La función directiva en los centros de primaria de Catalunya: análisis del desempeño del equipo directivo

Abstract

La present tesi analitza el desenvolupament de la funció directiva exercida pels diferents càrrecs de l’equip directiu —direcció, cap d’estudis i secretaria— en els centres d’educació primària de Catalunya. En un context social caracteritzat pel canvi accelerat, la interdependència global i la transformació contínua impulsada per la tecnologia, el sistema educatiu juga un paper central: preparar les noves generacions per moure’s en entorns incerts, complexos i canviants. En aquest procés, el lideratge educatiu emergeix com un element clau, tant per guiar els processos d’ensenyament-aprenentatge com per gestionar eficaçment les organitzacions escolars.

Diverses polítiques educatives, tant nacionals com internacionals, han reconegut en els darrers anys la importància de reforçar la figura dels equips directius, dotant-los de més autonomia, reconeixement professional i suport institucional. La recerca educativa ha demostrat que un lideratge pedagògic efectiu té un impacte positiu en la cultura organitzativa del centre i en els resultats de l’alumnat. Tanmateix, persisteixen reptes importants: la diversitat dels contextos escolars, l’increment de responsabilitats i la creixent complexitat de l’entorn requereixen líders escolars amb competències sòlides, capacitat d’adaptació i visió estratègica.

Davant aquest escenari, la tesi es planteja respondre quatre preguntes principals: (a) com exerceixen la seva funció els diferents càrrecs de l’equip directiu en els centres d’educació primària de Catalunya?; (b) quines diferències hi ha entre el desenvolupament esperat per la normativa i el que es realitza a la pràctica?; (c) quines necessitats formatives específiques tenen els membres de l’equip directiu?; i (d) quines mesures de desenvolupament professional es poden proposar per millorar-ne el rendiment? Aquestes qüestions es tradueixen en un objectiu general: analitzar l’exercici directiu als centres de primària catalans, i en tres objectius específics: identificar les funcions reals de cada càrrec, avaluar-ne les necessitats formatives i proposar millores basades en aquestes necessitats.

El treball s’estructura en dotze capítols agrupats en set blocs, que abasten des del disseny de la recerca, la fonamentació teòrica, el marc metodològic, els resultats i les conclusions, fins al marc bibliogràfic i els annexos. Metodològicament, s’inscriu en el paradigma interpretatiu i utilitza un disseny mixt seqüencial, desenvolupat en tres fases: una quantitativa inicial i dues qualitatives, que permeten obtenir una comprensió profunda, coherent i progressiva del fenomen estudiat.

Els resultats de l’estudi evidencien la complexitat inherent al lideratge escolar actual, així com l’existència de diferències notables entre el que estableixen les normatives i el que realment es practica als centres. S’identifiquen funcions diferenciades i específiques per a cada càrrec de l’equip directiu, així com mancances formatives significatives que en limiten l’exercici eficaç. També es posa en relleu la importància d’avançar cap a un model de lideratge distribuït i col·laboratiu, que fomenti el treball en equip, la presa de decisions compartida i una visió estratègica comuna, a més d’impulsar itineraris de desenvolupament professional.

A més, es destaca la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en futures investigacions sobre l’accés i consolidació als càrrecs directius, així com d’adaptar els plans formatius a les exigències reals de l’exercici directiu. Les propostes resultants de l’estudi apunten a reforçar tant la preparació específica com el desenvolupament professional continu de cada càrrec, promovent la cohesió interna de l’equip directiu i una cultura de millora permanent.

En resum, aquesta tesi ofereix una base empírica i conceptual sòlida per repensar les polítiques i pràctiques de lideratge a l’educació primària, subratllant-ne la importància com a motor de transformació en escoles que han d’estar preparades per liderar, innovar i respondre amb eficàcia als desafiaments del present i del futur.

