"Mestre Vicent ho diu per spantar". El més enllà medieval

Author

Toldrà, Albert, 1964-

Director

Hauf i Valls, Albert

Gimeno Blay, Francisco

Date of defense

2006-05-30

ISBN

9788437066325

Legal Deposit

V-4920-2007



Department/Institute

Universitat de València. Departament d'Història de l'Antiguitat i de la Cultura Escrita

Abstract

Aquest treball és una mena de guia topogràfica, de visió de sistema de l'imaginari medieval del més enllà, el món dels morts i l'àmbit sobrenatural. Parafrasejant Bourdieu, l'existència de l'imaginari no és imaginària, i un qualsevol intent d'explicació global de les societats medievals ha d'integrar les subjectivitats, sense les quals són inintel·ligibles els comportaments dels agents històrics. <br/>El mètode d'investigació ha estat l'aplec, organització i confrontament de materials procedents de diferents époques (entre el s. XII i el XVI), llocs (Europa ocidental, i en la mesura del possible, dels països catalans) i canals comunicatius. Precisament el possible interés d'aquest treball rau en la seua "interdisciplinareïtat": iconografia, textos i interpretacions històriques, des d'una perspectiva antropològica o cultural. I la principal dificultat hi ha estat, precisament, l'articulació d'aquests diferents llenguatges i visions, l'establiment d'una cruïlla metodològica.<br/><br/><br/>En primer lloc en destaquem l'antropomorfització i l'anacronisme, consubstancials al pensament de l'Edat Mitjana; les societats dels esperits es conceben ahistòricament d'acord amb els models terrenals.<br/>Conseqüència d'aquest fet -i entrem dins el joc medieval de miralls- hi trobem diverses simetries: entre terra i cel (duplicat sublimat de la societat feudal); infern i purgatori (reflexos dels sistemes punitius terrenals); cel i infern (el segon, negatiu del primer). I encara una simetria doble, delimitada als quatre espais inferiors, qualitativa (pena de dany o de sentit) i quantitativa temporal (eterna o transitòria). <br/> Una nítida conceptualització com a espais físics "reals", en una geografia jeraquizada; són "transparents" -amb intercomunicació visual i acústica- i tendeixen a l'especialització funcional: gaudi social i contemplació divina, espera, turments purificadors, inòpia perpètua i punició eterna. <br/> Espais oberts; Crist els recorre -encarnació i catàbasi-, un per un, tots; àngels i dimonis coneixen limitacions per a desplaçar-se: uns no baixen als espais inferiors, i els altres no pugen al cel. Les ànimes, immaterials, són força viatgeres: en morir, pugen de la terra a les portes del cel, on se celebra el judici particular. Si no hi són acceptades baixen provisionalment al purgatori o als llimbs dels patriarques, o definitivament als llimbs dels infants o a l'infern. La mort humana, doncs, suposa l'inici d'un desplaçament espacial, un viatge a l'altre món.<br/>Tanmateix, la frontera medieval entre el món dels vius i el dels morts, o els àmbits real i sobrenatural és elàstica, i tots dos es comuniquen mitjançant epifanies, aparicions reals o virtuals, o bé el viatge al món dels morts; aquest pot ser també únicament espiritual o real, físic. L'Edat Mitjana arribarà a la banalització literària del viatge meravellós; els models indefugibles en seran l'Eneida, el Purgatori de Sant Patrici i la Divina Commedia.<br/> L'inici del viatge sol ésser induït per un habitant del més enllà, alhora guia, protector i informador. S'hi entra travessant una "terra de ningú" liminar, fora dels marges del món ordinari. En contrast amb l'eix vertical jeràrquic dels espais, el viatge es concep com un recorregut espacial horitzontal; hi sol aparéixer la figura del porter, qui controla els accessos -el llindar entre dos móns-.<br/> Una volta al més enllà, el viatger visita els compartiments de cada espai, amb descripcions topogràfiques i funcionals. El viatge culmina amb l'experiència mística, la prova purificadora o el terror pànic. El transcurs del temps sobrenatural té una característica elasticitat: és màgic, simultani, lent o accelerat. El viager hi rep sovint unes marques físiques, senyal o condició del viatge fet o del contacte hagut amb allò sobrenatural, o encara el preu de la supervivència a aquesta experiència privilegiada, i en ve a demostrar a posteriori la veracitat. El posterior relat serà sempre en primera persona; el fet mateix de la narració respon a les ordres expresses del guia.


This work is something like a topographical guide, a vision over the Middle Age imaginary about the afterlife, the dead's land and supernatural bound. His existence isn't imaginary, and any attempt of global explanation about Middle Age societies must include subjectivities, or then the historical agent's behaviour becomes incomprehensible.<br/> The method has been to get together, organize and compare materials from different times (between XIIth and XVIth centuries), places (Occidental Europe and above all, Catalonia), and communication channels. Precisely, the sens of my investigation lays in his "interdisciplinarity", treating iconograph, texts and historical interpretations from an antropological or cultural perspective. And the main difficulty has been these different languages and visions articulation, the stablishment of a methodological crossing.<br/> In first place we emphasize antropomorfization and anacronism, consubstantials in Middle Age's thinking; the afterlife societies are ahistorically conceived according the earth models. We meet here, then, different simetries, in a mirror's game: heaven, sublimed version of feudal society; hell and purgatory, reflections of punishment systems on earth; hell like a negative of heaven, and still a double simetry, in the four lower spaces, qualitative (two different penalties) and quantitative (different terms: transitory or eternal).<br/>With a clear concept like physical, real spaces, in a jerarquized geography; they are transparent, with visual and acoustic communication; and they tend to functionnel specialization: social pleasure and contemplation of God, waiting, purifying torments, perpetual vacant and eternal punishment.<br/>Open places; Crist run over all of them one by one; angels and devils have some limits for their moving. The souls, immaterial, are very travellers: when die, they go up from earth to heaven's doors, where they are judged. If they cannot enter, they fall temporary or for ever in one of the four hell's floors.<br/>But Middle Age's border between alives and deads worlds, or between real and supernatural is elastic, and both are in communication by real or virtual appearances, or by the travel to the deads' land, real or only spiritual. Middle Ages arribes to the literary banalisation of wonder travel; the unavoidable models are the Aeneis, the Saint Patrick's purgatory and the Divina Commedia.

Subjects

93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local

Knowledge Area

Facultat de Geografia i Història

Documents

toldra.pdf

6.758Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)