La incidencia de las actuaciones de pacificación viaria en la consolidación del capital social. La experiencia de la Supermanzana de Sant Antoni en Barcelona

llistat de metadades

Director/a

Marmolejo Duarte, Carlos Ramiro

Fecha de defensa

2025-06-26

Páginas

452 p.



Departamento/Instituto

Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura

Programa de doctorado

DOCTORAT EN GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA (Pla 2012)

Resumen

(English) This doctoral thesis explores the intricate relationship between urban design and the formation of social capital (SC), using the traffic calming of public space in the Sant Antoni Superblock in Barcelona as a case study. Starting from the premise that social interactions are fundamental to community development, SC is adopted as a conceptual framework, recognising its impact on individual and collective well-being. In this sense, SC is configured as a preventive tool with great potential to address the current challenges of an ageing society, characterised by an increase in single-person households and an increase in situations of dependency, as well as a growing sense of loneliness. The progressively multicultural nature of society, driven by the sustained increase in migration necessary to meet the demands of the labour market, requires the development of support networks that, on the one hand, complement the work of public social services and, on the other, contribute to strengthening social cohesion. According to the literature, SC is not an individual attribute, but an emergent property of social structures, rooted in interpersonal relationships. For this reason, the public administration has an essential role in the provision and management of spaces, especially those of public ownership, which act as catalysts for the intersubjective relationships that shape SC. However, beyond the mere provision of facilities, the design of public space acquires critical relevance by influencing patterns of human activity and the quality of life of people. In contrast to the traditional approach of macro-scale studies based predominantly on surveys, this research proposes a complementary micro-scale analysis, focused on the direct observation of behavioural patterns in public space as evidence of SC. In other words, we consider social manifestations in public space as symptoms of a more complex condition: SC. In this way, we seek to understand how the design and management of public space influence social interactions at the micro level, contributing to a deeper and more granular understanding of SC in the urban context. A mixed methodology is used, which integrates: 1) a literature review, 2) urban analysis, 3) observation of the behaviour of people in public space, and 4) analysis of social capital indicators. Various attributes of urban design are considered with the aim of elucidating their impact on the promotion of SC, such as: the tactical and structuring nature, spatial typologies (squares, courtyards, passages), connectivity, proximity, level of pedestrianisation, personalisation and permeability of building facades at ground level, among other characteristics of the environment. The results reveal that urban interventions, both structuring and tactical, increase social activity compared to traditional urban design. However, structuring interventions of a permanent nature and characterised by the use of durable and low-maintenance materials such as concrete, generate greater diversity of uses and attract a wider public, as opposed to tactical interventions of an ephemeral and modular nature, which use more affordable elements such as paint and wood. This study offers valuable lessons for future urban interventions, emphasising the importance of a context-sensitive design, the balance between different users, social cohesion and long-term maintenance as key elements for the creation of inclusive spaces that foster social capital.


(Català) Aquesta tesi doctoral explora la intricada relació entre el disseny urbà i la formació de capital social (CS), utilitzant com a cas d'estudi la pacificació viària de l'espai públic de la Superilla de Sant Antoni a Barcelona. Partint de la premissa que les interaccions socials són fonamentals per al desenvolupament comunitari, s'adopta el CS com a marc conceptual, reconeixent-ne l'impacte en el benestar individual i col·lectiu. En aquest sentit, el CS es configura com una eina preventiva de gran potencial per afrontar els desafiaments actuals d'una societat en procés d'envelliment, caracteritzada per un augment de llars unipersonals i un increment de situacions de dependència, així com per una creixent sensació de soledat. El caràcter progressivament multicultural de la societat, impulsat per l'augment sostingut de la migració necessària per satisfer les demandes del mercat laboral, exigeix el desenvolupament de xarxes de suport que, d'una banda, complementin la tasca dels serveis socials públics i, de l'altra, contribueixin a enfortir la cohesió social. Segons la literatura, el CS no és un atribut individual, sinó una propietat emergent de les estructures socials, arrelat en les relacions interpersonals. Per això, l'administració pública té un rol essencial en la provisió i gestió dels espais, especialment de titularitat pública, que actuen com a catalitzadors de les relacions intersubjectives que donen forma al CS. No obstant això, més enllà de la mera provisió d'equipaments, el disseny de l'espai públic adquireix una rellevància crítica en influir en els patrons d'activitat humana i en la qualitat de vida de les persones. Enfront de l'enfocament tradicional d'estudis a macro escala basats predominantment en enquestes, aquesta investigació proposa una anàlisi complementària a micro escala, centrada en l'observació directa de patrons de comportament en l'espai públic com a indicis de CS. És a dir, considerem les manifestacions socials en l'espai públic com a símptomes d'una condició més complexa: el CS. D'aquesta manera es busca comprendre com el disseny i la gestió de l'espai públic influeixen en les interaccions socials a nivell micro, contribuint a una comprensió més profunda i granular del CS en el context urbà. S'empra una metodologia mixta que integra: 1) revisió bibliogràfica, 2) anàlisi urbanística, 3) observació del comportament de les persones en l'espai públic i 4) anàlisi d'indicadors de CS. Es consideren diversos atributs del disseny urbà amb l'objectiu de dilucidar-ne l'impacte en la promoció del CS, com ara: la naturalesa tàctica i estructurant, tipologies espacials (places, patis, passatges), connectivitat, proximitat, nivell de vianantització, personalització i permeabilitat de paraments edificis en planta baixa, entre altres característiques de l'entorn. Els resultats revelen que les intervencions urbanes, tant estructurants com tàctiques, augmenten l'activitat social en comparació amb el disseny urbà tradicional. No obstant això, les intervencions estructurants de naturalesa permanent i caracteritzades per emprar materials duradors i de poc manteniment com el formigó, generen més diversitat d'usos i atrauen un públic més ampli, en contraposició amb les tàctiques de naturalesa efímera i modular, que empren elements més assequibles com la pintura i la fusta. Aquest estudi ofereix valuoses lliçons per a futures intervencions urbanes, emfatitzant la importància d'un disseny sensible al context, l'equilibri entre els diferents usuaris, la cohesió social i el manteniment a llarg termini com a elements clau per a la creació d'espais inclusius que fomentin el capital social.


