La mentoria social com a eina d’inclusió dels adolescents d’origen migrant: evidències i reflexions per a la incorporació de la perspectiva interseccional

Abstract

ENG - Social mentoring can be defined as a methodology of social intervention that fosters new relationships between two peers, or in a group context, and that, through this link, exerts an influence on the social inclusion of individuals in a situation of social exclusion or at risk of stumbling (Prieto-Flores & Feu Gelis, 2018). In the context of this doctoral thesis, the group of people in a situation of vulnerability under scrutiny are migrants, specifically adolescents of migrant origin who have recently arrived in Catalan society, particularly in Girona’s territory, and who participate in the Nightingale Project of the University of Girona. Social mentoring bonds offers a framework for addressing issues intimately linked to identities that, in the current socio-political climate, characterised by the structural characteristics of Eurocentric, colonial and patriarchal societies, among others, can give rise to situations of discomfort, discrimination and inequalities. This doctoral thesis proposes an analysis of social mentoring from a perspective that accentuates the structural inequalities that have hitherto been overlooked in its study.

Recent years have seen a proliferation of social mentoring programmes across multiple territories (Preston et al., 2019), giving rise to the need for scientific evaluation of their real impacts (Prieto-Flores and Feu, 2018). In order to contribute to the development of knowledge in this area, this thesis examines the results of the Applying Mentoring project, focusing on issues relevant to social mentoring, including the naturalness of the support it offers and the current context in which it is developed

CAT - La mentoria social és una la metodologia d’intervenció social que fomenta noves relacions entre dos iguals, o de manera grupal, i que gràcies a aquest vincle s’incideix en la inclusió social de persones en situació d’exclusió social o en risc de trobar-s’hi (Prieto-Flores & Feu Gelis, 2018). En el cas d’aquesta tesi doctoral, el col·lectiu de persones en situació de vulnerabilitat que s’estudia és les persones migrants, concretament els adolescents d’origen migrant nouvinguts a la societat catalana, especialment a les comarques gironines, que participen al Projecte Rossinyol de la Universitat de Girona. Els vincles de mentoria social permeten tractar qüestions íntimes, vinculades a trets identitaris que, malauradament, en l’actualitat, per les característiques estructurals de la societat eurocèntrica, colonial i patriarcal entre d’altres, poden generar situacions d’incomoditat, discriminació o desigualtat. Així, aquesta tesi doctoral proposa una anàlisi de la mentoria social des d’una mirada que ressalti les desigualtats estructurals, que sovint s’han passat per alt en el seu estudi.

L'expansió dels programes de mentoria social al llarg de múltiples territoris en els últims anys (Preston et al., 2019) ha fet que sorgeixi la necessitat de conèixer i avaluar els impactes reals que aporta des d’una vessant científica, que encara té molt de recorregut per endavant (Prieto-Flores i Feu, 2018). Amb la voluntat d’aportar coneixement en aquesta direcció, la tesi doctoral aprofundeix en els resultats presentats pel projecte Applying Mentoring, centrant-se en dues qüestions rellevants per la mentoria social, tant per la naturalesa del suport que ofereix com pel context actual on es desenvolupa