La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, 1902-1973. Ruptures i continuitats

Abstract

Certament, els estudis de conjunt o parcials sobre la història de la Universitat de Barcelona amb que comptem són rigorosos i valuosos, però també resulten migrats i encara tardans. L'analisi històrica de la Universitat de Barcelona com a institució cultural activa i de rellevància permet integrar i desenvolupar molts aspectes temàtics, metodològics i documentals. Dintre de la Universitat de Barcelona, fins a 1973, l'àmbit de les humanitats resta aglevat en un únic pol institucional de coneixement: l'antiga Facultat de Filosofia i Lletres. En el mare de la història cultural, doncs, resulta adient l'estudi de la Facultat durant les tres quartes parts del segle xx, en que pervingué nucli Català d'alta cultura. Amb aquest estudi s'esbossa una visió global de la Facultat, situant el focus d'interès sobre la seva dimensió institucional i organitzativa. Vol dir això que prevalentment s'estudia la Facultat com a organització dinàmica amb una fesomia propia en la seva combinació de coneixements i persones, i que ha experimentat en el decurs del temps fluctuacions, mutacions i, segons com, fins i tot sotracs. En essencia, l'objectiu d'aquesta recerca doctoral consisteix a traçar una panoràmica global sobre l'evolució de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona durant la major part del segle xx. La hipòtesi de treball fonamental ha estat determinar l'abast de la incidència sobre la Facultat d'un seguit de factors determinants externs, com ara el desenvolupament dels cànons del coneixement humanístic i l'evolució politica, i, vinculat directament amb això, identificar les adaptacions o les ruptures, especialment en les conjuntures de canvi de régim politic. Atès que la Facultat s'ha manifestat fonamentalment com un conjunt d'intel.lectuals, també s'ha prioritzat l'estudi i la caracterització del principal col.lectiu humà de la Facultat: els docents. Consegüentment, són nombroses i diverses les qüestions abordades per tractar-los: la identificació dels seus membres, els processos d'accés i les promocions, les categories i les condicions professionals, els grups d'afinitat personal o professional, etc. L'esquema interpretatiu de l'evolució de la Facultat entre 1902 i 1973 s'estructura en tres grans blocs o etapes: de primer, l'etapa compresa entre 1902 i 1931, de manteniment d'una universitat de matriu liberal sota el régim monàrquic; segonament, l'etapa entre 1931 i 1939, més breu i intensa, i desenvolupada sota el signe de les radicals transformacions renovadores; i, per últim, l'etapa entre 1939 i 1973, que abasta la llarga dictadura franquista, alhora regressiva en els primers anys i mes tard forçosament adaptativa als canvis en la societat amb la qual se sentia cada volta més vinculada la universitat massificada i en creixement del tardofranquisme.

The thesis outlines a global vision of the former Faculty of Philosophy and Letters of the University of Barcelona between 1902 and 1973, placing the focus of interest on its institutional and organizational dimension. The fundamental work hypothesis was to determine the extent of the impact on the Faculty of a series of external determinants and identify the adaptations or breaks. The study and characterization of teachers has also been prioritized. The interpretative scheme of the evolution of the Faculty between 1902 and 1973 is structured into three major blocks or stages: first, the period between 1902 and 1931, maintenance of a university of liberal type under the monarchy; second, the stage between 1931 and 1939, developed under the sign of radical renovation transformations; and, finally, the stage between 1939 and 1973, which encompasses the long dictatorship of Franco.