La presente tesis analiza el desempeño de la función directiva ejercida por los distintos cargos del equipo directivo —dirección jefatura de estudios y secretaría—, en los centros de educación primaria de Catalunya. En un contexto social caracterizado por el cambio acelerado, la interdependencia global y la transformación continua impulsada por la tecnología, el sistema educativo tiene un papel central: preparar a las nuevas generaciones para desenvolverse en entornos inciertos, complejos y cambiantes. En este proceso, el liderazgo educativo emerge como un elemento clave, tanto para guiar procesos de enseñanza-aprendizaje como para gestionar eficazmente las organizaciones escolares. Diversas políticas educativas, tanto nacionales como internacionales, han reconocido en los últimos años la importancia de reforzar la figura de los equipos directivos, dotándolos de mayor autonomía, reconocimiento profesional y apoyo institucional. La investigación educativa ha demostrado que un liderazgo pedagógico efectivo impacta positivamente en la cultura organizativa del centro y en los resultados del alumnado. Sin embargo, persisten importantes desafíos: la diversidad de los contextos escolares, el aumento de responsabilidades y la creciente complejidad del entorno requieren de líderes escolares con competencias sólidas, capacidad adaptativa y visión estratégica. Ante este panorama, la tesis se plantea responder a cuatro preguntas principales: (a) ¿cómo ejercen su función los diferentes cargos del equipo directivo en los centros de educación primaria de Catalunya?; (b) ¿qué diferencias existen entre el desempeño esperado por la normativa y el que se realiza en la práctica?; (c) ¿qué necesidades formativas específicas tienen los miembros del equipo directivo?; y (d) ¿qué medidas de desarrollo profesional pueden proponerse para mejorar su desempeño? Estas cuestiones se traducen en un objetivo general: analizar el ejercicio directivo en los centros de primaria catalanes, y en tres objetivos específicos: identificar las funciones reales de cada cargo, evaluar sus necesidades formativas y proponer mejoras basadas en dichas necesidades. El trabajo se estructura en doce capítulos agrupados en siete bloques, que abarcan desde el diseño de la investigación, la fundamentación teórica, el marco metodológico, los resultados y las conclusiones, hasta el marco bibliográfico y los anexos. Metodológicamente, se inscribe en el paradigma interpretativo y utiliza un diseño mixto secuencial, desarrollado en tres fases: una cuantitativa inicial y dos cualitativas, lo que permite obtener una comprensión profunda, coherente y progresiva del fenómeno estudiado. Los resultados del estudio evidencian la complejidad inherente al liderazgo escolar actual, así como la existencia de diferencias notables entre lo que estipulan las normativas y lo que realmente ocurre en los centros. Se identifican funciones diferenciadas y específicas para cada cargo del equipo directivo, así como carencias formativas significativas que limitan el ejercicio eficaz de sus funciones. Se subraya también la importancia de avanzar hacia un modelo de liderazgo distribuido y colaborativo, que fomente el trabajo en equipo, la toma de decisiones compartida y una visión estratégica común, así como de avanzar también en itinerarios de desarrollo profesional. Además, se destaca la necesidad de incorporar la perspectiva de género en futuras investigaciones sobre acceso y consolidación en cargos directivos, así como de adaptar los planes formativos a las exigencias reales del ejercicio directivo. Las propuestas resultantes del estudio apuntan a fortalecer tanto la preparación específica como el desarrollo profesional continuo de cada cargo, promoviendo la cohesión interna del equipo directivo y una cultura de mejora permanente. En suma, esta tesis ofrece una base empírica y conceptual sólida para repensar las políticas y prácticas de liderazgo en educación primaria, subrayando su importancia como motor de transformación en escuelas que deben estar preparadas para liderar, innovar y responder con eficacia a los desafíos del presente y del futuro.

This thesis analyzes the performance of the leadership function carried out by the different roles within the leadership team—head of school, head of studies, and school secretary—in primary education centers in Catalonia. In a social context marked by rapid change, global interdependence, and continuous transformation driven by technology, the educational system plays a central role: preparing future generations to navigate uncertain, complex, and ever-changing environments. In this process, educational leadership emerges as a key element, both in guiding teaching and learning processes and in effectively managing school organizations.

Various national and international education policies have, in recent years, recognized the importance of strengthening school leadership teams by granting them greater autonomy, professional recognition, and institutional support. Educational research has demonstrated that effective pedagogical leadership positively impacts a school’s organizational culture and student outcomes. However, significant challenges remain: the diversity of school contexts, increasing responsibilities, and growing environmental complexity demand that school leaders possess solid competencies, adaptive capacity, and strategic vision.

In this context, the thesis seeks to answer four main research questions: (a) How do the different members of the leadership team perform their roles in Catalonia’s primary schools?; (b) What differences exist between the leadership role as defined by official regulations and as carried out in practice?; (c) What specific training needs do leadership team members have?; and (d) What professional development measures can be proposed to improve their performance? These questions translate into a general objective: to analyze leadership practice in Catalan primary schools, and into three specific objectives: to identify the actual functions of each leadership role, to assess their training needs, and to propose improvements based on those needs.

The thesis is structured into twelve chapters grouped into seven blocks, covering research design, theoretical framework, methodology, results, and conclusions, as well as the bibliography and annexes. Methodologically, the study is framed within the interpretive paradigm and follows a sequential mixed-methods design, developed in three phases: an initial quantitative phase followed by two qualitative phases, allowing for a deep, coherent, and progressive understanding of the studied phenomenon.

The study’s findings highlight the inherent complexity of current school leadership and reveal significant gaps between what is mandated by policy and what is practiced in schools. Specific and differentiated functions are identified for each leadership role, along with notable training deficiencies that hinder effective role performance. The study also emphasizes the importance of moving toward a distributed and collaborative leadership model—one that fosters teamwork, shared decision-making, and a common strategic vision, while also supporting ongoing professional development.

Additionally, the research points to the need to incorporate a gender perspective in future studies on access to and consolidation in leadership roles, as well as to align training plans with the real demands of educational leadership practice. The proposed measures seek to strengthen both the specific preparation and the continuous professional development of each role, promoting internal cohesion within leadership teams and a culture of continuous improvement.

In conclusion, this thesis provides a solid empirical and conceptual foundation for rethinking leadership policies and practices in primary education, emphasizing its importance as a driving force for transformation in schools that must be prepared to lead, innovate, and respond effectively to the challenges of both the present and the future.