Desasturases de membrana: estudis mecanístics, clonatge i aplicacions biotecnològiques

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament de Química Orgànica
dc.contributor.author
Rodríguez Ropero, Sergio
dc.date.accessioned
2011-04-12T14:02:44Z
dc.date.available
2003-05-28
dc.date.issued
2003-05-12
dc.date.submitted
2003-05-28
dc.identifier.isbn
8468823961
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-0528103-095402
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/2785
dc.description.abstract
El comportament reproductor en moltes espècies d'insectes implica l'alliberament per part de la femella d'una sèrie de compostos químics volàtils, anomenats feromones, els quals són detectats de forma molt específica, a gran distància i en concentracions ínfimes pel mascle, permetent la còpula, que condueix a la reproducció de l'insecte. Gran part de les feromones identificades semblen estar relacionades amb els àcids grassos més comuns en la natura, però amb algunes diferències importants, tot fent aquestes estructures relativament fàcils de sintetitzar. Shorey va demostrar que aquests compostos podien ser utilitzats per reduir de forma dràstica la població d'una espècie plaga, mitjançant la inhibició de la seva comunicació sexual, essent això el primer indici d'un control de plagues per mètodes no tòxics. <br/>Una de les característiques més importants d'aquests semioquímics és la presència de dobles enllaços, en diferents posicions de la cadena i de diversa configuració. Els enzims encarregats d'aquesta biotransformació són les acil-CoA dessaturases. Són enzims lligats a la membrana del reticle endoplasmàtic, dependents d'oxigen i d'una cadena de transport electrònic, que contenen ferro en el seu centre catalític actiu, però de tipus no-hemo. Bloomfield i Bloch van mostrar que en aquesta conversió d'un enllaç simple a un de doble no s'introdueix cap molècula d'oxigen. La mescla feromonal de l'espècie plaga <i>Spodoptera littoralis</i> (Lepidoptera: Noctuidae) és un exemple molt interessant de l'activitat d'aquests enzims donat que presenta una delta-11 dessaturasa que transforma l'àcid palmític en l'àcid (<i>Z</i>)-11-hexadecenoic i l'àcid mirístic en els àcids (<i>E</i>) i (<i>Z</i>)-11-tetradecenoics; una delta-9 dessaturasa que forneix l'àcid (<i>Z,E</i>)-9,11-tetradecadienoic a partir de l'isòmer <i>E</i> i una dessaturasa especial, una 1,4-dessaturasa, que transforma l'àcid (<i>Z</i>)-11-tetradecenoic en l'(<i>E,E</i>)-10,12-tetradecadienoic . <br/>El present treball intenta aprofundir en l'estudi químic d'aquesta important família d'enzims, tant a nivell de criptoregioquímica (lloc inicial d'oxidació) com d'estereoquímica, mitjançant la síntesi de precursors deuterats adequats, ensems de realitzar estudis d'inhibició amb derivats ciclopropènics, tant alcohols com àcids grassos. Al mateix temps, es pretén dur a terme el clonatge i expressió funcional del cDNA que les codifica. Aquests estudis intentaran discernir si la 1,4-dessaturasa és la mateixa delta-9 dessaturasa o si es tracta de dos enzims totalment diferents.<br/>Per altra banda es tracta d'aprofitar la delta-9 dessaturasa present al llevat <i>S. cerevisiae</i> per tal de produir d'una forma eficient i econòmica àcids grassos diènics conjugats d'alt valor afegit, com és el cas de l'àcid (<i>Z,E</i>)-9,11-octadecadienoic, el qual està descrit que posseeix una destacada activitat antitumoral en cultius cel·lulars. A més, d'optimitzar-se aquest sistema, també es podrien obtenir diverses estructures dièniques o eníniques presents en diferents complexos feromonals d'insectes plaga.<br/>Un altre punt de la Tesi tracta de l'optimització d'un procediment sintètic de formació de derivats del coenzim A tot utilitzant la fase sòlida i la reacció de transtioesterificació. <br/>Finalment, es pretén estudiar les característiques bioquímiques de les diferències fenotípiques trobades en les espécies plaga <i>Thaumetopoea pityocampa</i> (o processionària del pi) i <i>Thaumetopoea processionea</i> (o processionària del roure). La mescla feromonal d'ambdues espécies difereix únicament en la presència d'una acetilenasa i d'una reductasa altament específica en l'espécie parasitària del pi.
cat
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Àcids grassos
dc.subject
Feromones
dc.subject
Especíes insectívores plaga
dc.subject.other
Ciències Experimentals i Matemàtiques
dc.title
Desasturases de membrana: estudis mecanístics, clonatge i aplicacions biotecnològiques
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
547
cat
dc.contributor.director
Giralt Lledó, Ernest
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
cat
dc.identifier.dl
B.31278-2003


Documents

TOL188.pdf

2.404Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)