L’univers estètic de Joaquim Homs (1906 – 2003)

Author

Garrobé Marqui, Alexandre

Director

Ballester i Gibert, Jordi

Gan Quesada, Germán

Date of defense

2015-05-29

ISBN

9788449053283

Legal Deposit

B-19711-2015

Pages

525 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia

Abstract

Amb el pas dels anys, la figura de Joaquim Homs (1906-2003) ha quedat associada a una sèrie de tòpics, com la relació amb Robert Gerhard, la condició de pioner del dodecatonisme a la península o la seva timidesa. En no anar sempre acompanyats d’una argumentació basada en la seva música, la insistència en aquests aspectes ha acabat creant un estereotip simplificat d’una realitat considerablement més complexa que la que pretenen representar. Amb l’objectiu de superar aquest estadi parcial de coneixement del compositor, aquesta tesi ha posat la seva música en el centre de la recerca. En primer lloc s’ha procedit a la localització i anàlisi de la seva obra completa; les dades obtingudes en aquest primer nivell de treball han estat contrastades amb les nombroses, i sovint contradictòries, fonts secundàries, com biografies, entrevistes, escrits autocrítics i textos acadèmics. Aquesta comparació de fonts ha ofert informació sobre l’evolució de la seva tècnica compositiva i ha permès valorar, segons dades objectives, la relació d’Homs tant amb el dodecatonisme com amb les avantguardes de pre- i postguerra. Aquest procés ha posat també de manifest certes divergències entre les evidències que es desprenien de l’observació de la seva música i el relat que en feia el compositor. Finalment, la interpretació de la producció d’Homs des d’una perspectiva estètica ha permès valorar el paper que va jugar en la seva trajectòria un concepte d’expressivitat heretat de la tradició romàntica; una expressivitat que, a partir de cert moment, va usar la recurrència sobre certs motius i fragments musicals com una estratègia de la memòria per retornar sobre un temps ja passat, evocant la memòria de la seva esposa qui va morir l’any 1967. Així, la hipòtesi proposada és que, similarment a com passa amb l’obra de Marcel Proust, l’univers estètic de Joaquim Homs deu la seva forma definitiva a uns mecanismes de recurrència que s’originen en l’experiència de la pèrdua.


Con el paso de los años, la figura de Joaquim Homs (1906-2003) ha quedado asociada a una serie de tópicos, como su relación con Robert Gerhard, su condición de pionero del dodecafonismo en la península o su timidez. Sin embargo, al no ir siempre acompañados de una argumentación sobre su música, la insistencia en estos aspectos ha acabado creando un estereotipo simplificado de una realidad considerablemente más compleja que la que pretendían representar. Con el objetivo de superar este estadio parcial de conocimiento del compositor, esta tesis ha puesto su música en el centro de la investigación. En primer lugar se ha procedido a la localización y análisis de su obra completa; los datos obtenidos es este primer nivel de trabajo han sido contrastados con las numerosas y a menudo contradictorias fuentes secundarias, como biografías, entrevistas, escritos autocríticos y textos académicos. La comparación de fuentes ha ofrecido información sobre la evolución de su técnica compositiva y ha permitido valorar, sobre la base de datos objetivos, su relación tanto con el dodecafonismo como con las vanguardias artísticas y musicales de pre- y posguerra. Este proceso ha hecho aflorar también ciertas divergencias entre el relato que hacía el compositor de su propia obra y las evidencias que se desprendían de la observación de su música. Finalmente, la interpretación de su producción desde una perspectiva estética ha permitido estudiar el papel que jugó en su trayectoria un concepto de expresividad heredado de la tradición romántica; una expresividad que, a partir de cierto momento, usó la recurrencia sobre ciertos motivos y fragmentos musicales como estrategia de la memoria para volver sobre un tiempo pasado, evocando la memoria de su esposa fallecida en 1967. Así, la hipótesis propuesta es que, de manera similar a como pasa en la obra de Marcel Proust, el universo estético de Joaquim Homs debe su forma definitiva a unos mecanismos de recurrencia que tienen su origen en la experiencia de la pérdida.


Throughout the last decades, the figure of Joaquim Homs (1906-2003) has been associated with a certain number of topics, such as his relationship with Robert Gerhard, his condition of pioneer of dodecaphonism in the Iberian Peninsula or his shyness. These judgements have not been often supported by an argumentation strictly based on his music, and, therefore, have resulted into the simplified stereotype of a considerably more complex reality than they sought to represent. Aiming to overcome this stage of knowledge of the composer, this thesis has placed his music in the focus of the research. First, I have proceeded to the location and analysis of his complete works. The data obtained in this first level of study have been compared with the numerous, often contradictory, secondary sources, such as biographies, interviews and academic texts. The source comparison has provided information about the evolution of his compositional technique and has enabled me to evaluate, on objective data, his relationship with the twelve-tone system and the different avant-garde trends. This process has also showed up some differences between the evidences obtained from the observation of his music and the descriptions of it made by the composer himself. Finally, the interpretation of his creative output from an aesthetic perspective, has enabled the knowledge of the role played in his artistic life by a concept of expression inherited from the romantic tradition; a concept of expressiveness that, from a certain moment onwards, used the recurrence on certain motives and musical fragments as a strategy of the memory to regain the lost time, evoking the memory of his wife who died in 1967. Thus, the main hypothesis I am holding is that, in a similar way as in the work of Marcel Proust, Homs' creative world owes its final form to recurrence mechanisms originated by the experience of loss.

Keywords

Homs; Música; Music; Estètica; Estética; Aesthetic

Subjects

78 - Music

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

agm1de1.pdf

6.613Mb

agm2de4.pdf

8.572Mb

agm3de4.pdf

4.184Mb

agm4de4.pdf

4.438Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

This item appears in the following Collection(s)