Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural
La sobreexplotació dels recursos marins i el progressiu deteriorament de les pesqueries plantegen desafiaments urgents per a la governança i les comunitats costaneres a tot el món. Aquesta tesi doctoral se centra en el cas de les comunitats de pescadors artesanals dedicades a la merluga comuna a Xile amb la finalitat d’analitzar com s’organitzen, negocien i despleguen estratègies per a sostenir la seva forma de vida en un espai social marcat per tensions, disputes i incertesa. La recerca s’ha construït a partir d’un marc teòric que utilitza la teoria de camps per a promoure una visió relacional, històrica i estratègica de l’activitat pesquera artesanal. La metodologia emprada és de caràcter mixt, que utilitza observació participant, documents i entrevistes en profunditat, però també l’anàlisi de xarxes egocèntriques, topic detection i consens cultural, entre altres. Les dades es van recollir principalment a la regió de Valparaís entre 2021 i 2023, on es troba un conjunt significatiu de caletes artesanals que exploten la merluga comuna. En el Capítol 1 es presenta el problema central: la vulnerabilitat de la merluga comuna i la rellevància de les comunitats pesqueres artesanals que viuen d’aquest recurs. S’exposa, alhora, l’enfocament de camp que guia la nostra recerca. En el Capítol 2 es mostra el cas d’estudi de la zona central de Xile i la metodologia utilitzada. Revisem tres aspectes de la recerca en el Capítol 3: la posició de les ciències socials i la producció de coneixement sobre pesca artesanal a Xile, una aproximació al treball de camp a les caletes artesanals i a la Caleta Portales en particular, i una mirada al marc institucional xilenc relatiu a la sostenibilitat en la pesca artesanal en petita escala. En el Capítol 4 s’abordarà la producció científica sobre la pesca artesanal a nivell global, s’examinarà com s’articulen les col·laboracions entre disciplines i regions geogràfiques, i es destacarà la contribució específica de les ciències socials, especialment des dels titulars del camp i el talcalled Sur Global. Per la seva banda, el Capítol 5 indagarà en la categoria de pesca artesanal com a estratègia històrica per a fer front a la irrupció de la pesca industrial i analitzarà com la col·lectivitat de pescadors aconsegueix avantatges legals i socials en definir-se com a artesanals i quines tensions sorgeixen al voltant d’aquesta construcció. En el Capítol 6 es aprofundirà en la quotidianitat de la caleta, exposant la manera en què els pescadors generen i comparteixen informació tant ecològica com econòmica i com es configuren els preus de primera venda a partir de relacions socials. En el Capítol 7 es presentarà un estudi de xarxes egocèntriques que demostra com els pescadors es vinculen amb diferents actors (industrials, administració, científics, etc.) per a accedir a diferents tipus de capitals: econòmics, tecnològics i simbòlics, i es proposaran tipologies d’estratègies relacionals que reflecteixen la heterogeneïtat del sector. Finalment, en el Capítol 8 s’analitzaran les representacions culturals al voltant de la pesca artesanal de merluga comuna i com afecten i vulneren els seus actors. Finalment, s’exposen les conclusions sobre la rellevància de la teoria de camps per a comprendre l’agència dels pescadors i les seves disputes pels recursos, el paper de la cultura i la història en la constitució de la categoria de pesca artesanal i el rol de la sostenibilitat com a força que orienta l’organització del camp pesquer. A més, es plantegen limitacions i possibles línies futures de recerca, com ara l’ampliació de l’estudi al seguiment de la merluga en mercats internacionals i l’aprofundiment en la perspectiva de gènere i en la inclusió d’altres actors del camp pesquer.
