Sostenibilitat, espai públic i participació: Conseqüències i paradoxes del model urbà d'una societat postmoderna

Autor/a

Parés i Franzi, Marc

Director/a

Saurí Pujol, David

Fecha de defensa

2006-04-28

ISBN

8468995290

Depósito Legal

B-31251-2006



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia

Resumen

L'objectiu d'aquesta tesi és elaborar una anàlisi integral de la sostenibilitat en el cas concret dels espais públics de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). L'anàlisi es desenvolupa en un context social de postmodernitat en què, conjuntament a la proliferació d'un model urbà dispers i de baixa densitat, emergeixen nous processos de participació ciutadana. <br/>Per fer-ho, s'ha dut a terme una triangulació metodològica integrant mètodes quantitatius amb mètodes qualitatius per acabar desenvolupant una anàlisi integral de la sostenibilitat dels espais públics urbans. Així, s'ha treballat quantitativament a partir de la digitalització cartogràfica des espais públics enjardinats de la RMB, un l'anàlisi quantitatiu de 315 d'aquests espais i un qüestionari enviat a tots els municipis de la regió; però també s'ha treballat amb metodologies qualitatives a partir de 38 entrevistes en profunditat i 19 observacions d'espais públics urbans.<br/>La integració s'ha fet a partir de la discussió de dues aparents paradoxes entorn els espais públics urbans de la RMB. La primera, que he anomenat la paradoxa ambiental, es basa en que els espais públics que es desenvolupen en els nous entorns urbans de baixa densitat segurament tenen un impacte ambiental menor que no pas els espais públics desenvolupats en un entorn en general ambientalment més sostenible com és la ciutat compacta. Són els espais públics de la ciutat compacta els que, tot i tenir un paper naturalitzador més destacat, acostumen a estar constituïts per espècies al·lòctones altament consumidores d'aigua.<br/>I la segona paradoxa, que he anomenat la paradoxa sociopolítica, es basa en que en la societat actual, en què sembla ser que emergeix la necessitat de desenvolupar noves formes de democràcia participativa, s'està avançant cap a un model territorial dispers i de baixa densitat on es redueix la presència relativa d'espais públics i, en conseqüència, disminueix un actiu que pot actuar com a element potenciador de capital social i catalitzador d'aquests processos participatius emergents. <br/>L'anàlisi s'ha dut a terme des de la lògica de l'Ecologia Política, integrant les dimensions ambiental, econòmica, social i política del concepte de sostenibilitat, amb una visió multiescalar de l'objecte d'estudi i seguint la tradició de la geografia marxista que recentment ha incorporat en la darrera dècada la dimensió ambiental en el seu anàlisi.<br/>A partir de l'anàlisi empírica es pot concloure que el model urbà i regional produït en les darreres dècades està relacionat amb les dinàmiques d'acumulació de capital, responent als interessos d'una elit que ha gentrificat el centre de la regió i ha originat la migració d'una bona part de la població de classe mitja i mitja-baixa cap a la perifèria, on la urbanització dispersa és la forma urbana predominant.<br/>La tesi conclou que els espais públics de la RMB i la seva evolució recent no han contribuït a millorar la sostenibilitat de la RMB en la mesura que responen a la proliferació d'una construcció socioambiental, la urbanització dispersa, que està associada a una disminució dels espais públics i a una proliferació dels jardineria privada. La manca d'espais públics d'aquests nous entorns urbans redueix els espais de relació potencialment generadors de capital social, fet que redueix el compromís cívic dels seus habitants i dificulta enormement l'èxit de les noves formes de govern participatives que, d'altra banda, s'apunten com les noves formes per a governar l'actual societat complexa. Al mateix temps, la proliferació de jardins privats multiplica el consum d'aigua a la RMB, posant cada cop més en crisi el ja precari equilibri hídric entre oferta i demanda.


The objective of this doctoral dissertationthesis is to developmake an integrated analysis of sustainability of public spaces in the Metropolitan Region of Barcelona (MRB). The analysis is performed under a postmodern developed in a context of post modernity where, the expansion of theat the same time that a low density urban model currently taking place in the MRB is contrasted with the rise of is spreading, new processes of political participationare arising.<br/>OTo develop this research, an is one of the significantimportant contributions of this thesis is the integration of has been done, integrating quantitative and qualitative methodologies, leading developing, at the end, towards an integrated assessment of the sustainability of urban public spaces sustainability. On the one handIn one hand, the quantitative work has consisted inI have quantitatively worked obtaining the digital cartography digitalizing the cartography of urban gardened public spaces of the MRB, developing a numericalnumeric analysis of several variables from a sample of 315 of these public spaces, and sending a questionnaire to the 163 municipalities of the MRB. On the other hand, the qualitative work has implied I have qualitatively worked with 38 38 open but detailed interviews with residents of the region, and 19 direct observations of urban public spaces of this areaaround the region.<br/>Integration has been approached done from two apparent paradoxes of urban public spaces. The first one, that I have called the environmental paradox, is based on the low environmental impact of public spaces in the sprawled areas, , a urban model where, generally, environmental impacts are very high. However, in the On the contrary, in compact city, a typically more sustainable urban model, urban public spaces are less environmentally sustainable because their dependencein the sense that these urban public spaces on are characterized by a predominance of turf grass, a very high water consumption species that needs therefore massive quantities of this scarce resource in the Mediterranean.in a Mediterranean context.<br/>The second paradox, that I have called the socio-political paradox, is based in the fact that while on that nowadays, with an emerging need of new forms of governance based on citizens participation are emerging in the MRB, the also emerging process of urban MRB is going to an urban sprawl model, and the decline of public spaces it implies, erodeswhere public spaces are minimized and, in consequence the potential of these public spaces tois diminishing an active that could generate social capital and thus to facilitate these emergent processes of political participation.<br/>The theoretical stance of the dissertation has been largely modelled after aThe analysis has been done from a Political Ecology point of view, following the tradition of Marxist Geography that recently has fully incorporated the environmental dimension in its analysis. The eEnvironmental, economic, social and political dimensions of the sustainability concept have been integrated with a scalar vision of the production of urban public spaces.<br/>After the empirical analysis, I can concludeaffirm that the urban and regional model produced in the last decades is related to dynamics of capital accumulation, responding to the interest of an elite that has gentrified the centre of the region and has caused the migration of a part of the population of middle and ow-middle-low income classes to the periphery of the region, where urban sprawl is the predominantce urban form.<br/>The thesis concludes that public spaces of the MRB and theirits recent evolution have not contributed much to improve sustainability in the MRB. Public spaces in this regionof the MRB respond to a proliferation of the socio-environmental construction of the urban sprawl. This socio-environmental construction reduces urban public spaces as spaces of relation that could generate social capital. At , at the same time, the that a spread of private gardens is associated with this urban sprawlenvironment, multiplies ying water consumption in of the MRB adding new stresses to an already difficult hidrosocial cycle.

Palabras clave

Participació; Espai públic; Sostenibilitat

Materias

71 - Urbanismo. Paisajismo, parques y jardines

Área de conocimiento

Ciències Socials

Documentos

mpf1de1.pdf

2.517Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)