La construcció del coneixement moral compartit a través del diàleg a les assemblees escolars

Abstract

Aquesta tesi té com a finalitat última aprofundir en l'observació, identificació i anàlisi de la influència educativa en situacions d'interacció social en el context de les assemblees de classe, com a gènere discursiu de parla pública col•lectiva plurigestionada i com a pràctica educativa escolar per a la construcció de la personalitat moral individual i de grup. Més concretament, els objectius específics són: (i) Identificar, descriure i analitzar la seqüència d'activitat conjunta (SAC) que els i les participants construeixen a les assemblees de classe, per tal de delimitar les formes d'organització de l'activitat conjunta construïdes a partir de les seves actuacions; detectar els patrons d'actuacions que defineixen les formes d'organització; i identificar les funcions educatives, l'articulació i l'evolució que tenen aquestes formes d'organització. (ii) Analitzar els enunciats de les actuacions dels segments d'interactivitat per identificar-hi formulacions normatives vinculades a les seves funcions educatives i a les dimensions de gestió de l'estructura de participació social i de la tasca i de gestió del contingut, determinar en quines categories temàtiques es poden classificar les formulacions normatives i establir relacions amb els temes morals de referència que les orienten. (iii) Identificar i analitzar quins són els mecanismes de construcció progressiva de sistemes de significats compartits que s'observen en la manera com es presenten les formulacions normatives i en la manera com s'impulsen a través de les estructures conversacionals on aquestes apareixen. (iv) Identificar indicadors de les característiques educatives globals de la seqüència d'activitat conjunta que ens acostin al coneixement de la cultura moral de les assemblees analitzades.

El posicionament teòric i metodològic de referència engloba els marcs conceptuals de la concepció de la construcció de la personalitat moral, de la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge i els estudis del llenguatge que conceben el discurs integrat en l'activitat social i que estan orientats al desenvolupament de la competència comunicativa en els diversos contextos on es desenvolupa l'activitat social. Des d'aquests posicionaments integrats, l'estudi es concreta en l'anàlisi de la influència educativa en un curs escolar d'assemblees de classe. Es tracta d'una aproximació metodològica a l'estudi de casos, que segueix un model d'anàlisi de la interactivitat entre els i les participants, per identificar, en dos nivells d'anàlisi com construeixen la seva activitat conjunta. D'acord amb els objectius específics, el primer nivell pretén identificar els segments d'interactivitat. El segon nivell d'anàlisi cerca examinar els mecanismes semiòtics del discurs dels i de les participants, per saber com es construeixen progressivament sistemes de significats compartits sobre les formulacions normatives dels enunciats del discurs i mitjançant quines estructures conversacionals es presenten i s'impulsen.

Els resultats mostren la pertinença del model d'anàlisi emprat a la tesi. En el primer nivell d'anàlisi, avalen l'interès d'analitzar les formes d'organització de l'activitat conjunta, mitjançant la identificació dels patrons d'actuacions articulades dels i de les participants. El resultat han estat onze segments d'interactivitat, articulats de forma complexa, que desenvolupen les funcions d'organització, deliberació i regulació. Dins del segon nivell d'anàlisi, hem identificat un gran nombre de normes que hem classificat en: regulació de la gestió de la participació social i la tasca i de la gestió del contingut. Com a resultat hem identificat un nombre molt similar de normes adreçades a cada una d'aquestes dues gestions en què s'organitza l'activitat conjunta. L'anàlisi del contingut temàtic de les normes ens ha permès obtenir el conjunt de les categories morals, que, relacionat amb els temes morals universals, ens ha proporcionat el mapa de l'orientació moral de la SAC. Per finalitzar, l'anàlisi de les estructures conversacionals que presenten i impulsen les normes ens ha donat com a resultat que les més freqüents són les que presenten les normes amb arguments i explicacions per afavorir la seva comprensió, sense imposar-les. En conclusió, a les assemblees analitzades, les formes d'organització, la gestió de la participació social i la tasca i el contingut són objecte d'aprenentatge, fins i tot sense una planificació prèvia al respecte. Quant al discurs normatiu, la seva orientació pretén ajudar l'alumnat a regular la conducta i a fomentar la presa de consciència.

The ultimate aim of the thesis is to identify, analyze and assess the extent of educational influence on social interaction in class assemblies, as a discursive genre of collective public speaking and as an educational practice contributing to the construction of the moral personality in the school environment. The specific objectives are: (i) To identify, describe and analyze the joint activity sequence (JAS) that participants construct in the assemblies, with a view to defining the forms of organization of the joint activity; to detect patterns of actions, and to identify the educational functions of these; (ii) To analyze the discourse of the participants in order to identify the presence therein of normative formulations in the management of social participation and of the task, and in the management of content, to determine thematic categories of these normative formulations, and to establish relationships with the key moral issues; (iii) To identify mechanisms of progressive construction of systems of shared meanings in how the normative formulations are presented and promoted by way of the conversational structures in which they appear; and (iv) To identify the overall educational characteristics of the JAS as an approach to understanding the moral culture of the assemblies analyzed.

The theoretical and methodological positions embrace the concept of the construction of the moral personality, the constructivist conception of teaching and learning, and studies of language for the development of communicative competence in social activity. On the basis of these integrated positions the study focuses on the analysis of educational influence in a school year of class assemblies. This is a case-study methodology, in which the analysis of the interaction between the participants is conducted on two levels. The first sets out to identify the forms of organization of the joint activity or the segments of interactivity. The second examines the semiotic mechanisms of the participants' discourse by way of the normative formulations of the utterances and conversational structures in which they appear.

The results are, first, the identification of eleven segments of interactivity, articulated in a complex manner, which perform the functions of organization, deliberation and regulation; the identification of the large number of rules governing not only the social participation but also the task and the content. After analyzing the thematic content of the norm, we arrived at the set of moral categories of the JAS, which, in relation to universal moral questions, provided us with a map of the moral orientation of the JAS. Finally, the analysis of conversational structures has shown that the most frequently employed are those that present the norms with explanations and arguments to facilitate their comprehension, without imposing them. We conclude this summary with the assertion that, in the class assemblies analyzed, the forms of organization, the management of social participation and the task and the content are all the subject of learning, despite there having been no prior planning to this end, and that the norms analyzed are intended to help students regulate their behavior and enhance their awareness.