Elaboración y análisis de un nuevo protocolo diagnóstico y terapéutico para el abordaje multidisciplinar de la Mastitis Granulomatosa Idiopática
llistat de metadades
Author
Director
Pascual Miguel, Iciar
Cremades Perez, Manel
Blay Aulina, Lidia
Tutor
Julian Ibanez, Juan Francisco
Date of defense
2025-11-13
Pages
127 p.
Doctorate programs
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques
Abstract
INTRODUCCIÓ: La mastitis granulomatosa idiopàtica (MGI) és una malaltia inflamatòria crònica benigna que afecta l’estroma mamari. La seva etiologia i fisiopatologia són desconegudes. El diagnòstic és per exclusió i requereix confirmació histopatològica. Tot i tractar-se d’una patologia benigna, provoca un deteriorament important de la qualitat de vida. Actualment, el tractament no està estandarditzat. En aquest context, l’objectiu principal d’aquest treball és elaborar i implantar uns algoritmes de diagnòstic, tractament i protocol de seguiment estandarditzats per a pacients amb MGI que en millorin el maneig terapèutic. MATERIAL I MÈTODES: Aquest projecte es divideix en tres fases: En primer lloc, es fa una anàlisi retrospectiu de pacients diagnosticades de MGI a la Unitat de Patologia Mamària (UPM) de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol entre els anys 2015 i 2020. A partir d’aquesta revisió, es detecten una sèrie de mancances en el maneig d’aquesta patologia. A partir de les mancances detectades en la primera fase del projecte pel que fa al maneig i abordatge de la MGI, en la segona fase es procedeix a la confecció, en consens multidisciplinari, d’uns algoritmes de diagnòstic, tractament i protocol de seguiment de les pacients amb aquesta patologia. Finalment, en l’última fase del projecte, s’analitza l’impacte de l’aplicació dels algoritmes elaborats per a la MGI a partir d’un estudi observacional analític unicèntric de cohorts retrospectiu amb control històric que inclou totes les pacients diagnosticades de MGI a la UPM de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol entre els anys 2015 i 2024. RESULTATS: En l’estudi realitzat en la primera part del projecte es van incloure 14 pacients diagnosticades de MGI amb confirmació histopatològica. L’edat mitjana de les pacients en el moment del diagnòstic va ser de 39 anys (25–60). La localització més afectada va ser la mama esquerra (8/14). La presentació ecogràfica més freqüent va ser la massa hipoecogènica solitària (7/14). El tractament aplicat en 11 pacients (11/14) va ser amb Prednisona (PDN) a una dosi inicial de 0,5 mg/kg/dia. En els casos en què no es va aconseguir la remissió amb la PDN (6/14), es va administrar Metotrexat (MTX) (6/14) i, posteriorment, 2 pacients van requerir tractament anti-TNF (2/14) en no respondre al tractament amb PDN ni MTX. El tractament quirúrgic va ser necessari en 1 pacient, que va requerir una mastectomia a causa de l’afectació extensa i la manca de resposta al tractament mèdic. En la segona part del projecte es descriuen els algoritmes elaborats: un de diagnòstic i un altre de terapèutic amb protocol de seguiment de la MGI, tots dos multidisciplinaris. En els algoritmes es tenen en compte els factors de risc predisponents, amb la finalitat d’accelerar-ne la detecció i optimitzar-ne el tractament. Posteriorment, es va establir un protocol de seguiment per evitar i detectar la progressió i la recurrència de la malaltia. En l’estudi realitzat en l’última part, s’inclouen 30 pacients diagnosticades de MGI dividides en dos grups. Després de comprovar l’homogeneïtat d’ambdós grups, es procedeix a l’anàlisi de l’impacte dels algoritmes. S’identifiquen diferències significatives (p<0,05) pel que fa a la disminució del nombre de dies fins al diagnòstic i fins a l’inici del tractament dirigit de la MGI. També s’aprecien diferències significatives (p<0,05) pel que fa a l’especialista que inicia el tractament dirigit a la malaltia, que passa a iniciar-se en les consultes de la UPM, en lloc de demorar-se fins a les consultes de Reumatologia. CONCLUSIÓ: Com a conclusió, es demostra que amb l’aplicació dels algoritmes s’aconsegueix disminuir els dies fins a realitzar el diagnòstic de la MGI i fins a iniciar-ne el tractament dirigit.
