El Registre de Convenis de Catalunya i les relacions intergovernamentals a l'Estat autonòmic: Gestió de recursos informatius i transparència de la cooperació

Abstract

A l’Estat autonòmic, com en qualsevol sistema políticament descentralitzat, hi ha tres tipus de recursos: competencials, financers i informatius. Els governs han prioritzat habitualment els dos primers i no han donat prou importància als recursos informatius. Des del punt de vista acadèmic, és una dimensió escassament estudiada, més enllà de situar dèficits, com l’opacitat de les relacions de cooperació intergovernamentals. Aquesta tesi doctoral analitza el Registre de Convenis de Col·laboració i Cooperació de la Generalitat de Catalunya, des de la seva creació, l’any 2005, com a eina de sistematització dels convenis i d’impuls de les relacions intergovernamentals, i pioner a Espanya de la transparència de l’activitat convencional a internet. Un tema aparentment local que, no obstant això, s’insereix a l’agenda d’investigació estatal i internacional sobre la transparència de l’acció concertada entre governs a tots els sistemes descentralitzats i al federalisme. L’objectiu d’aquesta recerca és constatar si el Registre ha assolit les finalitats per a les quals fou creat i identificar quin paper desenvolupa o pot desenvolupar en aquest àmbit, a la vista, no només de la normativa i praxi pròpia, sinó també del lloc que ocupa en el món dels registres de convenis de l’Estat autonòmic, en un exercici de dret comparat interautonòmic i, anant molt més enllà, en relació amb la gestió dels recursos informatius i la transparència de les relacions de cooperació intergovernamentals a dos sistemes federals, multiculturals i plurilingües, com Suïssa i el Canadà. La recerca s’ha basat principalment en l’estudi de la nombrosa i fragmentària normativa, i la bibliografia sobre relacions intergovernamentals. A més d’aquestes fonts habituals, el valor afegit d’aquesta tesi rau en la seva vessant d’estudi de camp, que abasta tant les dades extretes de la realitat com l’anàlisi de la documentació generada pels registres de convenis, com són els informes dels registres, els resultats de les entrevistes als polítics protagonistes de les relacions de cooperació de la Generalitat i, destacadament, els qüestionaris adreçats als ponents de l’Estatut català de 2006, als practitioners de la Generalitat i als responsables tècnics dels registres de convenis de les comunitats autònomes, així com les consultes als responsables de la gestió d’aquests recursos informatius a Suïssa i el Canadà. Els resultats d’aquesta investigació corroboren la importància del Registre de Convenis de Catalunya com a instrument fonamental per a la gestió dels recursos informatius, l’impuls i la transparència de les relacions de cooperació de la Generalitat, així com el seu potencial per contribuir a la millora de l’autogovern, encara no suficientment explorat ni posat en valor, que transcendeix el cas concret i que aporta aquesta experiència al debat acadèmic i pràctic sobre la transparència d’aquest sector creixent de l’acció intergovernamental.

