Welfare promoting environments: assessment and management in sanctuary chimpanzees

Abstract

Due to the curiosity and interest humans show towards great apes such as chimpanzees (Pan troglodytes), we can find large numbers of captive chimpanzees all over the world housed in a wide array of living conditions. Chimpanzees can be found in zoos, sanctuaries and rescue centers, yet others might still be part of private unregistered animal collections, held as pets or used in the entertainment industry. Chimpanzees held in illegal and/or species inadequate living conditions need to be relocated to institutions that have the capacity and resources for rehabilitation and to provide lifelong care. Accordingly, most chimpanzees housed at sanctuaries and rescue centers have a history of adverse living conditions which may include traumatic events such as witnessing the death of their mothers and/or group members and prolonged social isolation, prior to their rescue. Providing these primates with a welfare promoting environment can be very challenging considering their highly complex social and environmental demands. In this thesis we analyzed long-term behavioral data of former pet and entertainment chimpanzees housed at a primate sanctuary (Fundació MONA), which allowed us not only to explore the long-term impact of these adverse early life experiences on the behavior but also to evaluate the effects of sanctuary housing. Specifically, we could demonstrate that past adverse experiences during infancy produce a lasting impact on the social behavior of former pet and entertainment chimpanzees. Furthermore, by using multilayer social network analysis, we were able to analyze their social preferences, capabilities and possible impairments in more detail. In the third article, we also looked into the potentially negative impact unfamiliar human visitor activities might have on these chimpanzees and how an adequate environment and visitor regulations, strictly controlled by the housing organizations, may reduce said negative impact. Each piece of information, gained during this thesis, allows us to further improve our understanding of an ideal welfare promoting environment and the chimpanzee´s needs in captivity. It might also enable us to further improve our capacity to evaluate chimpanzees’ behavior and welfare in future study designs and may serve husbandry staff to take even better decisions regarding the rehabilitation, social integration and life-long care of severely impaired chimpanzees

A causa de la curiositat i l'interès que els humans mostren pels grans simis com els ximpanzés (Pan troglodytes), podem trobar un gran nombre de ximpanzés captius a tot el món, allotjats en una gran varietat de condicions de vida. Hi ha ximpanzés en zoològics, santuaris i centres de rescat, però també pot haver-hi uns altres que formin part de col·leccions privades no registrades, mascotes o ximpanzés que s'utilitzin en la indústria de l'entreteniment. Els ximpanzés mantinguts en aquestes condicions de vida il·legals i/o inadequades per a la seva espècie han de ser reubicats en institucions amb la capacitat i recursos per a rehabilitar-los i proporcionar-los cures de per vida. En conseqüència, la majoria dels ximpanzés allotjats en santuaris i centres de rescat tenen un historial de condicions de vida adverses que poden incloure esdeveniments traumàtics, com presenciar la mort de les seves mares i/o membres del grup i aïllament social prolongat, abans del seu rescat. Proporcionar a aquests primats un entorn que afavoreixi el seu benestar pot ser molt difícil, si es tenen en compte les seves demandes socials i ambientals, que són molt complexes. En aquesta tesi analitzem dades conductuals de més de 12 anys de ximpanzés allotjats en un santuari de primats (Fundació MONA) que prèviament van ser utilitzats com a mascotes i en la indústria de l'espectacle. Això ens va permetre no sols explorar l'impacte a llarg termini d'aquestes experiències adverses de la seva infància sobre el seu comportament, sinó també avaluar els efectes de l'allotjament en aquest centre. En concret, vam poder demostrar que les experiències desfavorables durant la infància produeixen un impacte durador en el comportament social dels ximpanzés prèviament usats com a mascotes i en la indústria de l'espectacle. A més, mitjançant l'anàlisi de xarxes socials multicapa, vam poder analitzar amb més detall les seves preferències, capacitats i possibles deficiències socials. En el tercer article també analitzem l'impacte potencialment negatiu que les activitats dels visitants humans desconeguts poden tenir sobre aquests ximpanzés i com un entorn adequat i unes normes de visita, estrictament controlades per les organitzacions d'allotjament, poden reduir aquest impacte negatiu. Tota aquesta informació, presentada en esta tesi, ens permet continuar millorant la nostra comprensió d'un entorn ideal que promogui el benestar i les necessitats dels ximpanzés en captivitat. També pot ajudar a millorar el disseny de futurs estudis d'avaluació del comportament i el benestar d'aquesta espècie, així com ajudar els cuidadors a prendre millors decisions en relació amb la rehabilitació, la integració social i la cura per a tota la vida dels ximpanzés amb necessitats especials