Metodología de articulación de actores públicos, privados, academia y ciudadanía como esquema de gobernanza del agua en cuencas hídricas urbanas latinoamericanas

Abstract

(English) This research work, initiated in 2018, proposes a methodology for the articulation of public, private, academic and citizen actors as a water governance scheme in Latin American watersheds. It combines technical knowledge with the local knowledge of the communities settled in the territory, transcending the limitations of governmental periods and promoting the appropriation of the actors through co-creation exercises to achieve sustainable actions that improve the conditions of the water resource, strengthening trust, reciprocity and cooperation. The methodology was applied in the watersheds of La Iguaná, Doña María and Santa Elena streams, located in the Aburrá Valley, whose core municipality is Medellín, Colombia. This process was part of the Alliance for the Climate and Health Emergency in the Aburrá Valley, in which entities such as CORANTIOQUIA and the Aburrá Valley Metropolitan Area, environmental authorities, the District of Medellín, the Metropolitan Technological Institute, the Polytechnic University of Catalonia, the Barcelona City Council, EPM as the Public Utilities Company, Pork Colombia (a private sector entity) and the settled communities participated. Seven years later, the actions in the watersheds have become more dynamic and the communities have joined together in the SOS Watershed Network, where they exchange knowledge and lessons learned. This shows that it is possible to consolidate a roadmap through co-creation exercises that can be implemented in the short, medium and long term. Following the ideas of Ostrom (1997) and Scharmer (2024), the process includes knowing the limits and natural supply of the territory, establishing a dialogue with small groups to lead from the emerging future in terms of ecosystem regeneration, homologating concepts, views and interests, knowing the actions carried out in the past, mobilizing resources according to the capacities and roles of each one with a view to achieving the common objective. This contributes to consolidating water governance, which will translate into the necessary water security for the population. Environmental observatories are key tools for co-creation among basin stakeholders. It is necessary to identify the most appropriate type of observatory for each basin and implement a permanent updating scheme to guide decision making, through co-creation schemes with all stakeholders, prioritizing the most urgent actions. The democratization of information, the active participation of citizens, the diversity of stakeholders involved, continuous monitoring, and regulatory frameworks are key aspects that an environmental observatory should have in order to consolidate water governance. The focus groups and the workshop on Barriers that limit Water Governance showed that the main barriers are: high levels of distrust among the different stakeholders, difficulty in working towards a common goal, particular interests, legal limitations to enhance collaborative work, lack of knowledge about what a watershed is and the lack of accurate information to make decisions that improve the environmental and social conditions of the watersheds towards water security. The methodology integrates local knowledge with technical rigor through dialogues where everyone values each other's contribution, visualizing together the priorities in each watershed. This constitutes a conscious leadership exercise that seeks to transcend the mechanisms implemented over time, motivating sustained and inclusive processes. It is hoped that, given the similarity of socio-environmental contexts in Latin America, it can be replicated in other regions, strengthening water governance schemes and environmental justice, highlighting the importance of water within the water-energy-food nexus, as a vital element for human survival.

(Català) Aquest treball de recerca, iniciat el 2018, planteja una metodologia d'articulació d'actors públics, privats, acadèmia i ciutadania com a esquema de governança de l'aigua a conques hídriques llatinoamericanes. Combina el saber tècnic, amb el coneixement local de les comunitats assentades al territori, transcendint les limitacions dels períodes governamentals i fomentar l'apropiació dels actors mitjançant exercicis de cocreació per aconseguir accions sostenibles que millorin les condicions del recurs hídric, enfortint la confiança, la reciprocitat i la cooperació. La metodologia es va aplicar a les conques de les falltes La Iguaná, Doña María i Santa Elena, ubicades a la Vall d'Aburrá, el municipi nucli de la qual és Medellín, Colòmbia. Aquest procés es va emmarcar dins de l'Aliança per l'emergència climàtica i Sanitària a la Vall d'Aburrá, en la qual van participar entitats com CORANTIOQUIA i Àrea Metropolitana de la Vall d'Aburrá, autoritats ambientals, Districte de Medellín, Institut Tecnològic Metropolità, Universitat Politècnica de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, ​​EPM com a Empresa privat) i les comunitats assentades. Set anys després, les accions a les conques es dinamitzen de forma articulada i les comunitats s'han cohesionat a la Xarxa SOS Conca, on intercanvien sabers i lliçons apreses. Això demostra que és possible consolidar un full de ruta mitjançant exercicis de cocreació que es puguin implementar a curt, mitjà i llarg termini. Seguint les idees d'Ostrom (1997) i Scharmer (2024), el procés inclou conèixer els límits i l'oferta natural del territori, establir un diàleg amb petits grups per liderar des del futur emergent en termes de regeneració d'ecosistemes, homologar conceptes, mirades i interessos, conèixer les accions realitzades en el passat, mobilitzar els recursos de comú. Això contribueix a consolidar la governança de l'aigua, cosa que es traduirà en la seguretat hídrica necessària per a la població. Els observatoris ambientals són eines clau de cocreació entre els actors de la conca. És necessari identificar el tipus d'observatori més adequat per a cada conca i implementar un esquema d'actualització permanent per a orientar la presa de decisions, mitjançant esquemes de cocreació amb tots els actors, prioritzant les accions més urgents. La democratització de la informació, la participació activa de la ciutadania, la diversitat d'actors involucrats, el monitoratge continu, i els marcs reguladors, són aspectes claus que ha de tenir un observatori ambiental parell consolidar la Governança de l'aigua. Els grups focals i el taller sobre Barreres que limiten la Governança de l'Aigua, van evidenciar que les principals barreres són; alts nivells de desconfiança entre els diferents actors, dificultat per a treballar per un objectiu comú, interessos particulars, limitacions jurídiques per a potenciar el treball col·laboratiu, desconeixement sobre el que és una conca hidrogràfica i la falta d'informació precisa per a prendre decisions que millorin les condicions ambientals i socials de les conques cap a la seguretat hídrica. La metodologia integra el saber local amb el rigor tècnic a través de diàlegs on tots valorin l'aportació de cadascun, visualitzant junts les prioritats en cada conca. Això constitueix un exercici de lideratge conscient que busca transcendir en el temps els mecanismes implementats, motivant processos sostinguts i incloents. S'espera que, donada la similitud de contextos socioambientals a Amèrica Llatina, pugui replicar-se en altres regions, enfortint els esquemes de governança de l'aigua i la justícia ambiental, destacant la importància de l'aigua dins del nexe aigua-energia-aliments, com un element vital per a la supervivència humana

