Universitat de Barcelona
Abelló i Güell, Teresa
2016-01-22
466 p.
Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània
L'estudi té com a objectius analitzar com canvia el territori i la població de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar des de l'agregació a la ciutat de Barcelona, l'any 1897, fins a l'any 1984 quan es produeix una reforma administrativa que divideix Sant Andreu en dos districtes diferenciats, el Districte de Sant Andreu i el Districte de Nou Barris, districtes en el quals es delimita el territori de l'estudi. S'analitza com va creixent urbanísticament Sant Andreu, com evolucionen les associacions i les indústries al llarg del temps, però sense poder fer l'estudi sobre el canvi social que ha patit Sant Andreu, per manca de temps. El creixement urbanístic de Sant Andreu comença amb l'obertura de noves vies de comunicació i la construcció de urbanitzacions aïllades a principis de segle XX que donen origen al futurs barris. Des de mitjans dels anys 1950 els Plans Urbanístics impulsats per l'Ajuntament de Barcelona i els diferents polígons construïts per entitats públiques i de l'Església seran els que acaben de configurar el Sant Andreu actual. Veiem com creix Sant Andreu i com participen en aquest creixement els diferents actors constructors d'habitatges, amb l'especulació del terreny. En el moment de l'agregació, Sant Andreu comptava amb associacions cooperatives mutualistes, de socors mutu, d'oci, educatives i polítiques, tant de caire progressista i obrer, com conservador, totes elles al centre urbà andreuenc. Després de la Guerra Civil el món associatiu pateix un daltabaix amb la desaparició de moltes de les entitats, però gràcies a l'impuls de les diferents parròquies andreuenques, es van crear noves associacions vinculades a aquestes. Al llarg de la dècada de 1960 les associacions es van anar polititzant i amb l'aprovació de la llei que permetia les Associacions de Veïns, es van anar aconseguint moltes de les mancances que hi havia als diferents barris, unint a la gent d'aquests i fent que deixessin de participar en la vida associativa del nucli urbà, observem que l'existència de les associacions al nucli andreuenc havien aportat un sentit de pertinença a Sant Andreu, que amb les noves associacions començava a canviar per un sentit de pertinença nou, que anomenem de Nou Barris. Al territori d’estudi hi havia tres sectors industrials importants: el nucli històric de Sant Andreu, la Sagrera, unit a l’anterior, i el sector de Bon Pastor. Aquestes indústries van influenciar de diferent forma sobre cada sector, creant uns vincles diferents en cada un d’ells, ajudant també a mantenir el sentit de pertinença andreuenc a la majoria de la població, però el tancament de les diferents empreses, a partir de la dècada de 1970, va ajudar a canviar el sentit de pertinença. CONCLUSIONS. L’antic terme de Sant Andreu a passat de ser majoritàriament de camps de cultiu a estar completament urbanitzat, tenint una importància en aquest creixement l’especulació i les influències dels constructors. L’aïllament de les urbanitzacions i la concentració d’associacions i indústries al nucli urbà andreuenc, causen un sentiment de pertinença a l’antic municipi de Sant Andreu a tots els habitants. Les millores urbanístiques aconseguides amb les lluites veïnals, des de les diferents Associacions de Veïns, i la creació de noves associacions a cada barri, provoquen un canvi de sentit de pertinença en la població de la zona alta de Sant Andreu. La divisió administrativa de 1984, que divideix Sant Andreu en dos districtes de Barcelona, es basa en el trencament territorial que provoca l’avinguda Meridiana l’any 1967, i en el canvi de sentit de pertinença que hi havia a la zona alta de Sant Andreu.
The study aims to analyze how changes the territory and the population of the old town of Sant Andreu de Palomar, from the aggregation in Barcelona in 1897, until 1984, when occurs the administrative reform that divides in two districts Sant Andreu, the district of Sant Andreu and the district of Nou Barris, districts that delimit the study territory. It is analyzed as grows urbanistically Sant Andreu, the associations and industries that are created in that territory and how they influence the territory and its people, but due to time the study of social change in Sant Andreu has not been made. After analysis of the process of urban growth of Sant Andreu in the time, and the historical evolution of associations, organizations and industries of Sant Andreu, we reach the following conclusions: The territory of the former municipality of Sant Andreu moved from being mostly farmland to be completely built-up. Land Speculation and the influence of the promoters of homes with the city administration, has been important in this growth, causing exacerbated urban growth no thought of building social services and transports needed for the new population. The isolation of the first urbanizations and the concentration of industries and associations in the old town of Sant Andreu gives a sense of belonging to the old town of all inhabitants the territory. The urban improvements achieved thanks to neighborhood fights driven by the neighborhood associations and the creation of new associations in each neighborhood, cause a change in the sense of belonging among the population the uptown Sant Andreu. The territorial division driven by the City Council of Barcelona in 1984, to improve the population's needs, not only it is based on the division created by the construction of the avenue Meridiana in 1967, but also in changing the sense of belonging that has suffered the population of the upper area of Sant Andreu.
Urbanització; Urbanización; Urbanization; Associacionisme; Asociacionismo; Associationism; Indústria; Industria; Industry; Sant Andreu de Palomar (Barcelona, Catalunya)
93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History
Ciències Humanes i Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
