Fármacos inhibidores de Janus quinasa en el tratamiento de la artritis reumatoide

Abstract

L’artritis reumatoide (AR) és una malaltia autoimmune prevalent, caracteritzada per una inflamació articular crònica, simètrica i bilateral, que pot provocar danys irreversibles i una discapacitat severa. L’arsenal terapèutic de l’AR ha evolucionat dràsticament en les darreres dècades, contribuint a un millor control de la malaltia. Tot i això, encara hi ha pacients que no responen adequadament al tractament o que presenten reaccions adverses al medicament (RAM), inclosos els inhibidors de la Janus quinasa (JAK), recentment incorporats a la pràctica clínica. Aquesta tesi doctoral s’ha centrat en la identificació de factors relacionats amb el pacient i amb el fàrmac que influeixen en l’efectivitat i/o la seguretat dels inhibidors de JAK en el tractament de l’AR. La primera publicació se centra a examinar les característiques dels pacients que influeixen en la discontinuació de l’ús dels inhibidors de JAK per manca d’efectivitat i/o seguretat. La segona publicació analitza com el sexe del pacient influeix en l’efectivitat del tractament amb aquests fàrmacs. La tercera publicació investiga quins factors relacionats amb el pacient i amb el fàrmac influeixen en la seguretat dels inhibidors de JAK, i quines són les principals RAM associades al seu ús. Els principals resultats en relació amb els factors del pacient inclouen la identificació de l’edat com un factor de risc per a l’aparició de RAM associades als inhibidors de JAK, així com per a la discontinuació del tractament per motius de seguretat. A més, s’identifica el sexe del pacient com un factor que influeix en l’avaluació de l’efectivitat del tractament segons l’índex compost utilitzat. Pel que fa als factors relacionats amb el fàrmac, la no selectivitat de l’inhibidor de JAK s’associa a un major risc de RAM. Els resultats d’aquesta tesi doctoral aporten evidències que contribueixen a la presa de decisions en la pràctica clínica, ajudant a seleccionar el tractament més efectiu i segur per a cada pacient i avançant en la individualització terapèutica.

La artritis reumatoide (AR) es una enfermedad autoinmune prevalente, caracterizada por inflamación articular crónica, simétrica y bilateral, que puede resultar en daños irreversibles y una severa discapacidad. El arsenal terapéutico de la AR ha evolucionado drásticamente en las últimas décadas, contribuyendo a un mejor control de la enfermedad. Pese a ello, continúan habiendo pacientes que responden al tratamiento con mala o nula respuesta, o presentando reacciones adversas al medicamento (RAM); incluidos los recientemente disponibles en práctica clínica, los inhibidores de Janus quinasa (JAK). Esta tesis doctoral se ha centrado en la identificación de factores relacionados con el paciente y con el fármaco, que influyen en la efectividad y/o la seguridad de los inhibidores de JAK en el tratamiento de la AR. La primera publicación está centrada en examinar las características del paciente que influyen en la discontinuación del uso del inhibidor de JAK por falta de efectividad y/o de seguridad. La segunda publicación estudia cómo influye el sexo del paciente en la efectividad del tratamiento con estos fármacos. La tercera publicación analiza qué factores relacionados con el paciente y con el fármaco influyen en la seguridad del inhibidor de JAK, y cuáles son las principales RAM asociadas a su uso. Los hallazgos principales en cuanto a factores relacionados con el paciente son, la identificación de la edad como factor de riesgo para la aparición de RAM asociada a inhibidor de JAK así como para la discontinuación del tratamiento por falta de seguridad. Además, la identificación del sexo del paciente como factor que influye en la evaluación de la efectividad del tratamiento con estos fármacos en función del índice compuesto utilizado. En cuanto a factores relacionados con el fármaco, la no selectividad del inhibidor de JAK se identifica como factor de riesgo para la aparición de RAM. Los resultados de esta tesis doctoral aportan evidencias que contribuyen a la toma de decisiones en práctica clínica para seleccionar el tratamiento más efectivo y seguro para cada paciente, avanzando en la individualización terapéutica.

Rheumatoid arthritis is a prevalent autoimmune disease characterized by chronic, symmetric, and bilateral joint inflammation, which may lead to irreversible damage and severe disability. The therapeutic arsenal for rheumatoid arthritis has evolved significantly in recent decades, contributing to improved disease control. However, there remain patients who exhibit poor or no response to treatment or experience adverse drug reactions; including the recently available Janus kinase (JAK) inhibitors in clinical practice. This doctoral thesis has focused on identifying patient- and drug-related factors that influence the effectiveness and/or safety of JAK inhibitors in the treatment of rheumatoid arthritis. The first publication focuses on the examination of patient characteristics that influence JAK inhibitor discontinuation due to lack of effectiveness and/or safety. The second publication studies the influence of patient sex on the treatment effectiveness. The third publication analyzes the patient- and drug-related factors that influence the safety of JAK inhibitors and identifies the main adverse drug reactions associated with their use. The main findings regarding patient-related factors include the identification of age as a risk factor for the occurrence of adverse drug reactions associated with JAK inhibitors, as well as for treatment discontinuation due to safety concerns. Additionally, the identification of patient sex as a factor influencing the assessment of treatment effectiveness with these drugs, depending on the composite index used. Regarding drug-related factors, the non-selectivity of the JAK inhibitor is identified as a risk factor for the occurrence of adverse drug reactions. The results of this doctoral thesis provide evidence that contributes to clinical decision-making in selecting the most effective and safe treatment for each patient, and moving forward to therapeutic individualization.