelares de corrupción, dejando a un lado otros tipos menores de influencias ilegales susceptibles de responsabilidad administrativa o que se podían subsumir en otras figuras delictivas, así como la posibilidad de implementar procesos de justicia restaurativa en este tipo de delitos vinculados a la corrupción.

In recent years, various regulations on transparency and lobbies activity have been presented as one of the best instruments for combating corruption. This research analyses the impact of the different administrative and criminal rules on the commission of the crime of influence peddling. From a preventive point of view, Public Compliance makes it possible to apply the parameters of regulatory compliance programmes for the exemption of legal persons from criminal liability in the field of Public Administrations with the construction of the so-called public integrity systems. Based on the elaboration of a conceptual map of interrelationships of the different elements that make up a public integrity framework and an evaluation of the ethical climate of senior officials and public managers of the Catalan Government, through a social experiment based on ethical issues. The research provides an innovative element in a legal thesis with the use of research methodologies from the social sciences. On the other hand, the dysfunctions of the current regulation of influence peddling, both from a preventive and retributive point of view, support the need for a reform of its configuration, especially with regard to criminal conduct. Thus, it is proposed to focus on the chains of favours of the large clientelist networks of corruption, leaving aside other minor types of illegal influences that could be liable to administrative responsibility or subsumed under other criminal offences, as well as the possibility of implementing restorative justice processes in this type of corruption-related crimes.