Pueblos indígenas arqueología e identidad: una comparación en América

Autor/a

Orejuela Mesa, Maria Eugenia

Director/a

Estévez Escalera, Jordi

Fecha de defensa

2018-09-17

ISBN

9788449082276

Páginas

329 p.



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria

Resumen

L'arqueologia, pobles indígenes i identitat d'on parteix aquesta investigació recull els conceptes en els quals es van fonamentar les diferències des de la conquesta europea. Considerant les nocions d'indi i indígena, i observant com l'alteritat i la diferència com a sinònims han creat diverses propostes respecte a "l'altre". Aquest treball exposa de manera breu els casos dels "pobles aïllats", la jurisprudència internacional com en cada país on es van realitzar les entrevistes analitzades (Costa Rica, Panamà, Canadà i Colòmbia), va ser tinguda en compte en relació al patrimoni arqueològic i el reconeixement d'aquests pobles a cada país. Es presenta una breu història del tema de l'indígena a l'acadèmia i el desenvolupament de l'indigenisme a Amèrica Llatina. Les diferents lluites al llarg del procés indígena s'han centrat en un tema important: el territori, aquest també s’ha tingut en compte. Les propostes d'autodeterminació tenint com a base el dret consuetudinari són considerades i analitzades en relació a la identitat. La identitat i l'autodeterminació col·lectives mereixen ser revisades també des de l'individual. Des d'aquesta apreciació es va considerar el paper de la dona en els processos indígenes i es va plantejar el tema de gènere i feminisme en els pobles indígenes i en arqueologia. Sent la identitat tan variable, des de la prespectiva social també pot ser observada aquesta variabilitat en l'arqueologia. Des d'aquesta apreciació, s'exposa un cas arqueològic de mobilitat d'una tècnica de terrisseria per una àmplia regió, en una cronologia específica. Aquest és el cas del període tardà en dos departaments de Colòmbia, Cauca i Valle del Cauca, travessats per una via fluvial (riu Cauca), que va servir de contacte entre els pobles que van ser descrits pels espanyols al segle XVI. Aquest cas va permetre observar la identitat des de dues perspectives; des dels pobles vius i posada a prova amb les tipologies universalitzades. L'arqueologia i pobles indígenes han tingut el seu propi procés des de fa més de tres dècades, de tal manera que aquestes relacions entre arqueologia i "alteritat" també mereixen una revisió; fins a quin punt realment existeix una arqueologia indígena i / o col·laborativa.


La arqueología, pueblos indígenas e identidad punto de partida de esta investigación recoge los conceptos en los cuales se fundamentaron las diferencias desde la conquista europea. Considerando las nociones de indio e indígena, y observando como la alteridad y la otredad como sinónimos han creado diversas propuestas respecto al “otro”. Este trabajo expone de manera breve los casos de los “pueblos aislados”. La jurisprudencia internacional, como también en cada país donde se realizaron las entrevistas analizadas (Costa Rica, Panamá, Canadá y Colombia), fue tenida en cuenta en relación al patrimonio arqueológico y al reconocimiento de estos pueblos en cada Estado. Se presenta una breve historia del tema del indígena en la academia y el desarrollo del indigenismo en América Latina. Las distintas luchas a lo largo del proceso indígena se han centrado en un tema importante, el territorio, este también ha sido tomado en cuenta. Las propuestas de autodeterminación teniendo como base el derecho consuetudinario son consideradas y analizadas en relación a la identidad. La identidad y la autodeterminación colectivas también merecen ser revisadas desde lo individual, desde esta apreciación se consideró el papel de la mujer en los procesos indígenas y se planteó el tema de género y feminismo en los pueblos indígenas y la posición de la arqueología en esta relación. Siendo la identidad tan variable desde lo social, también puede esa variabilidad ser observada en la arqueología. Desde esta apreciación, se expone un caso arqueológico de movilidad de una técnica alfarera por una amplia región, en una cronología específica. Este es el caso del período tardío en dos departamentos de Colombia, Cauca y Valle del Cauca, atravesados por una vía fluvial (río Cauca), que sirvió de contacto entre los pueblos que fueron descritos por los españoles en el siglo XVI. Este caso permitió observar la identidad desde dos perspectivas; desde los pueblos vivos y puesta a prueba con las tipologías universalizadas. La arqueología y pueblos indígenas han tenido su propio proceso desde hace más de tres décadas, de tal manera que estas relaciones entre arqueología y “otredad” también merecen una revisión, hasta qué punto realmente existe una arqueología indígena y/o colaborativa.


The archeology, indigenous peoples and identity from which this research is based, gathers the concepts on which the differences of the European conquest were based. Considering the notions of Indian and indigenous, and observing as otherness and the other word as a change of name of the "other". This research briefly exposes the cases of "isolated peoples". International jurisprudence as the country in which the analyzed interviews were conducted (Costa Rica, Panama, Canada and Colombia), were taken into account in relation to the archaeological heritage and the recognition of these peoples in each country. A brief history of the indigenous theme in academia and the development of indigenism in Latin America is presented. The different struggles throughout the indigenous process have focused on an important issue in the territory, this has also been taken into account. Proposals for self-determination based on customary law are considered and analyzed in relation to identity. The identity and collective self-determination deserve to be reviewed from the individual, from this assessment was considered the role of women in indigenous processes and raised the issue of gender and feminism in indigenous peoples and archeology. Being the identity so variable from the social can also be observed in archeology. From this assessment, an archaeological case of mobility of a pottery technique for a wide region, in a specific chronology is exposed. This is the case of the late period in two departments of Colombia, Cauca and Valle del Cauca, crossed by a waterway (Cauca River), which served as a contact between the towns that were written by the Spaniards in the sixteenth century. This case is the one that looks at identity from two perspectives; from living peoples and put to the test with universalized typologies. Archeology and indigenous peoples have had their own process for more than three decades, in such a way that these relationships between archeology and "otherness" also deserve a review, to the extent that there really is an indigenous and / or collaborative archeology.

Palabras clave

Pueblos indígenes; Pueblos indígenas; Indigenous peoples; Arqueologia; Arqueología; Archeology; Identitat; Identidad; Identity

Materias

90 - Arqueología. Prehistoria

Área de conocimiento

Ciències Humanes

Documentos

meom1de1.pdf

4.297Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)