La exposición ocupacional como riesgo de enfermedad pulmonar obstructiva crónica en España

Abstract

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és la primera causa de mort respiratòria i la tercera en general a tot el món segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A la seva patogènia hi participen factors genètics i ambientals i, entre aquests, a més del tabaquisme, ha cobrat importància la inhalació d'agents lesius al lloc de treball. Si bé la influència de l'exposició ocupacional com a factor de risc de MPOC ha estat estudiada a poblacions diverses, al nostre país no existeix fins ara una evidència que demostri l'impacte a la nostra població. D'altra banda, la influència de l'exposició ocupacional en les característiques morfològiques de la MPOC detectables per tomografia de tòrax (TC) encara és poc coneguda. Els objectius d'aquesta tesi són proporcionar una primera evidència del risc que suposa l'exposició ocupacional en el diagnòstic de la MPOC a la població espanyola i conèixer-ne la relació amb la presència d'emfisema i alteracions bronquials a la TC de tòrax. L'anàlisi de la relació entre l’exposició ocupacional i la MPOC es va fer a la cohort poblacional reclutada a l'estudi multicèntric EPISCAN II. Els resultats han estat publicats en dos articles a revistes internacionals: Al primer article, es va avaluar l'impacte de l'exposició ocupacional en la prevalença de MPOC i dels símptomes respiratoris en 7502 participants de la població general espanyola que van emplenar un qüestionari laboral estructurat, un qüestionari de símptomes respiratoris i se’ls va fer una espirometria forçada. Es va demostrar que l'exposició ocupacional a vapors, gasos, pólvores i fums (VGPF) s'associa amb un risc més alt de presentar MPOC i amb un augment dels símptomes respiratoris i específicament dels símptomes durant el treball. Al segon article, es va avaluar en 526 participants la relació de la MPOC amb l'exposició ocupacional analitzada per matriu d'ocupació-exposició ( JEM). Això va permetre conèixer les associacions de la MPOC amb agents ocupacionals específics: les exposicions ocupacionals a VGPF, pols biològica, gasos/fums, dissolvents i metalls es van associar amb una prevalença més gran de MPOC. A més, les exposicions a gasos-fums, dissolvents aromàtics i clorats i metalls es van associar a valors disminuïts de densitat pulmonar mesurats per TC de tòrax.

La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) es la primera causa de muerte respiratoria y la tercera en general en todo el mundo según la Organización Mundial de la Salud (OMS). En su patogenia participan factores genéticos y ambientales y, entre éstos, además del tabaquismo, ha cobrado importancia la inhalación de agentes lesivos en el lugar de trabajo. Si bien la influencia de la exposición ocupacional como factor de riesgo de EPOC ha sido estudiada en múltiples poblaciones, en nuestro país no existe hasta la fecha una evidencia que demuestre el impacto en el conjunto de nuestra población. Por otro lado, la influencia de la exposición ocupacional en las características morfológicas de la EPOC detectables por tomografía de tórax (TC) es aún poco conocida. Los objetivos de esta tesis son proporcionar una primera evidencia del riesgo que supone la exposición ocupacional en el diagnóstico de la EPOC en la población española y conocer su relación con la presencia de enfisema y de alteraciones bronquiales en la TC de tórax. El análisis de la relación entre la exposición ocupacional y la EPOC se efectuó en la cohorte poblacional reclutada en el estudio multicéntrico EPISCAN II. Los resultados han sido publicados en dos artículos en revistas internacionales: En el primero, se evaluó el impacto de la exposición ocupacional en la EPOC y los síntomas respiratorios en 7502 participantes de la población general española que cumplimentaron un cuestionario laboral estructurado, un cuestionario de síntomas respiratorios y se les practicó una espirometría forzada. Se demostró que la exposición ocupacional a vapores, gases, polvos y humos (VPGH) se asocia con un mayor riesgo de presentar EPOC y con un aumento de los síntomas respiratorios y específicamente de los síntomas durante el trabajo. En el segundo artículo, se evaluó en 526 participantes la relación de la EPOC con la exposición ocupacional analizada por matriz de empleo-exposición ( JEM). Ello permitió conocer las asociaciones de la EPOC con agentes ocupacionales específicos: las exposiciones ocupacionales a VPGH, polvo biológico, gases/humos, disolventes y metales se asociaron con una mayor prevalencia de EPOC. Además, las exposiciones a gases-humos, disolventes aromáticos y clorados y metales se asociaron a una menor densidad pulmonar medida en la TC de tórax.

Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is the leading cause of respiratory death and the third cause of death worldwide according to the World Health Organization (WHO). Genetic and environmental factors are involved in its pathogenesis, and among these, in addition to smoking, the inhalation of harmful agents in the workplace has become an important source. Although the influence of occupational exposure as a risk factor for COPD has been studied in multiple populations, in our country there is no evidence to date that demonstrates the impact on our population. On the other hand, the influence of occupational exposure on the morphological characteristics of COPD detectable by chest tomography (CT) is still little known. The objectives of this thesis are to provide initial evidence of the risk that occupational exposure poses in the diagnosis of COPD in the Spanish population and to determine its relationship with the presence of emphysema and bronchial alterations in chest CT. An analysis of the relationship between occupational exposure and COPD was carried out in the population cohort recruited in the multicentre EPISCAN II study. The results have been published in two articles in international journals: In the first article, the impact of occupational exposure on COPD and respiratory symptoms was evaluated in 7502 participants from the general Spanish population who completed a structured work questionnaire, a respiratory symptoms questionnaire and forced spirometry. It was shown that occupational exposure to vapours, gases, dusts and fumes (VGDF) was associated with a higher risk of developing COPD and with an increase of respiratory symptoms and specifically symptoms during work. In the second article, the relationship between COPD and occupational exposure analyzed by job-exposure matrix ( JEM) was evaluated in 526 participants. This allowed us to know the associations of COPD with specific occupational agents: occupational exposures to VPGH, biological dust, gases/fumes, solvents and metals were associated with a higher prevalence of COPD. In addition, exposures to fumes, aromatic and chlorinated solvents, and metals were associated with decreased density measured by lung CT.