Absolutismo moral: análisis de la ética en la obra de G.E.M. Anscombe

Abstract

[spa] El objetivo de este trabajo es evaluar la viabilidad de una ética secular de absolutos morales y, al mismo tiempo, hacer más accesible y conocida la obra de la filósofa británica G. E. M. Ascombe (1919-2001). La tesis está estructurada en cuatro capítulos: En el primer capítulo se sitúa su obra en el contexto biográfico y se resaltan los aspectos más vinculados a su filosofía moral, así como la influencia que tuvieron su conversión al catolicismo y su relación con Ludwig Wittgenstein. En el segundo capítulo se explora el artículo «Modern Moral Philosophy» (1958), donde Anscombe muestra su rechazo por el consecuencialismo, que dificulta la posibilidad de sostener absolutos morales. Esto se debe al cambio de paradigma en la evaluación de las acciones, que deriva su valor de un cálculo subjetivo de los posibles resultados que se busca producir o que podrían seguirse. En el tercer capítulo se aborda la reconstrucción de la teoría de la acción de Anscombe, y se subraya la importancia del conocimiento práctico y la intencionalidad para describir coherentemente las acciones humanas. Finalmente, en el cuarto capítulo, se examina la viabilidad de una ética de absolutos morales, pero sin un legislador divino. La alternativa más plausible resulta ser fundamentar esta ética en una concepción teleológica de la naturaleza humana. Además, se remarca que estos absolutos no son arbitrarios, sino que están basados en principios racionales que protegen bienes fundamentales para una vida buena, tanto individual como comunitaria. La racionalidad práctica y las virtudes se presentan como elementos centrales prar integrar estos bienes y garantizar una vida plena y coherente.

[cat] L’objectiu d’aquest treball és avaluar la viabilitat d’una ètica secular d’absoluts morals i, alhora, fer més accessible i coneguda l’obra de la filòsofa britànica G.E.M. Anscombe (1019-2001). La tesi s’estructura en quatre capítols: En el primer capítol, se situa la seva obra en el context biogràfic, ressaltant els aspectes més vinculats amb la seva producció moral i subratllant la influència que en van tenir la seva conversió al catolicisme i la seva relació amb Ludwig Wittgenstein. En el segon capítol, s’explora la crítica d’Anscombe al conseqüencialisme, especialment a l’article «Modern Moral Philosophy» (1958), on rebutja la impossibilitat de sostenir absoluts morals. Això es deu al canvi de paradigma en l’avaluació de les accions, que en fa derivar el seu valor d’un càlcul subjectiu dels possibles resultats que se seguiran o es busca produir. Al tercer capítol s’aborda la reconstrucció de la teoria de l’acció d’Anscombe, subratllant la importància del coneixement pràctic i de la intencionalitat per descriure les accions humanes de manera coherent. Finalment, al quart capítol, s’examina la viabilitat d’una ètica d’absoluts morals, però sense un legislador diví. L’alternativa més plausible acaba sent fonamentar aquesta en una concepció teleològica de la naturalesa humana. Se subratlla, a més, que aquests absoluts no són arbitraris, sinó basats en principis racionals que protegeixen béns fonamentals per a la vida bona, tant individual com comunitària. La racionalitat pràctica i les virtuts es presenten com a elements centrals per integrar aquests béns i garantir una vida plena i coherent.

[eng] The aim of this work is to evaluate the feasibility of a secular ethics of moral absolutes while making the work of British philosopher G. E. M. Anscombe (1919-2001) more accessible. The thesis is structured in four chapters: In the first chapter, her work is situated in a biographical context, highlighting the aspects most connected to her moral philosophy and emphasizing the influence of her conversion to Catholicism and her relationship with Ludwig Wittgenstein. In the second chapter, Anscombe’s critique of consequentialism is explored, especially in the article “Modern Moral Philosophy” (1958), where she rejects the impossibility of upholding moral absolutes. This is due to a paradigm shift in the evaluation of actions, deriving their value from a subjective calculation of the possible outcomes that might follow or be sought. The third chapter addresses the reconstruction of Anscombe’s theory of action, stressing the importance of practical knowledge and intentionality to coherently describe human actions. Finally, in the fouth chapter, the viability of an ethics of moral absolutes, but without a divine legislator, is examined. The most plausible alternative ends up being to base it on a teleological conception of human nature. Moreover, it is emphasized that these absolutes are not arbitrary but grouded in rational principles that protect fundamental goods for a good life, both individual and in community. Practical rationality and virtues are presented as central elements to integrate these goods and ensure a full and coherent life.