Universitat de Barcelona
Bilbeny, Norbert, 1953-
2006-06-30
536 p.
Universitat de Barcelona. Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica
[cat] La Casa Bellesguard d’Antoni Gaudí apunta cap a un periple que ens dona a conèixer l’obra d’un monjo, Peter Lenz (1832-1928), que va formar l’escola d’art de la congregació de Beuron, va elaborar un cos teòric (la geometria estètica) i va dirigir unes pintures en un convent als afores de la ciutat de Praga (Sant Gabriel). L’obra d’aquest artista alemany es pot comprendre completament a través del pensament de Schelling i la seva idea d’un Deu com a procés de desenvolupament. D’aquesta manera, amb la geometria de Lenz i la filosofia de Schelling, la Casa Bellesguard troba el seu lloc definitiu com a herència deixada per Gaudí amb la finalitat d’entendre el Temple de la Sagrada Família, tal com ell la va pensar: com a un exemple de l’art al servei de la religió de l’esperit.
[eng] Antonio Gaudí's Bellesguard House points to a journey that introduces us to the work of a monk, Peter Lenz (1832-1928), who formed the art school of the Beuron congregation, developed a theoretical body (aesthetic geometry), and directed some paintings in a convent next to the city of Prague (Sant Gabriel). The work of this German artist acquires complete understanding through Schelling's thought and his idea of a God as a process of development. In this way, with the geometry of Lenz and the philosophy of Schelling, the Bellesguard House finds its definitive place as a legacy that Gaudí left with the purpose of understanding the Temple of the Sagrada Familia, as he intended it: as an example of art at the service of the religion of the spirit.
[spa] La Casa Bellesguard de Antonio Gaudí apunta hacia un periplo que nos da a conocer la obra de un monje, Peter Lenz (1832-1928), el cual formó la escuela de arte de la congregación de Beuron, elaboró un cuerpo teórico (la geometría estética), y dirigió unas pinturas en un convento en los alrededores de la ciudad de Praga (Sant Gabriel). La obra de este artista alemán adquiere comprensión completa, a través del pensamiento de Schelling i su idea de un Dios como proceso de desarrollo. De esta forma, con la geometría de Lenz i la filosofía de Schelling, la Casa Bellesguard encuentra su lugar definitivo como herencia que Gaudí dejó con la finalidad de entender el Templo de la Sagrada Familia, tal como él la pensó: como un ejemplo del arte al servicio de la religión del espíritu.
Estètica arquitectònica; Estética arquitectónica; Architectural aesthetics; Religió en l'art; Arte y religión; Art and religion; Natura en l'art; Naturaleza en el arte; Nature in art; Simbolisme en l'art; Simbolismo en el arte; Symbolism in art; Gaudí, Antoni, 1852-1926; Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von, 1775-1854
7 - the arts. Recreation. Entertainment. Sport
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
