L’educació sanitària de les cuidadores de gent gran. El cas d’Osona

Abstract

Objectiu i context Osona és una de les comarques catalanes, que més ha notat el darrer fenomen migratori de finals del segle XX. Algunes persones immigrants treballen com a cuidadores en residències per a gent gran. És en aquest context que es focalitza aquesta tesi doctoral. La recerca és un diagnòstic educatiu, un estudi de les necessitats formatives d’educació sanitària (i sociosanitària) de les persones immigrants cuidadores de gent gran. Per conèixer aquestes necessitats formatives i la situació d’aquestes persones, ens hem proposat estudiar, d’entrada, les tasques que fan, en profunditat. Al final, hi ha una proposta formativa per millorar la qualitat del servei professional, que hauria de repercutir en la qualitat de vida de les persones cuidades. Metodologia Qualitativa. La mostra de les residències geriàtriques se selecciona de manera intencionada, a partir de la publicació en línia1 dels establiments d’atenció per a les persones grans amb concert o conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya (ICASS). La direcció d’aquests establiments, que accepta participar en aquest estudi, és un informant clau. El grup diana inclou aquelles persones que compleixen els requisits de ser immigrants, cuidadores de gent gran, treballadores en residències geriàtriques de la comarca d’Osona i que no tenen responsabilitats directives. S’utilitza un qüestionari semi-estructurat per tal de guiar l’entrevista. També, l’observació directa, amb la finalitat de confirmar, aclarir i valorar tot el que s’ha dit. Finalment, es fa una triangulació per contrastar les informacions recollides a partir de diverses fonts. Resultats La mostra definitiva participant és de nou residències osonenques, quarantaquatre cuidadores immigrants entrevistades i sis d’observades. Les cuidadores són, majoritàriament, dones de 19 a 56 anys, procedents de Llatinoamèrica, Àfrica i Europa, sense nacionalitat espanyola, amb estudis secundaris i poca experiència com a cuidadores abans de treballar al centre residencial. L’educació sanitària i sociosanitària que tenen és poc homogènia i sol ser de tipus no formal. Les mancances formatives que sent el grup diana afecten totes les funcions: higiene personal (32%), habitació (32%), eliminació (86,5%), alimentació (59%), dormir (27%), registres (70,5%), moviment (41%), cures (86,4%), relació (70,5%), medicació (70,5%), neteja, planxa i altres funcions hostaleres (6,8%), reunions (38,6%), formació (93,2%) i altres (59%). L’observació confirma falta de recursos humans per realitzar totes les tasques validades i falta de temps per dedicar-se a algunes d’elles en concret. També, mostra l’existència de rutines, xoc cultural i col·lisions amb infermeria. I, també, afirma la disposició a formar-se. La triangulació ratifica les funcions, però hi ha discrepàncies en les tasques. Suggereix, entre altres coses, la possibilitat de millorar la qualitat del treball del grup diana a través de la formació. Conclusió i perspectives L’anàlisi dels resultats ens aporta evidències qualitatives de les necessitats d’aprenentatge d’aquestes persones cuidadores, que si bé són competents en les atencions proporcionades a les persones grans, podrien millorar la qualitat del conjunt de les tasques que fan. Pensem que és possible superar els dèficits detectats, mitjançant la proposta formativa específica que es fa, pertinent amb el treball que realitzen les cuidadores. L’acreditació oficial de la formació del grup diana, juntament amb la de l’experiència professional, els permetrà formalitzar la seva situació acadèmica d’aquí al 2015, considerada oficialment com a formació professional de grau mitjà, amb el títol de Tècnic en Atenció Sociosanitària (TAS). Aquesta recerca obre més interrogants i fa propostes per respondre’ls en properes investigacions. Paraules clau: cuidadora, gerocultora, gericultora, auxiliar de geriatria, educació sanitària i sociosanitària, diagnòstic educatiu, educació no formal. 1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009)

Objective and background Osona is one of the Catalan regions which has noticed the most the last migratory phenomenon at the end of the twentieth century. Immigrant people use to work as caregivers in retirement homes. This doctoral thesis focuses in this issue. The research is an educational diagnosis, a study of the training needs of health (and long term care) education of caregivers of elderly people who are immigrant. In order to know these training needs and the situation of these people, our aim is to study, for a start, the tasks they do, in depth. Finally, there’s a training proposal to improve the professional service quality, which should have an effect in the life quality of the well cared people. Methodology Qualitative. The sample of retirement homes is selected deliberately, from an online publication1 of the retirement homes with accord or cooperation agreement with the Catalan Government (ICASS). The management of these establishments, who accepted to participate in the study, is a key reporter. The Target Group (TG) includes those people who are immigrants, caregivers of elderly people, and workers in retirement homes in Osona and without any executive responsibility. We use a semistructured questionnaire to guide the interview, and the direct observation, in order to confirm, clear up and value everything which has been said. Finally, we present a triangulation to contrast the information collected from different sources. Results The definitive participating sample is formed by nine retirement homes in Osona, forty-four immigrant caregivers interviewed and six observed. Caregivers are, mainly, women from 19 to 56 years old, from Latin America, Africa and Europe, without Spanish citizenship, with secondary studies and without experience as a caregiver before working in the retirement home. The health and long term care education they have isn’t very homogeneous and The training lacks the TG feels affect all the tasks: personal cleanliness (32%), room (32%), disposal (86,5%), feed (59%), sleep (27%), registration (70,5%), movement (41%), cares (86,4%), relationship (70,5%), medication (70,5%), cleaning, ironing and other catering tasks (6,8%), meetings (38,6%), training (93,2%) and others (59%). The observation confirms lack of human resources to do all the validated tasks, and lack of time to specially do some of them. It also corroborates the existence of routines, cultural clashes and collisions against sickbay. It also bears out the willingness to be trained. The triangulation ratifies the functions, but there are discrepancies in the tasks. It suggests, among other things, the possibility to improve the quality of the TG work through the training. Conclusions and perspectives The result analysis gives us qualitative evidences of the caregivers training needs, which, even they are competent with the provided attentions to elderly people, they could improve the quality of the tasks they do. We think that exceeding the detected deficits is possible, through the specific training proposal we do, appropriate with the work the caregivers do. The TG training official credentials, together with the professional experience, will allow them to formalize their academic situation in 2015, officially considered as an intermediate level specific vocational training, with the technician in health care degree (known as TAS). This research puts new questions about the issue and suggests answering them in early researches. Key words: caregiver, gerocultor, geriatric assistant, health education, long term care education, educational diagnosis, non-formal education. 1 http://www.gencat.cat/benestar/icass/info/estatgg.htm (02/11/2009)