La creació i manipulació del patrimoni l’estudi del romànic català a partir de les intervencions de conservació del Brodat de la Creació de la Catedral de Girona

Abstract

El Brodat de la Creació de la Catedral de Girona és una obra cabdal del romànic de reconegut mèrit històric, artístic i cultural. A la vegada és un referent identitari de Catalunya i un motiu d’orgull entre els gironins, que l’han sabut conservar des que va ser redescobert, entre parracs, en el decurs dels anys setanta del segle XIX. El motiu de retrobament es degué a motius diversos, que rauen entre els plantejaments epistemològics de l’arqueologia medieval, fins postures més pragmàtiques properes a l’aplicació de patrons per a les indústries artístiques, el col·leccionisme o les modes.

Des d’aquesta data, el Brodat s’ha sotmès a cinc intervencions de restauració. Cadascuna respon a uns postulats científics concrets, que han afectat al teixit des del punt de vista físic però també en la interpretació que li ha atorgat la recerca historiogràfica.

La primera intervenció va ser l’any 1876. Es desconeixen els motius ni en què va consistir. Aquest fet clau va detonar reaccions immediates a través de publicacions que van tenir com a objectiu donar a conèixer una obra insòlita medieval, alhora que es van començar a plantejar dubtes sobre l’origen, la cronologia i la iconografia. Un cop reconegut el valor arqueològic de l’obra, es va començar a exhibir. L’Exposició Universal de Barcelona (1888), la Històrico-europea de Madrid (1892) i la d’Art Antic de Barcelona (1902) van servir per divulgar la peça,

El 1907 es va tornar a restaurar, fruit de les remodelacions de l’espai que el custodiava, les Sales Capitulars de la Catedral de Girona. El motiu va ser la incorporació d’alguns fragments que s’havien trobat dispersos a la catedral, però també va respondre a l’expectació que la peça va crear en l’exposició de 1902, tant pel se valor de teixit històric, com per respondre a les necessitats de definició dels elements simbòlics de la identitat catalana. El Brodat de la Creació va començar a adquirir a partir d’aquestes dates connotacions patrimonials, encara que en aquests anys incipients de definició de la cultura catalana va ser apreciat només per erudits com Josep Gudiol Cunill primer, i per Joaquim Folch i Torres després. Tots dos investigadors, interessats pels teixits medievals, van atorgar al Brodat un lloc mereixedor en la història de l’art romànic català.

Els plantejaments i la sensibilitat d’aquesta primera historiografia del romànic nacional es veuran reflectits en la tercera actuació de l’any 1952, que va seguir un criteri arqueològic atenent el valor històric del teixit. Uns anys abans, entre els anys 1936-1939, la Generalitat de Catalunya va traslladar-lo a París durant la campanya de salvament i exhibició d’obres representatives de l’art català dels segles X al XV, on va restar fins l’any 1939 quan el govern franquista el va retornar al seu lloc d’origen. A França el Brodat va gaudir de merescut reconeixement internacional.

El 1976 es va restaurar de nou, en motiu de la transformació de l’espai museístic del Tresor de la Catedral. La prioritat museogràfics va condicionar la intervenció, agressiva i il·lusionista. La imatge del Crist en Majestat del centre del brodat, totalment reconstruïda, ha estat la imatge més reproduïda del Brodat, base de recerques i de màrqueting.

Finalment, el brodat s’ha sotmès a una darrera intervenció, patrocinada pel programa Romànic Obert del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació La Caixa. La intervenció, mediàtica, i amb auxili de recerques amb mètodes científics sofisticats un comitè d’experts i per un equip de restauradors de prestigi ha plantejat noves hipòtesis sobre el brodat, cada cop més visitat i cada cop més reconegut, amb els pros i contres que això suposa.

The Creation embroidery of the Gerona Cathedral is a universal work of romanesque art of great merit in the history of medieval tissues.

At the same time it has also become reference for the identity of Catalonia and a reason of pride for the inhabitants of Gerona, city that keeps it and that has conserved it meritoriously since it was found among old rags at the end of 19th century.

The reason for its rediscovery and immediate restoration responds to several conditions such as the search for parameters of scientific analysis by medieval archeology, alongside with the advances in the study of decorative arts and collecting.

Since then, the artwork piece has been subjected to five restoration interventions. Each of them responds to a philosophy of intervention and several epistemological postulates that have affected not only the constituent material of the work but also the interpretation that has been given by the historiography of art.

The first intervention, that took place in the year 1876, corresponds to the beginnings of revaluation of Romanesque art and historical fabrics. The second one, in 1907, parallels the definition of Catalan art and in particulary the Romanesque style from an identity point of view. The third and fourth, from 1952 and 1975 respectively, respond to purely museographic criteria. The last one, completed in 2011, followed museographic, political and social criteria. In order to interpret the restoration operation as a social and interdisciplinary endeavour is essencial to understand the meaning of this embroidery as a significant cultural asset of Catalan Romanesque Art.