La sobreexplotación de los recursos marinos y el progresivo deterioro de las pesquerías plantean desafíos urgentes para la gobernanza y las comunidades costeras en todo el mundo. Esta tesis doctoral se centra en el caso de las comunidades de pescadores artesanales dedicadas a la merluza común en Chile con el propósito de analizar cómo se organizan, negocian y despliegan estrategias para sostener su forma de vida en un espacio social marcado por tensiones, disputas e incertidumbre. La investigación se ha construido a partir de un marco teórico que utiliza la teoría de campos para promover una visión relacional, histórica y estratégica de la actividad pesquera artesanal. La metodología empleada es de carácter mixto que usa observación participante, documentos y entrevistas en profundidad, pero también el análisis de redes egocéntricas, topic detection y consenso cultural, entre otras. Los datos se recogieron principalmente en la región de Valparaíso entre 2021 y 2023 donde se halla un conjunto significativo de caletas artesanales que explotan la merluza común. En el Capítulo 1 se presenta el problema central la vulnerabilidad de la merluza común y la relevancia de las comunidades pesqueras artesanales que viven de este recurso. Se expone asimismo el enfoque de campo que guía nuestra investigación. En el Capítulo 2 se muestra el caso de estudio de la zona central de Chile y la metodología utilizada. Revisamos tres aspectos de la investigación en el Capítulo 3: la posición de las ciencias sociales y la producción de conocimiento sobre pesca artesanal en Chile, una aproximación al trabajo de campo en las caletas artesanales y a la Caleta Portales en particular, y una mirada al marco institucional chileno relativo a la sostenibilidad en la pesca artesanal en pequeña escala. En el Capítulo 4 se aborda la producción científica sobre la pesca artesanal a nivel global, se examina cómo se articulan las colaboraciones entre disciplinas y regiones geográficas y se destaca la contribución específica de las ciencias sociales, especialmente desde los titulares del campo y el llamado Sur Global. Por su parte el Capítulo 5 indaga en la categoría de pesca artesanal como estrategia histórica para hacer frente a la irrupción de la pesca industrial y analiza cómo la colectividad de pescadores logra ventajas legales y sociales al definirse como artesanales y qué tensiones surgen en torno a dicha construcción. En el Capítulo 6 se profundiza en la cotidianidad de la caleta exponiendo la manera en que los pescadores generan y comparten información tanto ecológica como económica y cómo se configuran los precios de primera venta a partir de relaciones sociales. En el Capítulo 7 se presenta un estudio de redes egocéntricas que demuestra cómo los pescadores se vinculan con distintos actores industriales administración, científicos, etc., para acceder a diferentes tipos de capitales económicos tecnológicos y simbólicos y se proponen tipologías de estrategias relacionales que reflejan la heterogeneidad del sector. Para finalizar en el Capítulo 8 se analizan las representaciones culturales en torno a la pesca artesanal de merluza común y cómo afectan y vulneran a sus actores. Finalmente, se exponen las conclusiones sobre la relevancia de la teoría de campos para comprender la agencia de los pescadores y sus disputas por los recursos, el papel de la cultura y la historia en la constitución de la categoría de pesca artesanal y el rol de la sustentabilidad como fuerza que orienta la organización del campo pesquero. Además, se plantean limitaciones y posibles líneas futuras de investigación tales como la ampliación del estudio al seguimiento de la merluza en mercados internacionales y la profundización en la perspectiva de género y en la inclusión de otros actores del campo pesquero.
The overexploitation of marine resources and the growing unsustainability of fisheries pose urgent challenges to governance and the survival of coastal communities worldwide. This doctoral thesis focuses on the case of artisanal fishing communities dedicated to the common hake in Chile, aiming to analyze how they organize, negotiate, and deploy strategies to sustain their way of life in a social space marked by tensions, disputes, and uncertainty. The research is framed by field theory, which promotes a relational, historical, and strategic vision of artisanal fishing activity. The methodology employed is mixed, incorporating participant observation, documents, and in-depth interviews, as well as egocentric network analysis, topic detection, and cultural consensus analysis, among others. Data was primarily collected in the Valparaíso region between 2021 and 2023, where many artisanal fishing coves exploit the common hake. Chapter 1 introduces the central problem: the vulnerability of the common hake and the importance of the artisanal fishing communities that rely on this resource. It also lays out the field-based approach that guides our investigation. Chapter 2 presents the case study—the central zone of Chile—and the methodology used. In Chapter 3, we review three investigative aspects: the position of the social sciences and the production of knowledge about artisanal fishing in Chile; an approach to fieldwork in artisanal coves, focusing on Caleta Portales; and an overview of Chilean institutions related to sustainability in small-scale artisanal fishing. Chapter 4 examines global scientific production on artisanal fishing, exploring how collaborations among disciplines and geographical regions are structured, and highlighting the specific contribution of the social sciences, particularly from the field incumbents and the Global South. Chapter 5 analyzes the category of artisanal fishing as a historical strategy to confront the emergence of industrial fishing and examines how the collective of fishers gain legal and social advantages by defining themselves as “artisanal,” as well as what tensions arise around that construction. Chapter 6 delves into the daily life of the cove, illustrating how fishers generate and share both ecological and economic information and how first-sale prices are shaped through social relationships. Chapter 7 presents an egocentric network study showing how fishers connect with various actors—industry, government, scientists, etc.—to access different types of capital—economic, technological, and symbolic—and proposes relational strategy typologies that reflect the sector's diversity. Lastly, Chapter 8 analyzes the cultural representations surrounding common-hake artisanal fishing and how they affect and undermine its actors. Finally, conclusions are presented regarding the relevance of field theory in understanding fishers' agency and their resource-related disputes, the role of culture and history in constituting the category of artisanal fishing, and the role of sustainability as a driving force that shapes the organization of the fishing field. Additionally, limitations and possible future lines of research are proposed, such as expanding the study to trace hake in international markets and further exploring the gender perspective and the inclusion of other actors in the fishing field.
Pesca artesanal; Artisanal fishing; Xile; Chile; Teoria de camps; Field theory; Teoría de campo
572 - Antropologia
Ciències Socials