La protecció dels interessos col·lectius ambientals: la seva incidència en les pretensions del contenciós administratiu sancionador

Abstract

[cat] És per tots conegut que ens trobem immersos en una profunda crisi ecològica derivada de la constant degradació del medi ambient, la qual no afecta només un determinat país, sinó que té una repercussió d'àmbit planetari i posa en perill la mateixa supervivència humana. La Conferencia d'Estocolm, que va tenir lloc el juny de 1972 sota els auspicis de les Nacions Unides, intentava aportar solucions a aquesta greu problemàtica, si bé les mesures que es van prendre no tenien cap mena de força vinculant. Això va fer que la situació s'anés agreujant i que vint anys després se celebrés una segona cimera a Rio, al juny de 1992, que tenia uns objectius molt ambiciosos i necessaris, com ara la signatura de diferents tractats internacionals. Aquests objectius, però, es van veure frustrats en reduir les exigències ambientals inicialment previstes i convertir força de les propostes de tractats internacionals en declaracions programàtiques.

D'altra banda, l'ampli abast i les greus conseqüències de la crisi ecològica han anat creant una veritable consciència ambiental en la societat, que reclama el reconeixement i la protecció del dret humà al medi ambient, el qual ja ha estat plasmat a l' ordenament jurídic internacional i intern. El reconeixement del dret humà al medi ambient planteja profunds canvis en la tutela jurídica del medi ambient ates el seu caràcter col·lectiu, la qual cosa posa de manifest la necessitat de la participació dels ciutadans i dels grups en la seva protecció.

En aquest treball estudiem el dret ambiental des del punt de vista de les situacions jurídiques que es reconeixen als ciutadans pera la tutela del medi ambient i, en especial, les seves pretensions davant dels tribunals. No pretenem fer un tractament de totes les jurisdiccions, sinó només de la contenciosa administrativa (ja que és on predominen els conflictes de caràcter col·lectiu), sense perjudici de les anàlisis comparatives oportunes amb altres disciplines jurídiques (sobretot el dret civil i el dret penal) que també s'estan transformant per a la tutela ambiental. D'aquesta manera, volem comprovar el paper innovador i transformador del dret ambiental en el dret administratiu pel que fa a l'àmbit concret del paper dels ciutadans i dels grups en la tutela ambiental i, específicament, en el dret administratiu sancionador ambiental davant de la passivitat administrativa.

Aquest treball consta de tres parts principals.

La primera part, corresponent al capítol I, conté un estudi general sobre la configuració jurídica-constitucional dels interessos col·lectius ambientals.

La segona part, que inclou els capítols II, III i IV, té per objecte analitzar la protecció de la jurisdicció contenciosa administrativa dels interessos col·lectius ambientals, en especial, les pretensions.

La tercera part, que inclou els capítols V i VI, té per objecte la posició jurídica dels ciutadans i dels grups (en especial, les pretensions) en la protecció de la jurisdicció contenciosa administrativa dels interessos col·lectius ambientals en el dret administratiu sancionador davant de la passivitat administrativa.

I, per últim, realitzem unes conclusions del conjunt de la tesi.