Clinical epidemology and risk factors of anxiety during the late pregnancy and postpartum periods

Autor/a

Álvarez Salazar, Samantha ORCID

Director/a

García Forero, Carlos ORCID

Castellvi, Pere ORCID

Fecha de defensa

2023-07-12

Páginas

173 p.



Departamento/Instituto

Universitat Internacional de Catalunya. Departament de Medicina

Resumen

Introducciò: Durant el període postpart, moltes dones tenen trastorns d'ansietat. No obstant això, les discrepàncies en l'ús de terminis en l'anàlisi del postpart poden obstaculitzar l'evidència en el curs tant de l'ansietat clínica com dels factors de risc, alterant la presa de decisions per a una millor gestió de les dones amb ansietat en el postpart primerenc. Per tant, aquesta tesi pretén principalment descriure la prevalença i la incidència de l'ansietat clínica i analitzar els seus factors de risc, utilitzant un marc temporal donat des del postpart primerenc fins als tres mesos després del part. Mètodes: Des de la cohort d'ADORA, 604 dones van ser avaluades per probable ansietat clínica amb el qüestionari per al trastorn general de l'ansietat-7 (GAD-7) en el part i a 12-14 setmanes després del part. Es va estimar la incidència de nous casos, recuperacions i persistència d'ansietat. Els factors de risc d'interès van ser: informació sociodemogràfica, història mèdica i obstetrícia personal, salut infantil, hàbits d'alimentació i dormir, i salut mental materna en el part. Es van analitzar associacions i riscos relatius per a casos de curs i incident. Resultats: Prevalència a la línia de base va ser del 20,5% (CI95% 19.2%-21.7%) i del 13,9% (CI95% 13.0.%-14.8%) al seguiment; es van recuperar el 62,6% (CI95% 60.7%-64.5%) casos probables de base. La incidència acumulativa de probable ansietat clínica en tres mesos va ser del 8,6% (CI95% 7,9%-9,2%). Les puntuacions d'ansietat clínica estaven associades amb la solitud autopercebuda, la salut mental bàsica, la secció cesària, els hàbits de dormir i l'alimentació infantil. La multiparitat, el pes matern, l'alimentació infantil, i l'alt sub llindar de base GAD-7 van mostrar un major risc d'incidència d'ansietat. Els factors sociodemogràfics i les complicacions durant l'embaràs van tenir un menor risc d'ansietat entre 12 i 14 setmanes després del part. El canvi en la gravetat dels símptomes individuals de la GAD-7 va demostrar ser el principal símptoma de la GAD. Conclusions: Una gran part de les dones van mostrar ansietat clínica durant el postpart. Els símptomes individuals del nucli clínic van canviar durant els tres primers mesos després del part, assenyalant aquest període com un valuós marc temporal per seguir l'evolució de l'ansietat en les mares. Una avaluació ràpida de la salut mental bàsica i el contacte puntual amb els professionals sanitaris de les dones poden ajudar a alleujar la càrrega d'ansietat de la mare.


During the postpartum period, many women endure anxiety disorders. However, discrepancies in the use of time frames in the postpartum analysis may hamper the evidence on the course of both clinical anxiety and risk factors, altering the decision-making for better management of women with anxiety at early postpartum. Therefore, this thesis primarily aims to describe the prevalence and incidence of clinical anxiety and to analyse their risk factors, using a given time frame from early postpartum to three months after childbirth. Methods: From the ADORA cohort, 604 women were assessed for probable clinical anxiety with the questionnaire for General Anxiety Disorder-7 (GAD-7) at childbirth and at 12-14 weeks postpartum. The incidence of new cases, recoveries and persistence of anxiety was estimated. Risk factors of interest were: sociodemographic information, personal medical and obstetric history, child health, feeding and sleeping habits, and maternal mental health at childbirth. Associations and relative risks for course and incident cases were analysed. Results: Prevalence at baseline was 20.5% (CI95% 19.2%-21.7%) and 13.9% (CI95% 13.0.%-14.8%) at follow-up; 62.6% (CI95% 60.7%-64.5%) baseline probable cases recovered. The cumulative incidence of probable clinical anxiety at three months was 8.6% (CI95% 7.9%-9.2%). Clinical anxiety scores were associated with self-perceived loneliness, baseline mental health, caesarean section, sleeping habits, and child feeding. Multiparity, maternal weight, child feeding, and high subthreshold baseline GAD-7 showed an increased risk for incidence of anxiety. Sociodemographic factors and complications during pregnancy had a lower risk of anxiety at 12–14 weeks after childbirth. Change in severity of individual GAD-7 symptoms showed to be the core symptoms of GAD. Conclusions: A large portion of women showed clinical anxiety during postpartum. Clinical core individual symptoms changed during the first three months after childbirth, pointing to this period as a valuable time frame to follow the evolution of anxiety in mothers. A quick assessment of baseline mental health and timely contact with women's health professionals may help alleviate mother’s anxiety burden.

Palabras clave

Puerperium; Generalised anxiety disorder; Perinatal mental health

Materias

618 - Ginecología. Obstetricia

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

Este documento contiene ficheros embargados hasta el dia 11-07-2025

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)