INTRODUCCIÓN: La mastitis granulomatosa idiopática (MGI) es una enfermedad inflamatoria crónica benigna que afecta al estroma mamario. Su etiología y fisiopatología son desconocidas. El diagnóstico es por exclusión y requiere confirmación histopatológica. Aunque se trata de una patología benigna, provoca un importante deterioro de la calidad de vida. En la actualidad el tratamiento no está estandarizado. En este contexto, el objetivo principal de este trabajo es elaborar e implantar unos algoritmos de diagnóstico, tratamiento y protocolo de seguimiento estandarizados para pacientes con MGI que mejoren su manejo terapéutico. MATERIA Y MÉTODOS: Este proyecto se divide en tres fases: En primer lugar, se realiza un análisis retrospectivo de pacientes diagnosticadas de MGI en la Unidad de Patología Mamaria (UPM) del Hospital Universitari Germans Trias i Pujol entre los años 2015 y 2020. A partir de esta revisión, se detectan una serie de carencias en el manejo de esta patología. En base a estas carencias detectadas en la primera fase del proyecto respecto al manejo y abordaje de la MGI, en la segunda fase se procede a la confección en consenso multidisciplinar de unos algoritmos de diagnóstico, tratamiento y protocolo de seguimiento de las pacientes con esta patología. Finalmente, en la última fase del proyecto, se realiza un análisis del impacto de la aplicación de los algoritmos elaborados para la MGI a partir de un estudio observacional analítico unicéntrico de cohortes retrospectivo con control histórico que incluye todas las pacientes diagnosticadas de MGI en la UPM del Hospital Universitari Germans Trias i Pujol entre los años 2015 y 2024. RESULTADOS: En el estudio realizado en la primera parte del proyecto se incluyeron 14 pacientes diagnosticadas de MGI con confirmación histopatológica. La edad media de las pacientes fue de 39 años (25-60) en el momento del diagnóstico. La localización más afectada fue la mama izquierda (8/14). La presentación ecográfica más frecuente fue la masa hipoecogénica solitaria (7/14). El tratamiento aplicado en 11 pacientes (11/14) fue con Prednisona (PDN) a una dosis inicial de 0,5mg/kg/día. En los casos en los que no se consiguió remisión con la PDN (6/14), se administró Metotrexate (MTX) (6/14) y, posteriormente 2 pacientes requirieron tratamiento anti- TNF (2/14) al no responder al tratamiento con PDN ni MTX. El tratamiento quirúrgico fue necesario en 1 paciente, que requirió una mastectomía debido a la extensa afectación y a la falta de respuesta al tratamiento médico. En la segunda parte del proyecto se describen los algoritmos elaborados: uno diagnóstico y un segundo terapéutico con protocolo de seguimiento de la MGI, ambos multidisciplinares. En los algoritmos se tiene en cuenta los factores de riesgo predisponentes, con el propósito de acelerar su detección y optimizar su tratamiento. Se realiza posteriormente un protocolo de seguimiento para evitar y detectar la progresión y la recurrencia de la enfermedad. En el estudio realizado en la última parte, se incluyen 30 pacientes diagnosticadas de MGI divididas en dos grupos. Tras comprobar la homogeneidad de ambos grupos se procede al análisis del impacto de los algoritmos. Se identifican diferencias significativas (p<0,05) en cuanto a la disminución del número de días hasta el diagnóstico y hasta iniciar el tratamiento dirigido de la MGI. También se aprecian diferencias significativas (p<0,05) en cuanto al especialista que inicia el tratamiento dirigido a la enfermedad pasando a iniciarse en las consultas de la UPM, en lugar de demorar su inicio hasta acudir a las consultas de Reumatología. CONCLUSIÓN: Como conclusión se puede afirmar que con la aplicación de los algoritmos se consigue la disminución de los días hasta realizar el diagnóstico de la MGI y hasta iniciar su tratamiento dirigido.
INTRODUCTION: Idiopathic granulomatous mastitis (IGM) is a chronic benign inflammatory disease that affects the breast stroma. Its etiology and pathophysiology remain unknown. Diagnosis is made by exclusion and requires histopathological confirmation. Although it is a benign condition, it causes significant deterioration in quality of life. Currently, treatment is not standardized. In this context, the main objective of this work is to develop and implement standardized diagnostic, treatment, and follow-up algorithms for patients with IGM in order to improve its therapeutic management. MATERIAL AND METHODS: This project is divided into three phases: First, a retrospective analysis was carried out on patients diagnosed with IGM at the Breast Pathology Unit (BPU) of the Hospital Universitari Germans Trias i Pujol between 2015 and 2020. From this review, a number of shortcomings in the management of this condition were identified. Based on these shortcomings detected in the first phase of the project regarding the management and approach to IGM, the second phase involved the multidisciplinary consensus-based development of diagnostic, treatment, and follow-up algorithms for patients with this disease. Finally, in the last phase of the project, the impact of applying the algorithms developed for IGM was analyzed through a single-center observational analytical retrospective cohort study with historical controls, including all patients diagnosed with IGM at the BPU of the Hospital Universitari Germans Trias i Pujol between 2015 and 2024. RESULTS: In the study conducted during the first part of the project, 14 patients with histopathologically confirmed IGM were included. The mean age at diagnosis was 39 years (25–60). The most frequently affected location was the left breast (8/14). The most common ultrasound finding was a solitary hypoechoic mass (7/14). Treatment with Prednisone (PDN) at an initial dose of 0.5 mg/kg/day was administered to 11 patients (11/14). In cases where remission was not achieved with PDN (6/14), Methotrexate (MTX) was given (6/14), and subsequently 2 patients required anti-TNF therapy (2/14) due to lack of response to PDN and MTX. Surgical treatment was necessary in 1 patient, who required mastectomy due to extensive involvement and failure to respond to medical therapy. In the second part of the project, the developed algorithms are described: a diagnostic algorithm and a therapeutic algorithm with a follow-up protocol for IGM, both multidisciplinary. The algorithms take into account predisposing risk factors, with the aim of accelerating detection and optimizing treatment. A follow-up protocol was then established to prevent and detect disease progression and recurrence. In the study carried out in the final part, 30 patients diagnosed with IGM were included and divided into two groups. After confirming the homogeneity of both groups, the impact of the algorithms was analyzed. Significant differences (p<0.05) were identified in terms of reducing the number of days until diagnosis and until initiation of targeted treatment for IGM. Significant differences (p<0.05) were also observed regarding the specialist initiating targeted treatment, which began in BPU consultations rather than being delayed until referral to Rheumatology consultations. CONCLUSION: In conclusion, the application of the algorithms led to a reduction in the number of days until diagnosis of IGM and the initiation of its targeted treatment.
Keywords
Subjects
61 - Medical sciences