(Español) Este trabajo de investigación, iniciado en 2018, plantea una metodología de articulación de actores públicos, privados, academia y ciudadania como esquema de gobernanza del agua en cuencas hídricas latinoamericanas. Combina el saber técnico, con el conocimiento local de las comunidades asentadas en el territorio, trascendiendo las limitaciones de los períodos gubernamentales y fomentar la apropiación de los actores mediante ejercicios de cocreación para lograr acciones sostenibles que mejoren las condiciones del recurso hídrico, fortaleciendo la confianza, la reciprocidad y la cooperación. La metodología se aplicó en las cuencas de las quebradas La Iguaná, Doña María y Santa Elena, ubicadas en el Valle de Aburrá, cuyo municipio núcleo es Medellín, Colombia. Este proceso se enmarcó dentro de la Alianza por la emergencia climática y Sanitaria en el Valle de Aburrá, en la cual participaron entidades como CORANTIOQUIA y Area Metropolitana del Valle de Aburrá, autoridades ambientales, Distrito de Medellín, Instituto Tecnológico Metropolitano, Universidad Politécnica de Cataluña, Ayuntamiento de Barcelona, EPM como Empresa prestadora de Servicios Públicos domiciliarios, Pork Colombia (entidad del sector privado) y las comunidades asentadas. Siete años después, las acciones en las cuencas se dinamizan de forma articulada y las comunidades se han cohesionado en la Red SOS Cuenca, donde intercambian saberes y lecciones aprendidas. Esto demuestra que es posible consolidar una hoja de ruta mediante ejercicios de cocreación que puedan implementarse a corto, mediano y largo plazo. Siguiendo las ideas de Ostrom (1997) y Scharmer (2024), el proceso incluye conocer los límites y la oferta natural del territorio, establecer un diálogo con pequeños grupos para liderar desde el futuro emergente en términos de regeneración de ecosistemas, homologar conceptos, miradas e intereses, conocer las acciones realizadas en el pasado, movilizar los recursos de acuerdo a las capacidades y roles de cada uno con miras a alcanzar el objetivo común. Esto contribuye a consolidar la Gobernanza del agua, lo que se traducirá en la seguridad hídrica necesaria para la población. Los observatorios ambientales son herramientas clave de cocreación entre los actores de la cuenca. Es necesario identificar el tipo de observatorio más adecuado para cada cuenca e implementar un esquema de actualización permanente para orientar la toma de decisiones, mediante esquemas de cocreación con todos los actores, priorizando las acciones más urgentes. La democratización de la información, la participación activa de la ciudadanía, la diversidad de actores involucrados, el monitoreo continuo, y los marcos regulatorios, son aspectos claves que debe tener un observatorio ambiental par consolidar la Gobernanza del agua. Los grupos focales y el taller sobre Barreras que limitan la Gobernanza del Agua, evidenciaron que las principales barreras son; altos niveles de desconfianza entre los diferentes actores, dificultad para trabajar por un objetivo común, intereses particulares, limitaciones jurídicas para potenciar el trabajo colaborativo, desconocimiento sobre lo que es una cuenca hidrográfica y la falta de información precisa para tomar decisiones que mejoren las condiciones ambientales y sociales de las cuencas hacia la seguridad hídrica. La metodología integra el saber local con el rigor técnico a través de diálogos donde todos valoren el aporte de cada uno, visualizando juntos las prioridades en cada cuenca. Esto constituye un ejercicio de liderazgo consciente que busca trascender en el tiempo los mecanismos implementados, motivando procesos sostenidos e incluyentes. Se espera que, dada la similitud de contextos socioambientales en América Latina, pueda replicarse en otras regiones, fortaleciendo los esquemas de gobernanza del agua y la justicia ambiental, destacando la importancia del agua dentro del nexo agua-energía-alimentos, como un elemento vital para la supervivencia humana