En el Estado autonómico, como en cualquier sistema políticamente descentralizado, hay tres tipos de recursos: competenciales, financieros e informativos. Los gobiernos han priorizado habitualmente los dos primeros y no han dado suficiente importancia a los recursos informativos. Desde el punto de vista académico, es una dimensión escasamente estudiada, más allá de situar déficits, como la opacidad de las relaciones de cooperación intergubernamentales. Esta tesis doctoral analiza el Registro de Convenios de Colaboración y Cooperación de la Generalidad de Cataluña, desde su creación, el año 2005, como instrumento de sistematización de los convenios y de impulso de las relaciones intergubernamentales, y pionero en España de la transparencia de la actividad convencional en internet. Un tema aparentemente local que, sin embargo, se inserta en la agenda de investigación estatal e internacional sobre la transparencia de la acción concertada entre gobiernos en todos los sistemas descentralizados y en el federalismo. El objetivo de esta investigación es constatar si el Registro ha alcanzado las finalidades para las que fue creado e identificar qué papel desarrolla o puede desarrollar en este ámbito, a la vista, no solamente de la normativa y praxis propia, sino también del lugar que ocupa en el mundo de los registros de convenios del Estado autonómico, en un ejercicio de derecho comparado interautonómico y, yendo mucho más allá, en relación con la gestión de los recursos informativos y la transparencia de las relaciones de cooperación intergubernamentales en dos sistemas federales, multiculturales y plurilingües, como Suiza y Canadá. La investigación se ha basado principalmente en el estudio de la numerosa y fragmentaria normativa y de la bibliografía sobre relaciones intergubernamentales. Además de estas fuentes habituales, el valor añadido de esta tesis radica en su vertiente como estudio de campo, que incluye tanto los datos extraídos de la realidad como el análisis de la documentación generada por los registros de convenios, como son los informes de los registros, los resultados de las entrevistas a los políticos protagonistas de las relaciones de cooperación de la Generalidad y, destacadamente, los cuestionarios dirigidos a los ponentes del Estatuto catalán de 2006, a los practitioners de la Generalidad y a los responsables técnicos de los registros de convenios de las comunidades autónomas, así como las consultas a los responsables de la gestión de estos recursos informativos en Suiza y Canadá. Los resultados de esta investigación corroboran la importancia del Registro de Convenios de Cataluña como instrumento fundamental para la gestión de los recursos informativos, el impulso y la transparencia de las relaciones de cooperación de la Generalidad, así como su potencial para contribuir a la mejora del autogobierno, aunque no suficientemente explorado ni valorado, que trasciende el caso concreto y que aporta esta experiencia al debate académico y práctico sobre la transparencia de este sector creciente de la acción intergubernamental.

In the autonomous State, as in any politically decentralized system, there are three types of resources: competential, financial and informational. Governments have tended to prioritise the first two while not giving sufficient importance to informational resources. From an academic point of view, this aspect has been scarcely studied beyond the identification of deficits, such as the lack of transparency in intergovernmental cooperation relations. This doctoral thesis analyses the Register of Collaboration and Cooperation Agreements of the Generalitat de Catalunya, from its inception in 2005, as an instrument for the systematisation of agreements and the promotion of intergovernmental relations. The Register is also a pioneer in Spain regarding the transparency of conventional activity on the Internet. A seemingly local issue that is, however, part of the state and international research agenda on the transparency of concerted action between governments in all decentralized systems and in federalism. This research aims to ascertain whether the Register has achieved the purposes for which it was created and to identify what role it plays, or can play, in this field, in view not only of its own regulations and praxis but also of the place it occupies in the world of the registers of agreements of the autonomous State; it is also an exercise in comparative inter-autonomic law and, beyond that, relative to the management of information resources and the transparency of intergovernmental cooperation relations in two federal, multicultural and multilingual systems, such as Switzerland and Canada. The research has been mainly based on the study of numerous fragmentary regulations and literature on intergovernmental relations. In addition to these more common sources, the added value of this thesis lies in its aspect as a field study, which includes both the data extracted from everyday reality and the analysis of the documentation generated by the registers of agreements, such as the registers’ reports, the results of the interviews with the politicians involved in the Generalitat’s cooperation relations and, most notably, the questionnaires addressed to the rapporteurs of the Catalan Statute of 2006, to the Generalitat’s practitioners and the technical heads of the convention registers in the autonomous communities, as well as consultations with those responsible for managing these information resources in Switzerland and Canada. The results of this research confirm the importance of the aforementioned Catalan Agreement Register as a fundamental tool for the management of information resources, the promotion, and transparency of the cooperation relations of the Generalitat, as well as its potential to contribute to the improvement of self-government, which has not been sufficiently explored or evaluated, going beyond the specific case and contributing this experience to the academic and practical debate on the transparency of this growing sector of intergovernmental action.