Nivel de actividad física y capacidad aeróbica en adultos con cardiopatía congénita

Abstract

Els adults amb cardiopatia congènita (CC) tenen la capacitat aeròbica (CA) reduïda a causa de la pròpia malaltia i/o factors aliens com el nivell d'activitat física (AF). L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és investigar els efectes de l'associació entre l'AF i la CA en adults amb CC. Aquest objectiu s'ha dividit en tres estudis: (1) Avaluar l'associació entre el nivell d'AF (MET-min/setmana) i la CA (consum pic d'oxigen VO2), així com també analitzar si l'augment dels nivells d'AF podria millorar la CA d'adults amb CC; (2) Estudiar l'evolució de la CA de pacients adults amb CC, així com analitzar els canvis de composició corporal en el seguiment a mig termini; (3) Investigar el percentatge de metges especialitzats en Cardiopatia Congènita (CC) que recullen informació sobre l’AF dels pacients amb CC i descriure la seva percepció de l'impacte de l'AF sobre la salut dels pacients. Els resultats de l'estudi I mostren que els adults amb CC tenen la CA (VO2) un 13% més baixa que els valors predits en condicions no patològiques. L'AF i CA es van associar positivament. En general, l'augment de 1000 MET-min/setmana es va associar amb un increment de 0.8 ml/kg/min en el VO2peak relatiu (p < 0.001) independentment del sexe i edat dels participants o severitat de la CC. En l'estudi II, en un període de seguiment mitjà de 4.5 (2.0) anys, observem una reducció significativa de la CA [VO2peak (5.6) ml/kg/min entre el període inicial i el seguiment (p = 0.003)]. Identifiquem una correlació positiva, amb una tendència a millor CA en pacients que acumulen més AF en una setmana (p = 0.063). Pel que fa al pes corporal, hi va haver un lleuger increment entre l'inici i el seguiment, (mitjana 1.5 (5.3) kg; p = 0.001), amb una associació negativa entre l' augment de pes i la CA i una tendència a millor CA en aquells pacients que mantenen o redueixen el pes corporal en el seguiment. L'estudi III mostra que 90% de metges especialitzats en CC afirmen registrar l'AF a la història clínica del pacient i, en general, l'AF va ser percebuda amb un impacte positiu en la salut dels pacients amb CC. Aquestes troballes suggereixen que la lleugera disminució de la CA, en els adults amb CC en el temps, és un signe d'evolució natural de la malaltia (estudi II) i que l'augment del nivell d'AF en adults amb CC millora significativament la CA, per tant, podria recomanar-se (estudi II), especialment quan els metges especialitzats en CC la perceben amb un impacte positiu en la salut i qualitat de vida dels pacients (estudi III).

Los adultos con cardiopatía congénita (CC) tienen la capacidad aeróbica (CA) reducida debido a la propia enfermedad y/o factores ajenos como el nivel de actividad física (AF). El objetivo principal de esta tesis doctoral es investigar los efectos de la asociación entre la AF y la CA en adultos con CC. Este objetivo se ha dividido en tres estudios: (1) Evaluar la asociación entre el nivel de AF (MET-min/semana) y la CA (consumo pico de oxigeno VO2pico), así como también analizar si el aumento de los niveles de AF podría mejorar la CA de adultos con CC; (2) Estudiar la evolución de la CA de pacientes adultos con CC, así como analizar los cambios de peso corporal en el seguimiento a medio término; (3) Investigar el porcentaje de médicos especializados en Cardiopatía Congénita (CC) que recogen información sobre la (AF) de los pacientes con CC y describir su percepción del impacto de la AF sobre la salud de los pacientes. Los resultados del estudio I muestran que los adultos con CC tienen la CA (VO2pico) un 13% más baja que los valores predicho en condiciones no patológicas. La AF y CA se asociaron positivamente. En general, el aumento de 1000 MET-min/semana se asoció con un incremento de 0.8 ml/kg/min en el VO2pico relativo (p < 0.001) independiente del sexo y edad de los participantes o severidad de la CC. En el estudio II, en un periodo de seguimiento medio de 4.5 (2.0) años, observamos una reducción significativa de la CA [VO2pico media -1.3 (5.6) ml/kg/min entre el periodo inicial y el seguimiento (p = 0.003)]. Identificamos una correlación positiva, con una tendencia a mejor CA en pacientes que acumulan más AF en una semana (p = 0.063). En cuanto al peso corporal, hubo un ligero incremento entre el inicio y el seguimiento, (media 1.5 (5.3) kg; p = 0.001), con una asociación negativa entre el aumento de peso y la CA y una tendencia a mejor CA en aquellos pacientes que mantienen o reducen el peso corporal en el seguimiento. El estudio III muestra que 90% de médicos especializados en CC afirman registrar la AF en la historia clínica del paciente y en general, la AF fue percibida con el impacto positivo en la salud de los pacientes con CC. Estos hallazgos sugieren que la ligera disminución de la CA, en los adultos con CC en el tiempo, es un signo de evolución natural de la enfermedad (estudio II) y que el aumento del nivel de AF en adultos con CC mejora significativamente la CA, por lo tanto, podría recomendarse (estudio II), especialmente cuando los médicos especializados en CC la perciben con un impacto positivo en la salud y calidad de vida de los pacientes (estudio III).

Adults with congenital Heart Disease (CHD) have reduced aerobic capacity (AC) due to the disease itself and/or external factors such as the level of physical activity (PA). The main objective of this doctoral thesis is to investigate the effects of the association between PA and AC in adults with CHD. This objective has been divided into three studies: (1) To evaluate the association between PA level (MET-min/week) and AC (peak oxygen consumption VO2peak), as well as to analyze whether increasing PA levels could improve AC in adults with CHD; (2) To study the evolution of the AC in adults with CHD, as well as to analyze changes in body composition in a mid-term follow-up; (3) To investigate the percentage of physicians specialized in CHD who collect information on the PA of patients with CHD and describe their perception of the impact of PA on patients' health. The results of Study I show that adults with CHD have AC (VO2peak) 13% lower than predicted values in non-pathological conditions. PA and AC were positively associated. Overall, the increase of 1000 MET-min/week was associated with an increase of 0.8 ml/kg/min in relative VO2peak (p < 0.001) regardless of participants' sex and age or severity of CHD. In Study II, at a mean follow-up period of 4.5 (2.0) years, we observed a significant reduction in AC [mean VO2peak -1.3 (5.6) ml/kg/min between baseline and follow-up (p = 0.003)]. We identified a positive correlation, with a tendency to a better AC in patients who accumulate more PA in a week (p = 0.063). In terms of body weight, there was a slight increase between baseline and follow-up, (mean 1.5 (5.3) kg; p = 0.001), with a negative association between weight gain and AC, and a tendency to improve AC in those patients who maintain or reduce body weight at follow-up. Study III shows that 90% of physicians specialized in CHD refer they record PA in the patient's clinical history and, in general, PA was perceived as a positive impact on the health of patients with CHD. These findings suggest that the slight decrease in AC in adults with CHD, over time, is a sign of natural disease history (study II) and that the increased level of PA in adults with CHD significantly improves AC, therefore, it could be recommended to perform PA (Study II), especially when doctors specialized in CHD perceive it as having a positive impact on health and patients' life expectancy (Study III).