Universitat Internacional de Catalunya. Departament d'Odontologia
Aquesta tesi doctoral és el resultat d'una línia d'investigació que tenia com a objectiu comparar els mètodes tradicionals analògics amb els mètodes innovadors digitals, específicament pel que fa a la fabricació de pròtesis d'arcada completa. Es van dissenyar dos estudis paral·lels per comparar, no només el mètode de registres, sinó també el mètode de fabricació. En ambdós estudis es van realitzar fèrules oclusals i es va avaluar la quantitat d'ajustos necessaris en el moment de l'entrega de la pròtesi. Finalment, es va descriure el pas a pas del disseny digital d'una fèrula oclusal basant-se en un escaneig intraoral i amb un flux totalment digital. En el primer estudi es va realitzar una comparació entre la quantitat d'ajustos necessaris en l'entrega entre fèrules oclusals assistides per ordinador (CAD-CAM) i les fèrules oclusals analògiques. Aquest estudi portava per títol "Comparació de fèrules oclusals CAD-CAM i analògiques basada en la quantitat d'ajustos oclusals. Anàlisi 3D dels canvis volumètrics: Un estudi pilot". Durant aquest estudi es van fabricar dues fèrules oclusals per a cada pacient. Una es va fabricar de manera totalment analògica amb resina autopolimeritzable a partir d'impressions de silicona que es van buidar en guix. L'altra es va fabricar totalment de manera digital, dissenyada per ordinador a partir d'un escaneig intraoral (IOS) i fresada amb resina de polimetilmetacrilat (PMMA). Ambdues fèrules, un cop fabricades, es van escanejar, es van col·locar a la boca i es van ajustar fins a aconseguir el contacte en totes les dents. Posteriorment a l'ajust, es va tornar a escanejar i es van comparar els arxius STL de la fèrula inicial i la fèrula ajustada utilitzant una eina digital coneguda com a Mitjana de l'Arrel Quadrada (RMS). El segon estudi, titulat "Comparació de la precisió dels mètodes digitals i analògics utilitzant fèrules oclusals fresades", tenia un disseny similar al primer estudi, però en aquesta ocasió, les dues fèrules es van dissenyar per ordinador i es van fresar amb el mateix material, el polimetilmetacrilat. La diferència amb el primer estudi radicava en que algunes fèrules es van dissenyar a partir d'un IOS i altres a partir d'impressions de silicona, buidades en guix. Aquests models es van escanejar amb un escàner de laboratori. Això va permetre una comparació entre el registre intermaxil·lar digital i analògic. A més, sent dues fèrules d'aspecte idèntic, es va poder dissenyar un estudi a doble cec tant per a l'operador com per al pacient. Finalment, es va publicar un article titulat "Fèrula oclusal digital pas a pas: des de l'escàner intraoral fins al disseny digital". En aquest manuscrit es descriuen els passos per dissenyar una fèrula digital. Es va utilitzar un programari digital específic que s'ha de conèixer en profunditat per poder realitzar el disseny de les fèrules, ja que cada programa varia en el procés i les possibilitats de disseny. La descripció pas a pas té com a objectiu ensenyar als lectors a dissenyar una fèrula oclusal 100% digital basant-se en una sistemàtica senzilla per realitzar-la de manera rutinària. A més, es van abordar conceptes universals relacionats amb l'oclusió, aplicables durant el disseny d'una fèrula, independentment del programari que es decideixi utilitzar.
Odontología Digital; CAD/CAM; Escaner intraoral; Férula oclusal; Oclusión
616.3 - Pathology of the digestive system. Complaints of the alimentary canal
Odontologia