El segment velar en la flexió verbal de l’eivissenc. Anàlisi de la variació distribucional, geogràfica i generacional

Autor/a

Marí Tur, Roser

Director/a

Lloret, Maria-Rosa

Tutor/a

Lloret, Maria-Rosa

Data de defensa

2017-07-26

Pàgines

626 p.



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

Resum

La tesi El segment velar en la flexió verbal de l’eivissenc. Anàlisi de la variació distribucional, geogràfica i generacional descriu i analitza les ocurrències del segment velar en el sistema verbal del català que es parla actualment a l’illa d’Eivissa. El treball neix amb l’objectiu d’aportar noves dades en dos camps: d’una banda, en el coneixement del dialecte eivissenc, concretament de la seva morfologia verbal, que no havia estat descrita ni analitzada de manera detallada fins ara; i d’una altra banda, en la distribució del segment velar en el sistema verbal de la llengua catalana, que ha estat, i és, un dels temes que genera més estudis en l’àmbit de la morfologia flexiva del català. La major part dels estudis sobre l’eivissenc, o que hi fan referència, apareguts fins al moment han estat realitzats a partir de les dades del corpus que Alcover i Moll varen confegir a principis del segle XX (1929-1933). La primera aportació d’aquesta tesi és que s’ha realitzat a partir d’un corpus propi de dades actuals elaborat al llarg dels anys 2008 i 2009. Aquest corpus de dades conté concretament les respostes de 54 informants de sis localitats eivissenques, dividits en tres franges d’edat, sobre la conjugació de 47 verbs de les tres classes verbals, més 18 verbs de la classe I que es varen enquestar de manera complementària. La tesi descriu de manera detallada les ocurrències del segment velar detectades en aquest corpus i les analitza des de tres punts de vista: morfològic, distribucional i variacional. L’anàlisi morfològica ens ha permès constatar que el segment velar en eivissenc apareix a totes les classes verbals, fet que ens obliga descartar el tractament de la velar com a marca específica de la classe II. En base a l’anàlisi que fem de la totalitat de les ocurrències del segment velar, postulem que la velar és una marca d’extensió a totes les classes verbals, tret de la classe I on cal que sigui tractada com a marca de nombre/persona, ja que només ocorre a les formes de la primera persona del singular del present d’indicatiu. La interpretació com a extensió que fem del segment velar que ocorre als verbs de la classe III ens ha portat a postular una nova estructura verbal a partir de la proposada a Viaplana (1984, 1986). Aquesta nova estructura presenta l’avantatge que permet donar un tractament unitari a totes les ocurrències del segment velar i palatal en eivissenc (i, de manera extensiva, a la resta de varietats de la llengua catalana) i també possibilita, com en el cas de Viaplana, el tractament paral·lel de tots dos segments. A l’anàlisi distribucional, elaborat a partir dels conceptes de patrons morfològics de Querol (2009), que segueix els postulats de Maiden (2001, 2003), establim, en funció de les respostes majoritàries dels informants, quatre patrons generals de distribució del segment velar en eivissenc. Aquests quatre patrons reflecteixen una diferència de grau en la velarització, que justifiquem, en la majoria de casos, per les condicions fòniques de l’arrel verbal. A grans trets, hem certificat que el que ocorre és que el patró velar bàsic, que és el que mostra el grau més alt de velarització, actua sobre els paradigmes de tots els verbs, de manera que els verbs d’altres patrons velars presenten una variació que tendeix al patró més ampli que tenen per sobre. Els resultats de l’anàlisi variacional ens permeten determinar, en relació amb la variació respecte dels patrons, que es donen dos tendències majoritàries i contràries entre elles: l’augment de la velarització, que respon a moviments interns del dialecte, i la disminució de la velarització, que és el resultat de la pressió d’altres varietats lingüístiques. Per últim, l’anàlisi sobre la variació geogràfica i generacional ens permet, d’una banda, establir una divisió entre les localitats més afectades pels efectes del turisme (on l’estructura de la societat ha canviat més) i les que s’han mantingut més allunyades d’aquests efectes (i on, per tant, l’estructura de la societat ha patit menys canvis). D’altra banda, en relació amb les diferències generacionals, el gran canvi es troba en les respostes dels informants de la franja 3, els més joves, que, per una banda, presenten més formes similars a la varietat estàndard però que, a la vegada, són els promotors de l’augment de la velarització a la classe I, el fenomen més innovador de l’eivissenc que hem detectat a la tesi.


The doctoral thesis El segment velar en la flexió verbal de l’eivissenc. Anàlisi de la variació distribucional, geogràfica i generacional describes and analyses the velar affix occurrence in the verbal system of the Catalan dialect which is currently spoken on the island of Eivissa. The dissertation came into being with the aim of providing new data in two different fields: on the one hand, on the Ibizan dialect, specifically on its verbal morphology, which until now had neither been described or analysed in depth; and on the other, on the velar affix distribution in the Catalan verbal system, which has been, and still is, one of the most researched areas in the field of the Catalan inflectional morphology. Most of the former research on the Ibizan dialect, or studies that make reference to it, has been conducted based on the data collected by Alcover and Moll at the beginning of the 20th century (1929-1933). The first contribution of this thesis is that it has been completed using its own corpus, which contains data collected between the years 2008 and 2009. This corpus gathers the answers of 54 respondents (divided into three age ranges) from 6 different Ibizan towns, about the conjugation of 47 verbs of all three verbal types, and also, surveyed in a complementary manner, about 18 type 1 verbs. The thesis describes in detail the velar affix occurrence in this corpus and analyses it from three different points of view: morphologically, that is, determining which role the velar affix plays in the Catalan verbal system; from a distributional point of view, following Maiden’s morphomic patterns (2001, 2003); and finally, in a variational way, from both a geographical and generational point of view.

Paraules clau

Dialectologia; Dialectología; Dialectology; Sociolingüística; Sociolinguistics; Morfologia (Gramàtica); Morfología (Gramática); Morphology (Grammar); Variació (Lingüística); Variación (Lingüística); Variation (Linguistics); Català; Catalán; Catalan language

Matèries

81 - Lingüística i llengües

Àrea de coneixement

Ciències Humanes i Socials

Documents

01.RMT_1de4.pdf

3.532Mb

02.RMT_2de4.pdf

387.0Kb

03.RMT_3de4.pdf

503.4Kb

04.RMT_4de4.pdf

5.398Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)