Excluidos en una

Abstract

La tesi indaga en aquests espais, i la investigació etnogràfica multinivell permet visibilitzar les condicions de vida d'un grup de quaranta estudiants d'una escola urbana d'un veïnat específic anomenat aquí Barri de la Frontera. A través de la descripció densa del context en què se situa la feina, navego pels diferents espais de socialització tant dels informants principals (nenes, nens i joves d'entre 13 i 18 anys), com de les seves famílies i professionals que s'exerceixen en què aquí s'anomena "Escola de la Frontera". Per mitjà de les teories de la reproducció i producció cultural, així com de l'enfocament d'educació inclusiva descric i analitzo les formes que adquireixen les pràctiques escolars d'inclusió i d'exclusió a l'escola, així com els efectes que tenen les agències en la desvinculació educativa enfocades a la rendició de comptes i performativització de l'escolar. A més, s'evidencia com l'estudiantat dóna significat a les pràctiques abans descrites, articulant un discurs desafecte amb la institució que acaba per situar-los com a objecte de la disciplina i de les pràctiques docents tradicionals, vigents malgrat l'existència d'una legislació inclusiva. Les principals troballes, es presenten en tres articles publicats entre 2018 i 2023, mostren com malgrat la legislació inclusiva vigent als espais escolars, l'agència professional opera de manera divergent, associada a l'escassetat de formacions i la persistència de pràctiques tradicionals que lluny de reduir desigualtats, transformen el centre escolar en amplificador, col·laborant amb l'exclusió escolar, educativa i en alguns casos social.

La tesis indaga los espacios de relegación urbana y de marginación residencial y educativa. La investigación etnográfica multinivel permite visibilizar las condiciones de vida de un grupo de cuarenta estudiantes de una escuela urbana de un vecindario especifico denominado aquí "Barrio de la Frontera". A través de la descripción densa del contexto en que se sitúa el trabajo, navego por los diferentes espacios de socialización tanto de los informantes principales (niñas, niños y jóvenes de entre 13 y 18 años), como de sus familias y profesionales que se desempeñan en la que aquí se denomina "Escuela de la Frontera". Por medio de las teorías de la reproducción y producción cultural, así como del enfoque de educación inclusiva describo y analizo las formas que adquieren las prácticas escolares de inclusión y de exclusión en la escuela, así como los efectos que tienen en la desvinculación educativa las agencias enfocadas en la rendición de cuentas y performativización de lo escolar. Además, se evidencia cómo el estudiantado da significado a las practicas antes descritas, articulando un discurso desafecto con la institución que termina por situarlos como objeto de la disciplina y de las practicas docentes tradicionales, vigentes pese a la existencia de una legislación inclusiva. Los principales hallazgos, se presentan en tres artículos publicados entre 2018 y 2023, muestran cómo pese a la legislación inclusiva vigente en los espacios escolares, la agencia profesional opera de manera divergente, asociada a la escasez de formaciones y la persistencia de prácticas tradicionales que lejos de reducir desigualdades, transforman al centro escolar en amplificador de estas, colaborando con la excusión escolar, educativa y en algunos casos social.

The thesis investigates the spaces of urban relegation and residential and educational marginalization. The multilevel ethnographic research allows me to make visible the living conditions of a group of forty students from an urban school in a specific neighborhood called here "Barrio de la Frontera". Through the dense description of the context in which the work is situated, I navigate through the different spaces of socialization of both the main informants (girls, boys and young people between 13 and 18 years old), as well as their families and professionals who work in what is here called "Border School". By means of the theories of cultural reproduction and production, as well as the inclusive education approach, I describe and analyze the forms that school practices of inclusion and exclusion acquire in the school, as well as the effects that agencies focused on accountability and performativization of the school have on educational disengagement. In addition, it is shown how students give meaning to the practices described above, articulating a discourse disaffected with the institution that ends up placing them as objects of discipline and traditional teaching practices, despite the existence of an inclusive legislation. The main findings, presented in three articles published between 2018 and 2023, show how despite the inclusive legislation in force in school spaces, professional agency operates in a divergent manner, associated with the scarcity of training and the persistence of traditional practices that far from reducing inequalities, transform the school center into an amplifier of these, collaborating with school, educational and in some cases social exclusion.