El consum de mol·luscs en societats caçadores-recol·lectores de Tierra del Fuego (Argentina)

Abstract

El consum de mol·luscs, juntament amb el consum de vegetals i altres animals petits és un fenomen que ha generat molt interès en l’estudi de prehistòria, sobre tot a partir de la formulació de la teoria de la Revolució d’Ampli Espectre. Aquest treball aporta dades sobre el consum de mol·luscs en societats caçadores-recol·lectores de la Isla Grande de Tierra del Fuego (Argentina). L’objectiu principal que es planteja és obtenir informació sobre la seva importància econòmica i sobre el tipus de gestió exercit sobre aquests recursos. També es mostra el potencial informatiu que ofereixen les restes de arqueomalacològiques i la necessitat d’incorporar l’estudi sistemàtic d’aquestes restes en arqueologia. A més, es pretén valorar el treball vinculat a aquests recursos ja que, de manera tradicional, els recursos petits s’han relacionat amb el treball femení i s’ha tendit a menysvalorar la seva importància en la dieta, subestimant també l’aportació femenina en les tasques quotidianes. Els jaciments estudiats corresponen cronològicament a finals del s. XVIII- inicis del s. XX, moment de contacte de les societats indígenes amb els mariners europeus. Per aquesta raó es disposa de documents etnogràfics sobre els grups indígenes que vivien a l’illa en aquest moment. Aquest context arqueològic excepcional permet comparar la informació etnogràfica i l’arqueològica a fi de desenvolupar tècniques i mètodes de treball en arqueologia i anar més enllà en les interpretacions (etnoarqueologia). Les restes estudiades corresponen als jaciments Túnel VII, Lanashuaia , Ewan I i Ewan II. Els dos primers són conquillers que es troben a la costa nord del Canal Beagle i, segons les cròniques, estaven vinculats amb la societat yàmana. Ewan I i Ewan II es troben a l’interior de l’illa (a prop del braç sud del riu Ewan, a 12km de la seva desembocadura) i es van relacionar amb la societat selknam. Túnel VII i Lanashuaia es van interpretar com a contexts d’hàbitat, mentre que Ewan I i Ewan II es van vincular a una activitat ritual de pas masculí de l’adolescència a l’edat adulta. L’anàlisi de les restes arqueomalacològiques comprèn l’anàlisi taxonòmica, l’estimació del NMI, anàlisis biomètriques i morfomètriques i anàlisis d’estacionalitat en base a l’esclerocronologia (lectura dels increments de creixement de la valva) en l’espècie Nacella magellanica. A més, la combinació de la informació obtinguda amb les dades etnogràfiques, va permetre realitzar una estimació del temps invertit en l’obtenció d’aquests recursos. Els resultats obtinguts dels jaciments costers indiquen una explotació predominant de la zona intermareal rocosa. Els taxons majoritaris registrats a les diferents ocupacions de Túnel VII i Lanashuaia són els musclos (Mytilus edulis), les pegellides (Nacella deaurata i Nacella magellanica), els cargols (Trophon geversianus i Acanthina monodon) i els quitons. Les anàlisis biomètriques realitzades en les espècies dominants (Mytilus edulis, Nacella deaurata i N. magellanica) indiquen una disminució de les mides respecte els individus actuals. Les anàlisis morfomètriques van permetre detectar diferents zones de captura. Les anàlisis d’estacionalitat van permetre identificar diferents moments de captura dels mol·luscs en les diferents ocupacions de Túnel VII i un consum d’hivern a Lanashuaia. D’aquestes dades, en combinació amb les dades etnogràfiques, es pot concloure que l’obtenció de mol·luscs en la societat yàmana era una activitat recurrent, amb una explotació intensiva, però sense arribar a la sobreexplotació. En els jaciments de l’interior de l’illa (Ewan I i Ewan II), aproximadament la totalitat de les restes documentades corresponen a pegellides (Nacella sp.). Les dades biomètriques mostren mides similars als individus actuals i les anàlisis morfomètriques van permetre caracteritzar la costa d’obtenció. Les anàlisis d’estacionalitat van constatar un consum de primavera/estiu. Per la societat selknam es va constatar un consum habitual, però no intensiu, dels mol·luscs.

The consumption of molluscs and also the consumption of vegetables and other small game resources is a phenomenon of big interest in the study of Prehistory, especially from the moment when the theory of the Broad Spectrum Revolution was originated. This work affords data about the consumption of molluscs in hunter-gatherer societies from Isla Grande in Tierra del Fuego (Argentina). The main objective is the obtaining of information about its economic role and its management. It is also highlighted the informative capacity of the archaeomalacological remains and the importance of the realization of systematic studies on these remains. Another objective is to value the work related to these resources since, from the traditional point of view, the small game is related to women’s work. The importance of this food in the diet and the women’s daily work was underestimated. Chronologically, the analyzed sites belong to the end of 18th century-beginning of the 20th century, which was the moment when the indigenous societies had the first contact with the European sailors. For that reason, nowadays we have ethnographic documents about the indigenous societies which occupied the island at that moment. This exceptional archaeological frame permits the comparison of ethnographic and archaeological information in order to develop techniques and methods to go further in the archaeological interpretations (ethnoarchaeology). The analyzed remains correspond to Túnel VII, Lanashuaia, Ewan I and Ewan II sites. Túnel VII and Lanashuaia are shell middens located in the north coast of the Beagle Channel. Following the ethnographic chronicles, they were related to the yamana society. Ewan I and Ewan II are located inland (near the southern branch of the river Ewan, 12 km from its mouth). They were related with the selknam society. Túnel VII and Lanashuaia were interpreted as habitat contexts, while Ewan I and Ewan II were related to a ritual activity (a male rite of passage from adolescence to adulthood). The study of the archaeomalacological remains comprises taxonomic analyses, the calculation of the MNI, biometrical and morphometrical analyses and analyses of seasonality based on the schlerochronology (reading of the growth increments of the shells) in the species Nacella magellanica. Moreover, the combination of archaeological and ethnographical information permitted the estimation of the time invested in the obtaining of these resources. The results of the coastal sites, suggest a predominant exploitation of the intertidal rocky shores. The majority of the recorded taxa in the occupations of Túnel VII and Lanashuaia sites are mussels (Mytilus edulis), limpets (Nacella deaurata and Nacella magellanica), whelks (Trophon geversianus and Acanthina monodon) and chitons. The biometrical analyses were applied to the most abundant species (Mytilus edulis, Nacella deaurata and N. magellanica). They show a diminution in the sizes in comparison with the modern specimens. The morphometrical analyses permitted the identification of different areas of capture. The analyses of seasonality suggest the different moments of capture of molluscs during the different occupation periods of Túnel VII site. The results obtained from Lanashuaia site show a winter consumption in this site. The combination of the archaeological and the ethnographical data suggests that the consumption of molluscs was usual in the yamana society. Their exploitation was intensive but they avoided the over-exploitation of the shell beds. In the inland sites (Ewan I and Ewan II) approximately all of the malacological remains are limpets (Nacella sp.). The biometrical data show similar sizes to the modern individuals. The morphometric analyses permitted the characterization of the shore where they were obtained. The seasonality analyses showed a consumption in spring/summer. These results show that the consumption of molluscs was usual but not intensive in the selknam society.