(Español) Esta tesis doctoral explora la intrincada relación entre el diseño urbano y la formación de capital social (CS), utilizando como caso de estudio la pacificación viaria del espacio público de la Supermanzana de Sant Antoni en Barcelona. Partiendo de la premisa de que las interacciones sociales son fundamentales para el desarrollo comunitario, se adopta el CS como marco conceptual, reconociendo su impacto en el bienestar individual y colectivo. En este sentido, el CS se configura como una herramienta preventiva de gran potencial para afrontar los desafíos actuales de una sociedad en proceso de envejecimiento, caracterizada por un aumento de hogares unipersonales y un incremento de situaciones de dependencia, así como por una creciente sensación de soledad. El carácter progresivamente multicultural de la sociedad, impulsado por el aumento sostenido de la migración necesaria para satisfacer las demandas del mercado laboral, exige el desarrollo de redes de apoyo que, por un lado, complementen la labor de los servicios sociales públicos y, por otro, contribuyan a fortalecer la cohesión social. Según la literatura, el CS no es un atributo individual, sino una propiedad emergente de las estructuras sociales, arraigado en las relaciones interpersonales. Por ello, la administración pública tiene un rol esencial en la provisión y gestión de los espacios, especialmente de titularidad pública, que actúan como catalizadores de las relaciones intersubjetivas que dan forma al CS. Sin embargo, más allá de la mera provisión de equipamientos, el diseño del espacio público adquiere una relevancia crítica al influir en los patrones de actividad humana y en la calidad de vida de las personas. Frente al enfoque tradicional de estudios a macro escala basados predominantemente en encuestas, esta investigación propone un análisis complementario a microescala, centrado en la observación directa de patrones de comportamiento en el espacio público como indicios de CS. Es decir, consideramos las manifestaciones sociales en el espacio público como síntomas de una condición más compleja: el CS. De esta manera se busca comprender cómo el diseño y la gestión del espacio público influyen en las interacciones sociales a nivel micro, contribuyendo a una comprensión más profunda y granular del CS en el contexto urbano. Se emplea una metodología mixta que integra: 1) revisión bibliográfica, 2) análisis urbanístico, 3) observación del comportamiento de las personas en el espacio público y 4) análisis de indicadores de CS. Se consideran diversos atributos del diseño urbano con el objetivo de dilucidar su impacto en la promoción del CS, como: la naturaleza táctica y estructurante, tipologías espaciales (plazas, patios, pasajes), conectividad, proximidad, nivel de peatonalización, personalización y permeabilidad de paramentos edilicios en planta baja, entre otras características del entorno. Los resultados revelan que las intervenciones urbanas, tanto estructurantes como tácticas, aumentan la actividad social en comparación con el diseño urbano tradicional. Sin embargo, las intervenciones estructurantes de naturaleza permanente y caracterizados por emplear materiales duraderos y de poco mantenimiento como el hormigón, generan mayor diversidad de usos y atraen a un público más amplio, en contraposición con las tácticas de naturaleza efímera y modular, que emplean elementos más asequibles como la pintura y la madera. Este estudio ofrece valiosas lecciones para futuras intervenciones urbanas, enfatizando la importancia de un diseño sensible al contexto, el equilibrio entre los diferentes usuarios, la cohesión social y el mantenimiento a largo plazo como elementos clave para la creación de espacios inclusivos que fomenten el capital social.

Materias

72 - Arquitectura; 71 - Urbanisme. Paisatgisme, parcs i jardins

Nota

Tesi en modalitat de compendi de publicacions

Documentos

Llistat documents

TPMF1de2.pdf

86.97Mb

TPMF2de2.pdf

12.22Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)